Resultats de la cerca
Es mostren 6191 resultats
bretó | bretona
Etnologia
Individu d’un poble d’origen celta que, de mitjan segle V al final del segle VI, emigrà de la Gran Bretanya a l’Armòrica, regió anomenada posteriorment Bretanya.
L’àrea del grup coincideix amb les fronteres polítiques, que daten del segle IX, però no pas amb les lingüístiques, que mostren, ja d’ençà d’aquesta mateixa època, l’existència permanent d’una zona galloromànica constituïda principalment per les regions de Nantes Naoned i de Rennes Roazhon Les activitats econòmiques tradicionals i característiques dels bretons són l’agricultura, la pesca i el comerç marítim També ho havia estat la indústria tèxtil, desapareguda al segle XIX La població rural és disseminada en petites explotacions constituïdes per terrenys closos Els bretons es caracteritzen…
oologia
Zoologia
Part de la zoologia dedicada a l’estudi dels ous dels animals, sobretot dels vertebrats i, especialment, dels ocells.
Les dades determinatives dels ous dels ocells són les dimensions, el pes, la forma, l’estructura de la closca, el color i el dibuix Les dimensions essencials són la llargada i l’amplada màxima Dels ocells europeus, el que pon els ous més grossos és el cigne mut 128 × 70 mm i els més petits corresponen al bruel i al reietó 12 × 9 mm El pes és determinat amb l’ou ple —com més fresc millor— i amb l’ou buit L’ou de cigne mut fa respectivament 414 i 53 g, i els de bruel i reietó, 32 i 4 g Quant a la forma , hom expressa la relació entre els dos diàmetres llargada i amplada màxima i la distància…
filisteu | filistea
Història
Individu d’un dels cinc ‘‘pobles de la mar’’ que intentaren envair Egipte el 1175 aC.
Derrotats per Ramsès III, els filisteus ocuparen, llavors, la regió costanera de Palestina nom que deriva de filisteu compresa entre el Carmel i Gaza Aquest territori, pres als cananeus, fou organitzat en una confederació de cinc ciutats estat Gaza, Ascaló, Asdod, Gath i Accaró, cadascuna governada per un seran sobirà Llur història, íntimament lligada amb la dels hebreus, tingué tres fases una d' expandiment s XI aC cap a l’interior, en detriment dels israelites, governats per jutges, una d' apogeu darreria del s XI aC, assolit durant el regnat de Saül, derrotat per ells a…
antisèptic
Farmàcia
Substància química que inhibeix la proliferació de microorganismes i n’impedeix l’acció patògena, sense perjudicar sensiblement els organismes superiors.
Les substàncies amb acció antisèptica són molt nombroses, i algunes són emprades empíricament des de temps remot Llur acció sobre els microorganismes pot ésser deguda a diversos factors Entre els agents que actuen per acció destructora de la membrana dels microorganismes, com és el cas dels modificadors de la permeabilitat, hi ha els detergents catiònics derivats de sals d’amonis quaternaris, hexaclorobenzè, etc, els aniònics sabons i àcids grassos, laurilsulfat sòdic i els fenols i derivats del cresol, que ataquen directament la membrana cellular Entre els que actuen per acció…
àcid sulfònic
Química
Qualsevol dels àcids de fórmula general R—SO2—OH, on R és un grup orgànic alquil o aril (amb un carboni enllaçat directament a l’àtom de sofre), o, per extensió, un halogen (àcid fluorosulfònic i àcid clorosulfònic).
Per designar els àcids sulfònics orgànics hom fa precedir el nom del compost RH del mot àcid i li afegeix el sufix- sulfònic , associat a un prefix enumeratiu si hi ha més d’un grup —SO 3 H 2 per exemple àcid toluè-2,4-disulfònic No obstant això, si la molècula conté un altre grup, prioritari en nomenclatura, el grup —SO 3 H és designat mitjançant el prefix sulfo - per exemple àcid p-sulfobenzoic Els àcids sulfònics són obtinguts per sulfonació del compost RH i, també, per oxidació nítrica dels tiolats metàllics Són tots àcids forts, solubles en aigua i també en dissolvents orgànics, i…
falsos dolors
Dolors irregulars que apareixen abans del part o durant el part i que no van acompanyats de contraccions uterines.
Llur origen sembla intestinal
esseni | essènia
Judaisme
Membre d’una secta jueva de Palestina formada probablement d’una escissió de la secta farisaica al s II aC.
El centre geogràfic dels essenis fou el NW de la mar Morta, vora les actuals ruïnes de Qumran hom creu que els qumranites foren essenis Ambdós grups s’havien separat de les autoritats religioses i del culte oficial del temple de Jerusalem i tenien regles pròpies de comportament Vivien en comunitats monàstiques i renunciaven a la propietat privada obeïen un superior responsable, imposaven un període de prova als nou vinguts i celebraven àpats comunitaris i banys rituals per als iniciats estudiaven la Llei en els seus mínims detalls i practicaven la pregària comuna i el treball manual En …
pretor
Història
Nom amb què, en un principi, els romans designaren els magistrats suprems de la república i, com a tals, els comandants de la legió (anomenats posteriorment cònsols).
Més tard, designà també un tercer magistrat, que exercia funcions exclusivament jurisdiccionals, i la resta de magistrats instituïts per a l’acompliment d’aquestes mateixes funcions Hom creu que, a l’origen, el títol de pretor recaigué només sobre dos magistrats, als quals, a partir del 367 aC, per raons d’obtenció de la par potestas , fou afegit un tercer pretor que conservà sempre aquesta denominació L’any 243 aC, al costat del pretor pretor urbà que exercia la seva jurisdicció a Roma, fou creat el pretor peregrí , que tingué jurisdicció sobre els ciutadans i pelegrins de diverses…
cap nuclear
Militar
Part d’un míssil formada per la càrrega nuclear i un cos de reentrada.
Els míssils poden portar un o més caps nuclears En aquest darrer cas els míssils poden ésser MRV , amb caps múltiples simples que el vector dispersa sobre un únic objectiu MIRV , amb caps múltiples independents guiats, que el vector orienta successivament vers uns objectius diferents i allunyats els uns dels altres, i MARV, amb caps maniobrables dotats individualment d’una capacitat d’evolució que els permet de millorar llur precisió Els caps nuclears tenen diverses característiques de potència, segons que vagin dirigits contra sitges de míssils, centres poblats, altres caps de…
bobina

Electrònica i informàtica
Dispositiu format per un conductor elèctric aïllat i enrotllat formant un cert nombre d’espires disposades en diverses capes i destinat a crear un camp magnètic en passar-hi un corrent elèctric.
Sovint va disposada sobre un nucli de ferro, i pot funcionar sola o bé amb d’altres formant tot el conjunt un enrotllament com a les màquines elèctriques o als transformadors Segons llur forma o disposició, les bobines reben diferents noms així, hi ha bobines toroidals, romboidals, planes, de disc o de galeta, en fons de cistell, de niu d’abella o de bresca, etc, algunes de les quals són correctament emprades en radiotècnia Segons llur missió, les bobines poden ésser inductores, induïdes, primàries, secundàries, etc Tota bobina, a causa de la seva autoinducció, presenta una reactància que sol…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina