Resultats de la cerca
Es mostren 1692 resultats
psicopedagogia
Educació
Psicologia
Aplicació de la psicologia a la pedagogia.
Utilitza en part els descobriments de la psicologia experimental amb l’aplicació dels tests i les proves psicotècnics la psicologia del comportament amb la introducció dels mètodes actius els treballs manuals a l’escola la psicologia genètica i els coneixements de Piaget sobre el desenvolupament i la formació de la intelligència la psicoanàlisi amb la consideració i el tractament donats al fracàs i als retards escolars, la inadaptació, etc, i també la dinàmica de grup en considerar que la classe no és més que un grup on el paper de cadascú està predefinit en part i les persones…
protestantisme liberal
Cristianisme
Denominació amb què són coneguts els corrents teològics protestants, sobretot luterans, encaminats a conciliar la teologia amb les idees liberals dels s. XVIII i XIX i vivament combatuts per les posicions tradicionals i ortodoxes.
Partint d’un estudi del cristianisme com a fet històric i amb mètodes exclusivament històrics i filològics, els primers teòlegs liberals David Friedrich Strauss, Ferdinand Christian Baur, Bruno Bauer es basen en la filosofia de la religió de FSchleiermacher, en el Romanticisme de FWJSchelling i en l’idealisme hegelià En foren els màxims representants els deixebles d’ARitschl, Ernst Troeltsch i Adolf von Harnack, l’un dedicat a les qüestions d’història cultural i social i l’altre més sensible a la història dels dogmes Lligats a aquestes posicions hi ha diversos corrents més…
Stanislao Cannizzaro
Química
Químic italià.
Participà, a Sicília, en la revolució del 1848 i s’hagué d’exiliar a París Fou professor 1851 de química a Alessandria Piemont, on descobrí la reacció anomenada de Cannizzaro , i catedràtic a les universitats de Gènova 1855, Palerm 1861 i Roma 1871, i fou senador italià 1871 Desenvolupà mètodes precisos de determinació de pesos moleculars i atòmics basats en la llei d' Avogadro i aconseguí l’acceptació d’aquesta pel món científic de l’època congrés de Karlsruhe, 1860, així com també que fossin unificats els criteris de formulació dels composts químics Demostrà que la química…
Joan Andreu Estrany
Filosofia
Humanista.
Estudià arts a Alcalá, on fou deixeble de Nebrija, i teologia a París Tornà a València i s’hi doctorà en teologia Fou protegit pel duc de Gandia, Joan de Borja, del qual era alhora mestre Catedràtic de filosofia a la Universitat de València 1515-23, hi promogué activament la renovació dels mètodes d’ensenyament Era amic i corresponsal de Lluís Vives Deixà inèdites diverses anotacions i diversos comentaris, a la manera de Budé, Poliziano i Barbaro, a obres de Sèneca, de Plini, de Valeri Màxim i d’altres Llegà la seva biblioteca i una collecció important de medalles i monedes…
Franz Boas
Música
Etnomusicòleg alemany.
Estudià física i geografia a Heidelberg, Berlín i Kiel Viatjà a Amèrica per desenvolupar treballs cartogràfics a la regió inuit, i allà es despertà el seu interès per l’etnologia De retorn a Berlín, se sentí atret pels mètodes de l’antropologia i l’estudi de la música d’altres cultures, i retornà a l’Amèrica del Nord per investigar els pobles indis El 1888 començà a donar classes a la Universitat de Clark i, del 1899 i al 1937, a la de Columbia Els seus treballs foren capdavanters en l’estudi de les tradicions orals i serviren de model a altres recerques etnomusicològiques
Marcel Cohen
Lingüística i sociolingüística
Lingüista francès.
Professor a l’École des Langues Orientales 1911-50, a l’École Pratique des Hautes Études des del 1919 i a l’Institut d’Ethnologie 1926-59, s’especialitzà en temes de lingüística general, etnografia i sociologia lingüística Aplicà a la lingüística mètodes estadístics i matemàtics i estudià, a partir de la seva concepció marxista, el nexe que hi ha entre el llenguatge i l’estructura social De les seves obres cal destacar la direcció de Les langues du monde 1924, amb AMeillet, Linguistique et matérialisme dialectique 1948, Histoire d’une langue le français 1950, Pour une sociologie…
Yuen Ren Chao
Lingüística i sociolingüística
Lingüista xinès.
Estudià a Harvard i a la Sorbona Introduí a la Xina els mètodes lingüístics moderns i publicà una obra bàsica de dialectologia xinesa Estudis sobre els dialectes wu moderns , 1928 El 1935 s’establí als EUA, on fou professor a Berkeley L’any 1945 fou president de la Linguistic Society of America Fundà la primera Societat Xinesa de Ciència A més de diversos llibres sobre l’ensenyament del xinès, entre els quals és notable A Grammar of Spoken Chinese 1968, destaca l’article The non-uniqueness of phonemic solutions of phonetic systems 1934 i l’excellent introducció general a la…
André E. Sayous
Historiografia catalana
Historiador i home de negocis francès.
Especialista en història econòmica i financera, fonamentalment sobre els mètodes comercials a la Mediterrània medieval i moderna, destaquen els seus articles sobre la Barcelona dels s XIII-XV Analitzà també les comunitats mercantils de diverses ciutats italianes, alemanyes i dels Països Baixos Estudià dret a la Universitat de París, on aviat se sentí atret per la història Entre el 1896 i el 1898 es traslladà a Berlín per elaborar la seva tesi doctoral sobre la qüestió economicojurídica de les borses alemanyes de comerç S’introduí en el món de les tècniques comercials sota el…
Priapisme
Patologia humana
És anomenat priapisme un trastorn caracteritzat per la persistència anormal d’un estat d’erecció dolorosa del penis, no relacionada amb una estimulació sexual No es coneixen bé les causes per les quals es produeix el priapisme En més de la meitat dels casos es presenta en persones que no pateixen de cap trastorn previ, mentre que en els altres casos la persona afectada manifesta algun trastorn, sobretot malalties de la sang, com leucèmia, o anèmia falciforme infeccions o tumors dels òrgans pèlvics o trastorns neurològics, com traumatismes vertebrals o tumors vertebrals o cerebrals En…
Eric M oritz von Hornbostel
Música
Musicòleg austríac.
La casa dels seus pares era un centre important de la vida musical vienesa Fill de la cantant Helene Magnus, des de ben petit rebé una excellent formació musical Abans de tenir vint anys ja destacava com a pianista i com a compositor Estudià ciències naturals i filosofia a les universitats de Heidelberg i Viena, i en aquesta darrera es doctorà en química el 1900 Posteriorment assistí a la Universitat de Berlín per estudiar psicologia experimental i musicologia, i s’interessà especialment per la psicologia del so Assistent de C Stumpf a l’Institut Psicològic des del 1905, l’any següent passà a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina