Resultats de la cerca

El 1847 aparegué el seu poema èpic Toldi , on creà un tipus popular que podia simbolitzar la personalitat hongaresa, i el qual li valgué l’amistat de S Petofi Més tard el completà amb Toldi estéje ‘El vespre de Toldi’, 1854 i Toldi szerelme ‘L’amor de Toldi’, 1879 Fracassada la guerra d’independència de 1848-49, escriví A nagyidai cigányok ‘Els zíngars de Nagyida’, 1852, sàtira amarga de les causes de l’esfondrament nacional Tingué dos períodes destacats el de les balades, escrites entre 1851 i 60, representacions mestrívoles del mecanisme psicològic del remordiment, i el dels poemes de la…

Després d’un aprenentatge al taller d’Agostino Tassi vers el 1619, desenvolupà autodidàcticament els seus dots pictòrics amb l’estudi de la perspectiva i de les obres del luminista flamenc Paul Bril La personalitat pictòrica de Gellée se centra en el paisatge, on les figures — generalment fetes pels seus deixebles — són un simple pretext La seva importància està en el caire generalitzat que dóna al paisatge, puix que fuig de la identificació tipus postal i cerca — a través d’una tècnica precisa — de copsar l’atmosfera a través del color Hom en destaca, dins aquesta línia, la…

El joc patològic és una pertorbació de la conducta que es manifesta amb una tendència notable a participar en jocs d’atzar i apostes que poden proporcionar una recompensa immediata, fonamentalment de tipus econòmic Hom considera que la participació en aquesta mena de jocs és patològica quan mena la persona que n’és afectada a una inestabilitat econòmica important i a un aïllament afectiu i social progressiu En aquests casos, s’estableix un cercle viciós en què el joc i totes les emocions que se’n deriven esdevenen el denominador comú de la vida, a través d’un mecanisme similar al que actua en…

Introduí la nissaga dels Comenge al casal pallarès en casar-se vers el 1216 amb la comtessa Guillema I de Pallars Sobirà , l’hereva del comtat, després que, rebut el vescomtat de Coserans, havia lluitat adés a favor adés en contra del comte Ramon VI de Tolosa i de Simó de Montfort, que li arrassà el territori vescomtal, del qual no es desentengué mai, encara que preferí Pallars Fou comte consort de Pallars Sobirà, fins que Guillema I, per trobar solució a la manca de descendència tant d’aquest enllaç com del primer amb Guillem III Guillem d’Erill, mort en 1205/16, li vengué el comtat per 15…

Suposat autor de la monumental sàtira menipea anomenada Satiricó , sol ésser generalment identificat amb un aristòcrata romà —citat per Tàcit— que fou procònsol a Bitínia i se suïcidà després d’haver participat en la conspiració de Pisó 66 dC Hom li atribueix el sobrenom d' Àrbitre potser per la fama d’àrbitre de l’elegància, arbiter elegantiae , que tingué a la cort de Neró, bé que hi ha autors que dubten que aquest i l’autor del Satiricó siguin la mateixa persona Per tant, la seva obra i la seva mateixa personalitat, per manca de dades precises, constitueixen un misteri,…

Sorgiren en decaure l’autoritat que tenia sobre l’illa l’administrador civil bizantí s’independitzaren possiblement a mitjan segle X A la darreria del segle XI hi havia, amb personalitat pròpia, els de Càller, Arborea, Torres i la Gallura Cada jutjat tenia al capdavant un jutge i, a efectes administratius i judicials, es dividia en diverses curadories Posada l’illa sota la protecció de l’Església, els jutjats esdevingueren presa de les lluites de Gènova i de Pisa, per tal d’obtenir-ne el domini comercial i polític Els emperadors germànics intentaren d’establir-hi un domini feudal…

Vida i obra Ordenat sacerdot a Barcelona 1899, exercí càrrecs parroquials a Granollers, Sant Boi de Llobregat, Santa Eulàlia de l’Hospitalet i Santa Madrona de Barcelona Llicenciat en dret canònic a Roma, posteriorment fou capellà de la Casa de Maternitat barcelonina  Destacà per la seva tasca de catalanització i culturalització de l’Església Se’l considera un dels grans precursors del pensament religiós, seguit per figures com Carles Cardó o Lluís Carreras Escriptor vigorós i treballador d’una manera molt activa en la cultura religiosa i catalana, sobretot a través de càrrecs com el de…

Format inicialment pes Jonquet, petit promontori sobre la badia, fou ocupat molt aviat per pescadors i moliners L’antic hospital dels orfes, del principi del s XIV, amb l’església de Sant Magí, donà pas el 1867 a l’actual parròquia de la Immaculada i l’hospital de pobres de Santa Catalina, fundat el 1343 per Bernat Salelles, donà nom a la barriada Aquest edifici, que al s XVI serví al gremi de corders i el 1607 passà a ésser convent de trinitaris, fou enderrocat cap al 1770 per motius estratègics Les servituds imposades per la murada afectaren també el creixement del barri, que no es…

La formació dels gremis de perxers tingué lloc el primer quart del s XVI Els de València obtingueren ordinacions el 1519 el 1739 reberen noves ordinacions amb el títol de collegi de l’art menor de la seda l’art major corresponia als velluters A Barcelona, l’origen del gremi se situa en 1505-09 Fins al s XVIII foren constants els processos i rivalitats de tota mena amb els passamaners fins i tot en 1582-99 fou intentada la confederació dels dos oficis, però el 1616 la ciutat en decretà la separació definitiva El gremi de perxers participà en la represa del 1680 i encara més en l’expansió del s…

Terme introduït per Jung com a complex ideoafectiu o complex de tonalitat afectiva Els complexos es defineixen com a grups d’idees o imatges emocionalment intenses Són agrupacions de continguts psíquics que s’han deslligat de la consciència i funcionen de forma autònoma en l’inconscient Són constituïts per un nucli arquetípic, inconscient i autònom, al voltant del qual es van unint idees amb accent en el sentiment i lligades entre si per una determinada tonalitat afectiva Aquestes associacions depenen en part de la disposició personal i en part de les vivències de l’individu El complex té…