Resultats de la cerca
Es mostren 2945 resultats
El cicle cretaci superior al domini beticobalear
Els afloraments prebètics del Cretaci superior Al Maigmó, com a la major part del Prebètic alacantí, el Cenomanoturonià forma una unitat carbonàtica que destaca en el paisatge En aquest cas, l’estructura és complexa i, malgrat l’espectacularitat dels afloraments, és difícil de veure’n l’estratigrafia a la fotografia Jordi Vidal Els materials del Cretaci superior no afloren a Menorca Sí que, en canvi, ho fan àmpliament al Prebètic A l’illa de Mallorca només afloren a la serra de Tramuntana i a Eivissa a les dues unitats més externes, la de Sant Josep i la d’Aubarca Els petits afloraments de la…
comerciant
Economia
Història
Dret mercantil
Aquell que d’una manera professional es dedica a l’activitat comercial i n’assumeix el risc.
Uns estats Alemanya, França, Portugal i els estats llatinoamericans defineixen en llurs lleis la figura del comerciant com a tal, mentre que uns altres Gran Bretanya, EUA consideren que tota persona amb capacitat legal pot exercir el comerç sense limitacions El codi de comerç espanyol estima comerciants tots els qui, tenint capacitat per a l’exercici del comerç, s’hi dediquen habitualment La “capacitat” inclou els majors de 21 anys no subjectes a tutela per incapacitat, els qui no estan sotmesos a la potestat del pare o a l’autoritat marital i els qui tenen lliure disposició de llurs béns la…
Sant Miquel de Maifré (Osor)
Art romànic
Situació Vista de llevant de l'esglesiola de Sant Miquel de Maifré, molt transformada per reformes posteriors J Recarens L’antiga església parroquial de Sant Miquel de Maifré es troba sota mateix de la presa del pantà de Susqueda, a l’extrem de tramuntana del terme municipal d’Osor Mapa L38-13333 Situació 31TDG622484 JRR-JAA Història La capella de Sant Miquel de Maifré es troba dins un curiós apèndix del municipi d’Osor que travessa el Ter, més avall Presa de Susqueda, i s’enfila al ves sant esquerre o de migdia de la vall del Ter En l’aspecte religiós va dependre sempre de la parròquia de…
Sant Miquel de Llíria

Sant Miquel de Llíria
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Monestir
Santuari
Monestir i santuari del municipi de Llíria (Camp de Túria), bastit al cim (269 m alt.) del puig de Sant Miquel de Llíria, que domina, pel S, la ciutat, on es troben les ruïnes de l’antiga Edeta ibèrica poblat ibèric de Sant Miquel de Llíria).
El primer beateri femení fou fundat pel rei Jaume II entorn del 1310 Les beates habitaven en petites celles individuals i es dedicaven a treballs manuals i a l’ensenyament de noies El rei Martí el protegí i el 1406 fixà en quinze el nombre de beates Aquestes no feien vots especials i només tenien clausura de nits Els francesos 1811 i més tard el carlí Cabrera 1836 es refugiaren a Sant Miquel El lloc, que havia estat fortificat, fou en part demolit i reedificat també en part a la fi del segle XIX En l’exclaustració del 1835, les beates en foren foragitades però, atès el seu…
Fornalutx
Municipi
Municipi de Mallorca, als vessants de tramuntana de la serra de son Torrella (1 075 m alt.).
Comprèn un sector de costa molt petit al voltant del morro de na Moia, que tanca per llevant la petita cala Ferrera o port de Fornalutx , al límit amb el terme de Sóller La zona forestal ocupa 296 ha de matollar, 250 d’alzinar i 72 de pinedes Hi predomina l’agricultura de secà, dedicada sobretot a les oliveres 320 ha i als garrofers, i també a cereals, ametllers i altres fruiters La ramaderia bestiar cabrum i porcí i petites indústries derivades de l’agricultura complementen l’economia La vila 432 h agl 1981 160 m alt és en una vall oberta al SW, 3 km al NE de Sóller, i té un…
Dorres

Vista de la Cerdanya des dels banys de Dorres
© JoMV
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, al vessant S del massís del Carlit (pic de Collroig, 2.804 m).
Comprèn la vall dels Estanyets, al nord, amb prats i boscs, oberta vers la ribera d’Angostrina i separada de la part baixa del terme per un sector morènic serrat dels Llops, pic de Mollet, erm i pedregós, format per blocs granítics, que arriba fins a les cases del poble Aquest sector és travessat pel canal de Dorres , que duu l’aigua de la vall dels Estanyets als camps propers, on, a més de prats, hom conrea cereals blat i sègol, patates i arbres fruiters La ramaderia més de 200 caps de bestiar boví és una de les bases econòmiques Hi ha fonts d’aigües sulfuroses termals, una de…
inversió tèrmica

Etapes successives del fenomen de la invasió tèrmica
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geografia
Fenomen pel qual una capa d’aire registra una temperatura més elevada que la capa inferior o bé més baixa que la superior.
Es produeix habitualment en condicions atmosfèriques estables, sense intercanvis verticals de masses d’aire, com l’estratosfera o als indrets que per llur relleu afavoreixen l’estancament de l’aire valls tancades, cubetes, etc La inversió pot produir-se en períodes més o menys llargs, i sobretot a l’hivern, quan els moviments convectius són menys acusats Als Països Catalans el cas més conegut és el de la plana de Vic, que fou estudiat per Eduard Fontserè el 1937 en la conca d’erosió del centre d’Osona, oberta només pel pas del Congost, molt sovint s’hi embassa l’aire a l’hivern i…
Anuario de Estudios Medievales
Historiografia catalana
Revista semestral d’història medieval fundada a Barcelona el 1964 i de la qual, fins l’any 2002, n’han sortit publicats 32 números.
Inicialment vinculat a l’Instituto de Historia Medieval de España de la Universitat de Barcelona, des del número 9 1980 l’ Anuario de Estudios Medievales és editat per la delegació del CSIC de Barcelona El seu primer director i principal impulsor fou el professor Emilio Sáez Caravaca 1917-Valladolid 1988, catedràtic d’història medieval de la UB en 1958-78 En el període 1983-87 el professor Sáez compartí la direcció amb Maria Teresa Ferrer i Mallol, la qual posteriorment n’ha assumit la direcció L’ Anuario de Estudios Medievales té un bloc principal dedicat als estudis de recerca darrerament…
Karel Bendl
Música
Compositor i director d’orquestra txec.
Pertanyent a una família benestant, el 1855 ingressà a l’Escola d’Orgue de Praga, on es graduà el 1858 Exercí de director de cor a les ciutats de Brusselles, Amsterdam i París Des del 1865 fins al 1877 dirigí la Societat Coral Hlahol a Praga, on succeí en el càrrec B Smetana i conegué A Dvorák, amb qui mantingué una estreta amistat durant tota la seva vida Després d’una temporada com a director a Niça i a Lugano, retornà definitivament al seu país, on fou nomenat professor del Conservatori de Música de Praga 1894-97 Bendl deixà una abundant obra compositiva, tant escènica com vocal i…
notació catalana
Música
Notació d’accents, a diferència de l’aquitana, amb la qual alternà a Catalunya almenys des de la fi del segle X.
El seu angle d’escriptura no és fix, si bé en els manuscrits més antics es tendeix a l’ascensió vertical i al descens oblic Els neumes que utilitza s’anaren transformant amb el temps Els d’època més tardana destaquen per la forma estilitzada i la tendència a la diastematia i a la desaparició de les formes en bucle i de l' scandicus lligat en certs casos, els neumes lligats són reemplaçats per altres de punts, fruit de la influència de la notació aquitana, que al final del segle XII originà una notació mixta, pròxima a la quadrada La presència, tant en la notació catalana com en la hispana, d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina