Resultats de la cerca
Es mostren 1479 resultats
Sant Llorenç d’Adri (Canet d’Adri)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església que presideix un veïnat format per un escampall de masies TAVISA L’església parroquial de Sant Llorenç d’Adri centra el nucli de masies del veïnat d’Adri, al qual s’accedeix des de Canet d’Adri Mapa L38-12295 Situació 31TDG787559 JAA Història La primera notícia relativa a aquesta església és la venda d’un alou a la parròquia l’any 1078 El 1114 la parròquia de Sant Llorenç apareix en l’establiment d’un mas que hi feren els canonges de Girona El temple fou visitat els anys 1329 i 1387 Aquest últim any hom féu constar que les fonts baptismals estaven…
Els cofres encuirats
Art gòtic
Es conserva un grup important de cofres d’època gòtica, la majoria amb recobriment de pell, que comparteixen característiques constructives i formals definitòries vegeu l’apartat sobre el moble en aquest mateix volum, independentment de la decoració que els és pròpia Hi ha abundoses notícies sobre els cofres recoberts de pell, que en els inventaris apareixen esmentats com a “cofres encuirats” o “cofres encuirats i barrats”, en referència a les llandes de ferro forjat exteriors que servien per a travar el conjunt i reforçar l’estructura del moble Cofre encuirat corresponent a un grup de cofres…
diable

El tradicional ball de diables a la Festa Major de l’Arboç
© Fototeca.cat
Etnografia
Bíblia
Cristianisme
Personificació de l’esperit del mal.
A l’Antic Testament rep el nom de Satanàs , que la versió dels Setanta tradueix per διάβολος ‘calumniador’ Originàriament, el diable és vist com un àngel caigut per un pecat que hom interpreta de rebellia i que té per missió de presentar-se davant Jahvè i d’acusar l’home En el judaisme ulterior dirigeix l’exèrcit dels dimonis, intenta de desacreditar els homes piadosos i àdhuc de temptar els àngels a la rebellió El llibre del Gènesi no parla del diable, sinó de la serp cal cercar l’origen d’aquesta figura en l’intent de l’autor bíblic per refusar les concepcions dualistes de les religions…
misteri
Teatre
Representació dramàtica de tema religiós, d’origen medieval, en la qual eren escenificats passatges de la vida de Crist, de la Mare de Déu o d’algun sant.
Les primeres mostres d’aquest gènere poden ésser datades del començament del segle X, al nord d’Occitània, on diverses esglésies introduïren en la litúrgia pasqual seqüències dialogades, representades per personatges dels evangelis fins al segle XII, que s’introduïren completament la llengua vulgar i el diàleg no cantat, aquestes seqüències foren cantades en llatí Posteriorment el gènere evolucionà l’escenografia es complicà, les representacions sortiren progressivament de l’interior de les esglésies cap a les places, la música anà abandonant més i més el seu paper preponderant, els clergues…
crucifixió
Crist en la Creu, representació de la Crucifixió que féu el pintor flamenc Rogier van der Weyden (1399-1464)
© Corel Professional Photos
Art
Arqueologia
Figuració artística de la crucifixió de Crist (o, també, d’algun sant).
Hom parla de crucifixió quan, a més de Crist clavat en creu, hi apareixen uns altres personatges els dos lladres —Dimes a la seva dreta i Gestes a la seva esquerra—, la Mare de Déu i l’apòstol Joan, etc També és anomenada calvari Quan és limitada a la figura central, Jesús clavat a la creu, hom parla de santcrist o de crucifix Les característiques de la figura central sofrent o triomfant valen tant si es tracta d’una crucifixió com d’un crucifix, i són també reflectides en la representació de la creu sola, sense la imatge del crucificat Les primeres representacions conegudes de…
Lluís Graner i Arrufí

Lluís Graner i Arrufí en un retrat fet per Ramon Casas i conservat al MNAC, a Barcelona
(CC0)
Pintura
Pintor i empresari teatral
Vida i obra Deixeble de l’escola de Llotja i del taller de Simó Gómez Anà a Madrid i a París, pensionat per la Diputació 1886, on practicà la pintura d’estil naturalista —com Francesc Gimeno o Dionís Baixeras— i el retrat, prenent per tema la vida quotidiana dels humils Obstinat a copsar les escenes d’interiors, jugà amb els efectes de llum, a vegades exagerats i teatrals Aconseguí premis a l’Exposició Universal de Barcelona 1888, de París 1889, Berlín 1891, Barcelona 1896 i Madrid 1895, 1897 i 1901 Fou membre de la Societat Nacional de Belles Arts de França Installat de nou a Barcelona 1891…
música de Mònaco
Música
Música desenvolupada a la ciutat de Mònaco.
És format per tres nuclis urbans Mònaco, Montecarlo i La Condamine Les primeres notícies sobre activitat musical tenen relació amb Benet XIII 1394-1417, el papa d’Avinyó, que hi residí durant un temps amb la seva cort i que protegí compositors i instrumentistes Ja al segle XVI, se sap l’existència de diversos organistes i mestres de capella, com Giacomo Vignale o Pietro San Giorgio, noms que revelen els estrets contactes que el principat mantenia amb Itàlia Finsitot es té notícia de l’activitat d’…
crítica teatral
Teatre
Anàlisi i valoració del fenomen teatral com a espectacle, que es concreten en la crònica periòdica de representacions i en els treballs d’historiografia crítica.
La crítica teatral, l’origen de la qual hom cerca a la Poètica d’Aristòtil, va sempre unida a l’establiment de determinades dramatúrgies Cada període estètic ha tingut els seus crítics al renaixement italià hi hagué els treballs de Giulio-Cesare Scaligero, Lde Somi, etc al segle d’or castellà, els de Bde Torres Naharro, Lope de Vega, etc al teatre francès del s XVII, els de N Boileau-Despreaux, Corneille, etc, i a Anglaterra, els de BJonson, JDryden, WCongreve, etc A França, el teatre romàntic fou objecte de treballs de VHugo i, el naturalista, d’ÉZola Al s XX cal destacar les formulacions…
Frederic Brunet i Fita
Pintura
Teatre
Pintor i escenògraf de l’escola barcelonina, nascuda a la segona meitat del s XIX com a producte de la importància de les representacions teatrals.
Com a pintor participà en les exposicions de Barcelona del 1894 i el 1898, amb un repertori reiteratiu dels patis d’Andalusia
Cabestany
Cabestany
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la plana vitícola de l’est de Perpinyà, entre els cursos de la Tet i del Rard, en una antiga zona pantanosa.
A part petites zones de regadiu, on són conreats arbres fruiters i hortalisses, la vinya pren un caràcter de monocultura produeix vi de qualitat superior dins la zona anomenada Rosselló dels Aspres, i un vi dolç natural dins la zona dels Costers de l’Alt Rosselló en la qual ocupa un dels primers llocs, amb una producció de 12 154 hl 1961 La cooperativa vinícola fou creada el 1947, i té un celler de 13000 hl de cabuda La població, que s’havia triplicat entre el 1836 i el 1911 1 553 h, restà reduïda a 949 h el 1946, però a partir d’aleshores tornà a augmentar, a causa de la proximitat de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina