Resultats de la cerca

Situació Petita església castellera, molt malmesa, construïda a mig vessant del turó del castell de Vallespinosa, prop de la població del mateix nom ECSA - M Catalán L’esglesiola de Santa Maria, capella de la fortalesa de Vallespinosa, és situada a mig camí de la muntanya al cim de la qual s’alça el castell i als seus peus hi ha la vila de Vallespinosa Mapa 34-16418 Situació 31TCF622897 Per a anar a l’església de Santa Maria cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Història L’única referència documental coneguda de l’església de Santa Maria data de l’any 1193…

Situació Ruïnes d’aquesta antiga fortalesa, en la qual s’aprecia una clara influència en la seva estructura del proper castell de Mur ECSA - J Bolòs Fortificació mig arruïnada situada uns centenars de metres més amunt del castell de Mur Des d’aquesta casa forta veiem el castell i tot un sector de la vall de la Noguera Pallaresa Mapa 33-12290 Situació 31TCG217643 Seguint la pista que porta al castell de Mur, passat un dels darrers revolts abans d’arribar al castell, surt a mà esquerra un camí carreter, molt dolent, que passa per sota del castell per la banda oest i s’enfila fins a arribar al…

Vida i obra Conegut també com a dibuixant i pintor Utilitzà el pseudònim de Joan Sacs per als textos de creació literària o les crítiques de premsa i el d’ Apa per a les caricatures Fou professor de l’Escola de Bibliotecàries i de diverses escoles d’art Com a pintor, fou membre del grup Les Arts i els Artistes, fundat el 1910 El 1908 fundà la publicació satiricoliterària Papitu , que dirigí fins el 1911 en la seva etapa més càustica i transgressora També fou un dels impulsors de “Revista Nova” 1914 i el creador de la revista artística “Vell i Nou” 1915 Collaborà en nombroses publicacions de…

Aquest castell es pot confondre amb altres nuclis homònims del Pallars Jussà, especialment amb els castellets de Llimiana Sant Miquel de la Vall Així, per exemple, el comdor Arnau Mir de Tost hi tenia certs drets que traspassà en testament a l’església de Santa Maria d’Urgell any 1071 El Castelleto de la Terreta, petita força romànica, també fou objecte de convenis en el repartiment del comtat pallarès, Artau donà i definí a Ramon V del Jussà Castellet amb els seus termes i les seves pertinences 1073, i amb els seus drets cap al 1080 En aquest sentit, el Llibre dels Feus conserva un…

És degut a obstrucció dels vasos limfàtics que no poden drenar els líquids de les zones afectades, que habitualment són les extremitats inferiors potes d’elefant i els genitals L’elefantiasi pot ésser congènita malaltia de Milroy o adquirida per causa de lesions dels ganglis limfàtics a conseqüència de tumors o infeccions en aquest darrer cas és característica la infecció per paràsits com les filàries, sobretot la Wuchereria brancrofti , que es troba sovint en països tropicals

Inicià les obres de la tercera basílica, consagrada el 977, de la qual encara avui romanen algunes restes encastades en l’estructura de l’edifici actual, consagrat per l’abat Oliba el 1032, que el recordà en el seu poema In laudem basilicae et abbatum Rivipullensium Viatjà a Roma el 951, on aconseguí d’Agapit II el privilegi d’elecció d’abat i la confirmació de la independència del poder seglar A Itàlia adquirí còdexs per a la Biblioteca de Ripoll, com l’obra d’Eugipi de Lucullano, copiada pels monjos Sendred i Sunyer sub potestate et dominio domini Arnulphi episcopi uel abbatis…

Desenvolupament enciclopèdic Conjunt de seixanta-una proses d’extensió molt desigual que entren dins del gènere assagístic que practicava Fuster A través de la fórmula del diccionari, l’escriptor ofereix un ventall molt vast de reflexions i aforismes, amb el seu estil característic ple d’escepticisme Aquest diccionari, igual com passa amb una part important de la seva obra, és una espècie de memoràndum intellectual de l’escriptor Suggereix punts de vista sobre qualsevol fet quotidià, objecte o persona, sempre des d’un horitzó cultural molt divers i original Així mateix, es pot fer una…

Situació Restes del mur que defensava la vila de Fraga pel costat nord ECSA - J Bolós A l’extrem occidental del tossal que tanca la ciutat de Fraga pel nord i que domina el pas de la N-II justament quan creua el Cinca, prop del pont, hi ha les restes d’una vella muralla medieval, dita popularment el Murallot Mapa 31-15 387 Situació 31TBG787006 L’accés s’ha de fer per un camí que baixa de la serra del Castell de Fraga, ja que el primitiu accés va ser tallat per la construcció d’una benzinera que és davant l’Hotel Sorolla Muralla Aquest tram de muralla fa 10 m de llargada i 3 m d’alçada, i té…

Aquest castell era situat al Mall o gran pic rocós que corona a ponent la serralada del Cis, al costat de l’església de Sant Esteve del Mall ara coneguda com la Mare de Déu del Tossal Des d’aquest turó es controlava l’anomenada Valle Magna o confluència de la vall de Sant Esteve amb la del Fornó, abans de l’aiguabarreig amb l’Isàvena El castell de Sant Esteve del Mall formà amb el de Roda la frontera defensiva del comtat de Ribagorça a mitjan segle X al sector central de l’Isàvena Després d’un revolta protagonitzada per uns tals Rami i Esó, probablement representants de l’element indígena, el…