Josep Corominas, el Sec
Josep Corominas i Umbert (1787-1874). (M.Corominas, SA. 150 años de una empresa 1820-1970). Josep Corominas, el Sec, crearà una de les indústries llaneres més importants de Sabadell, que serà continuada pels seus fills Joan Baptista i Zenon i pel seu gendre Antoni Salas.
Josep Corominas i Umbert va néixer el 1797 a Sabadell. El seu pare era paraire i ell un fadristern, fill d’un segon matrimoni. La família procedia de Mura, un poble del Bages, sota la muntanya de Sant Llorenç, però estaven installats a Sabadell des de la primera meitat del segle XVIII, com a mínim. Consta que, el 1759, els Corominas havien abandonat les feines del camp per dedicar-se a la indústria llanera. Als vint-i-cinc anys Josep Corominas obrí un petit taller amb telers de llana que funcionaven manualment, al marge del negoci de l’hereu Corominas, el seu germanastre.
El negoci anà bé. Josep Corominas hi incorporarà dos dels seus tres fills barons: Joan Baptista i Zenon. El tercer, Joaquim, serà sacerdot escolapi i futur director de l’Escola Pia de Sabadell. L’any 1858 hi entrarà un gendre, Salvador Salas i Carol, i per aquest fet l’empresa prendrà la denominació social Corominas, Salas i Companyia.
El desenvolupament de l’empresa exigí la modernització de la maquinària i la recerca d’una energia a baix cost. El 1856, com altres sabadellencs, Josep Corominas optà per anar a buscar l’aigua al riu Ripoll, i comprà el molí de Moratones, dedicat a fer moure batans de llana des del 1835. Francesc Moratones el va construir aleshores i la seva vídua el vendrà a Josep Corominas. El molí d’en Moratones es convertirà en el Molí del Sec, motiu amb que s’anomenava Corominas, un home alt i prim. Però l’aigua no era suficient i esdevindrà el Vapor del Sec.
Al voltant del 1860 l’empresa de la família Corominas era de dimensió mitjana, per a l’àmbit sabadellenc. Tenia vint-i-set telers grans, dos de petits i una premsa amb 98 obrers que hi treballaven. La inversió realitzada era modesta: 38 200 rals —1 910 duros.
La producció serà de teixits de llana fins al final de la dècada dels anys 70. Fou aleshores que introduïren la filatura i completaren el cicle tèxtil amb els acabaments.
Josep Corominas morí l’any 1874.
Corominas, Salas i Companyia. El Vapor Corominas
Joan Baptista Corominas i Pla (1823-87). (M.Corominas, SA. 150 años de una empresa 1820-1970).
L’empresa continuarà amb el mateix nom. El gerent és ara Joan Baptista Corominas, que compta amb la col·laboració del seu germà Zenon i del seu cunyat Antoni Salas. Començava una època de fort desenvolupament de la producció.
El creixement es comprova en veure com, a la fàbrica del riu Ripoll, se n’hi afegeix una altra: el Vapor Corominas o ca l’Esmolet, construït el 1876 i posat en marxa el 1881, en el que és l’eixample de la ciutat. Corominas, Salas i Companyia construeix, a més, un altre vapor, el Vapor Codina, que es destinarà a lloguer de les instal·lacions i de l’energia produïda a altres industrials com ells.
L’antic molí d’en Moratonas, després Vapor del Sec, serà llogat el 1901 a Joan Grau i Puig, el fabricant d’aprestos.
El 1884, l’empresa s’havia convertit en una de les primeres de Sabadell. L’aigua del riu Ripoll s’aprofita però no per a moure les màquines, sinó per a rentar la llana i per a les calderes i els tints. La maquinària funciona amb vapor, gràcies a dues màquines construïdes per Alexander Germans de Barcelona, que donen una potència de 80 cavalls.
La indústria conté les màquines següents:
- secció de filatura: 4 cardes, de les quals tres van ser construïdes a Verviers (Bèlgica) i una per Joan Abelló i Companyia, de Terrassa.
- 3 800 pues de filar.
- secció de tissatge: 78 telers mecànics, dels quals 20 són anglesos, 10 alemanys i la resta han estat construïts en els tallers de la fàbrica.
- secció d’acabats: 6 batans, 8 màquines desgreixadores, 7 perxes, 7 tondoses i una assecadora.
Carta comercial de Corominas, Salas i Companyia, 1891.
La producció anual és d’unes 5 500 peces, equivalents a uns 130 000 metres. La primera matèria està formada per 110 000 quilograms de llana. Fabriquen articles de novetat i llanetes, destinats a vestits masculins, tricots i castors. El valor de la producció anual és d’1 400 000 pessetes.
El personal està format per uns 350 obrers. Consumeixen anualment uns 700 000 quilograms de carbó mineral.
Corominas, Salas i Companyia té una sala de tissatge en el vapor de ca l’Esmolet de Sabadell, i un despatx al carrer de Sant Feliu, que devia substituir el que tenia prèviament a la plaça del Duc de la Victòria.
Joan Baptista Corominas, el seu germà Zenon i el seu cunyat, Salvador Salas, seran socis fundadors del Banc de Sabadell l’any 1881. I l’hereu en serà el president fins a la seva mort el 1887.
La tercera generació
La família Corominas.
Manuel i Josep Corominas i Ferret recolliren l’herència del seu pare el 1887. Però quatre anys més tard —el 1891— morirà Josep Corominas en el balneari francès de Cautarés (Alts Pirineus) i l’empresa quedarà principalment en mans de Manuel.
Manuel Corominas tenia dinou anys quan morí el seu pare i vint-i-tres quan es quedà com a únic representant de la seva branca. Durant quaranta anys serà el primer responsable executiu de l’empresa fins a la seva mort, el 1931.
El 1892 la fàbrica de Corominas, Salas i Companyia és visita obligada per al corresponsal de La Ilustració Catalana, que informa sobre la indústria de Sabadell:
“Baxí tot seguit cap al riu, atret per lo bonich paysatje que serveix com de march á la gran fábrica de novetats de llana de Corominas, Salas y Cº. Es de las pocas que contenen reunits tots los elements y axò ab desembrás, desde lo magatzem de la llana fins al amplíssim estenedor pera assecar las pessas.
Los senyors Corominas, Salas y Cº, tenen la fábrica molt ben montada, sostenint ab lluhiment lo antich crèdit de la casa, especialment en castors, elasticotins y panyets en lo que no han de témer cap classe de competencia”. (La Ilustració Catalana 1892, pàg. 382).
No obstant la visió optimista, aquest final de segle representa una forta baixa en la producció i en el volum general de negoci. En participar a l’Exposició Industrial barcelonina del 1897, informen que el seu personal és de 40 obrers i la seva producció de 40 000 metres anuals, un 30% del que era un quart de segle abans.
Etiqueta de Corominas, Salas i Companyia.
En crear-se la Unió Industrial de Sabadell, el 1900, Corominas, Salas i Companyia protagonitza la primera disputa interna de l’entitat en negar-se a pagar la quota corresponent a Filats i Acabats, uns departaments que manté. La Unió donarà a l’empresa de baixa al cap de pocs mesos d’haver-se donat d’alta, amb la pèrdua de les 750 pessetes de l’entrada. Deu anys més tard (1910) tornarà a entrar a l’associació patronal.
El 1907, l’empresa es convertirà en Corominas i Companyia. Hi ha dos gerents: Manuel Corominas i Ferret i el seu cosí Zenon Corominas i Camps. Aquest morirà el 1916 i el 1920 la societat es convertirà en Manuel Corominas i Companyia.
Les dades de producció entre el 1904 i el 1925, que figuren en quadre adjunt, ens indiquen que l’empresa segueix les altes i baixes de la conjuntura econòmica, sense que s’apreciï un augment consolidat del volum teixit. La xifra màxima correspon al 1915, en plena guerra europea, quan la demanda exterior, especialment procedent de França, és indiscriminada i urgent. A aquest any correspon també el màxim rendiment dels telers per any treballat, indicatiu d’una ocupació plena de la maquinària en diversos torns de treball. Després vindrà una certa caiguda, superada per l’aplicació de l’aranzel proteccionista del 1921, però de curta durada.
Corominas. Producció.
L’empresa Corominas, com totes les del seu ram, treballava amb els telers propis i amb els de tercers —els drapaires— quan hi havia excés de feina i no es podia atendre amb la maquinària pròpia. Aquests telers de tercers, els teixidors a mans, permetien incrementar la producció sense compra de maquinària nova ni contractació de nou personal, i reduir-la sense acomiadaments o màquines aturades. Era un coixí còmode per a l’empresa.
Manuel Corominas i Ferret morí el 1931. Després de la guerra, el 1942, es constituí l’anònima: Manufacturas Corominas, SA. Uns anys abans havia deixat la filatura i es dedicava només al tissatge.
L’empresa acabarà les seves activitats l’any 1976, si bé es manté la tradició industrial en el sector de la llana, a càrrec d’altres empreses familiars.
Al llarg de la seva història, l'empresa va passar per les denominacions següents:
- 1820- 1853 - Josep Corominas i Umbert
- 1853-1859 - Josep Corominas i Fills
- 1859-1907 - Corominas, Salas i Companyia
- 1907-1920 - Corominas i Companyia
- 1920-1942 - Manuel Corominas i Companyia
- 1942-1976 - M. Corominas, SA
Bibliografia
- M. Corominas, SA. 150 años de una empresa (1820-1970).