Resultats de la cerca

Situació Un aspecte de l'indret en el qual hi ha els vestigis del que en època romànica fou una resclosa J Bolòs A un centenar de metres vers tramuntana del monestir de Sant Pere, a l’entrada del congost de Valielles, hi ha restes de diversos encaixos que fan suposar que hi havia hagut una resclosa de fusta Així mateix, una doble sèrie de forats fets a la paret de la roca que hi ha al costat dret de l’aigua d’Ora, més amunt de la resclosa, fa pensar en la possibilitat que hi hagués hagut un camí penjat o volat fet amb fustes Mapa 292M781 Situació 31TCG916623 El camí per a arribar-hi, doncs,…

Situació Aquestes rescloses eren situades al llit del Tordell o riera de Sant Cugat, a mig camí entre Sant Cugat del Racó i la Rovira de Castelladral Long 1°47’10” - Lat 41°54’20” S’hi pot anar, per camins carreters, des d’aquests dos indrets o bé des del km 51 de la carretera de Súria a Balsareny Rescloses Pla de les rescloses situades en una roca que hi ha al llit del riu Tordell, entre Castelladral i Sant Cugat del Racó La zona tramada correspon als trossos actualment coberts de terra J Bolòs Encara en el segle actual s’han construït rescloses de fusta Es feien uns forats rectangulars i…

L’oceà Índic comunica amb el Pacífic pels estrets de Malaca, de Sonda i de Bass, amb la Mediterrània pel canal de Suez i amb l’Atlàntic pel segle d’Àfrica Comprèn l’illa de Madagascar, la més gran, i els grups d’illes de Seychelles, Comores, Mascarenyes, Laquedives, Maldives, Chagos i Kerguelen Les modernes teories de la deriva continental i tectònica de plaques expliquen l’origen geològic de l’oceà Índic Segons DPM Mckenzie i JG Sclater, el subcontinent índic es desplaçà prop de 5000 km en direcció SW-NE, travessant, en el seu llarg recorregut, la totalitat d’aquest oceà inicialment, l’…

Definició L’ esquinç consisteix en la ruptura, la desinserció o l’esquinçament dels lligaments articulars o la càpsula sinovial que cobreix l’articulació Causes L’esquinç és degut a una distensió excessiva dels lligaments i les altres estructures que mantenen estable l’articulació L’origen de l’esquinç pot ésser un moviment molt sobtat o un traumatisme, com és el cas d’una caiguda o una ensopegada, que força l’articulació a un moviment que no és capaç d’efectuar Segons el grau de la distensió, pot tenir lloc un esquinç d’algunes fibres dels elements de contenció articular, un trencament total…

En la classificació Hornbostel-Sachs, flauta en grup, de buf directe al cantell del tub Cada tub fa una sola nota i, per tant, l’instrumentista ha de desplaçar l’instrument, en sentit transversal, pels seus llavis per tal de fer sonar una melodia Els tubs acostumen a ser construïts amb fragments de canya —amb el nus a l’extrem inferior— lligats amb un cordill o fil de llana a dos pals travessers, també de canya Alguns exemplars poden tenir menys de cinc tubs o més de set 9, 12, 16, etc o ser construïts amb altres materials fusta, terra cuita, pedra, metall o, recentment, plàstic…

Hom només pot enrocar si encara no ha mogut el rei ni la torre, si el rei no és escac, si el rei no ha de passar per cap casa amenaçada per qualsevol de les peces enemigues i si resten lliures les cases situades entre el rei i la torre amb què hom vol efectuar l’enroc

Josep Corominas, el Sec Josep Corominas i Umbert 1787-1874 MCorominas, SA 150 años de una empresa 1820-1970 Josep Corominas, el Sec, crearà una de les indústries llaneres més importants de Sabadell, que serà continuada pels seus fills Joan Baptista i Zenon i pel seu gendre Antoni Salas Josep Corominas i Umbert va néixer el 1797 a Sabadell El seu pare era paraire i ell un fadristern, fill d’un segon matrimoni La família procedia de Mura, un poble del Bages, sota la muntanya de Sant Llorenç, però estaven installats a Sabadell des de la primera meitat del segle XVIII, com a mínim Consta que,…

Girona en una postal del començament del segle XX La sèquia Monar, d’origen medieval, pren les aigües del Ter al seu pas per Bescanó Té un recorregut de 6 km fins a desguassar al riu Onyar, després de passar per Salt, Santa Eugènia i Girona El desnivell obtingut per la sèquia servia per a moure uns molins fariners, que eren de propietat municipal gironina, des del segle XVII L’any 1841, Felip Flores i Miquel Armengol, dos gironins, iniciaren tractes amb l’ajuntament de Girona per obtenir el traspàs dels seus drets sobre la sèquia, que pensaven destinar a moure un…