Resultats de la cerca

Els fongs poden produir tota una sèrie d’efectes adversos per a la salut tant dels humans com dels animals Aquests organismes poden ser la causa de diferents tipus d’allèrgies a més, la ingestió d’aliments contaminats o la inhalació d’espores fúngiques poden tenir efectes tòxics sobre diferents òrgans i, igual que els bacteris i els virus, també poden causar infeccions, anomenades micosis Segons el lloc afectat, les micosis poden ser superficials, cutànies, subcutànies i sistèmiques Les micosis superficials són causades per fongs que colonitzen les capes més externes i queratinitzades de la…

A l’intestí gros cada dia arriben aproximadament 500 ml d’una matèria fecal parcialment deshidratada i desmineralitzada, i d’una consistència semilíquida Al contrari, d’aquest òrgan s’evacuen cada dia entre 50 i 225 g d’unes matèries fecals en bona mesura deshidratades i sòlides, per bé que la composició que presenten és similar a la matèria fecal evacuada per l’intestí prim, ja que contenen, bàsicament, bacteris morts, restes cellulars, cellulosa i petites quantitats de proteïnes, grasses i hidrats de carboni Motilitat de l’intestí gros Durant els moments de dejuni el còlon es troba…

Un dels canvis més notables que tenen lloc en el puerperi és la posada en funcionament de l’activitat de les glàndules mamaries, les estructures de les quals s’han desenvolupat durant l’embaràs amb la finalitat d’elaborar llet per a alimentar l’infant Els canvis hormonals que tenen lloc durant el part en desprendre’s la placenta activen la secreció de l’hormona prolactina a la hipòfisi Aquesta hormona estimula el procés de formació de llet en els àcins i els conductes de les mames, que triga alguns dies a completar-se Tanmateix, però, des de la fi de l’embaràs, les glàndules mamaries secreten…

Els hidrats de carboni consten d’una o més subunitats fonamentals, anomenades sacàrids , que són molècules que es caracteritzen perquè no poden ésser fraccionades pels ferments digestius Segons el nombre de sacàrids de què disposin, els hidrats de carboni es classifiquen bàsicament en monosacàrids, disacàrids i polisacàrids Els monosacàrids , que són els hidrats de carboni més senzills pel que fa a llur estructura, consten d’una sola molècula de sacàrid i, per tant, no són fraccionats pels ferments digestius Els monosacàrids poden disposar de 3 o més àtoms de carboni Tanmateix, els únics que…

Definició La malaltia celíaca constitueix un trastorn intestinal crònic que es caracteritza per una alteració de la mucosa o capa de revestiment intern de l’intestí prim, en què es produeix una disminució notable dels plecs i les vellositats que en són característics Aquesta alteració, a conseqüència de la qual es presenta un defecte en l’absorció de la majoria de les substàncies nutritives contingudes als aliments, és provocada per una dificultat específica de les cèllules intestinals en l’absorció del gluten, una proteïna continguda en diversos cereals de gra com ara el blat, el sègol, l’…

Definició L’osteomielitis és una infecció de l’os i la medulla òssia En general, els gèrmens responsables de la infecció són bacteris, però de vegades es tracta d’un altre tipus d’agents infecciosos, com és ara virus o fongs Tipus i causes Les osteomielitis es classifiquen segons la via que han seguit els gèrmens per arribar a l’os i infectar-lo Seguint aquest criteri, es considera que hi ha osteomielitis hematògenes, osteomielitis per contigüitat i osteomielitis directes La presentació més habitual és l’ osteomielitis he matògena , és a dir, aquella en què la via d’infecció és la circulació…

Definició És anomenat càncer de ronyó el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules de diversos teixits renals que adopten característiques atípiques, es reprodueixen acceleradament i formen una massa o tumor que comprimeix les estructures adjacents i s’infiltra pels teixits veïns Si no es tracta precoçment, algunes cèllules canceroses es poden introduir als vasos limfàtics i circulatoris i disseminar-se a d’altres regions corporals, on originen l’aparició de metàstasis o tumors secundaris que alteren les funcions dels teixits sans de l’organisme i n’impedeixen el desenvolupament normal,…

Definició L’ aterosclerosi constitueix un trastorn vascular molt freqüent que es caracteritza pel desenvolupament de lesions elevades en la paret interna de les artèries, formades bàsicament per acumulacions de lípids i anomenades plaques d’ateroma, que donen lloc a un engruiximent i un enduriment progressius de les artèries afectades Aquestes plaques d’ateroma es poden localitzar en qualsevol artèria, per bé que es detecten més sovint en l’aorta, les artèries coronàries, les cerebrals i les renals, les de les vísceres digestives i les de les extremitats L’existència d’aquestes lesions pot…

Definició S’anomena hipertensió arterial l’augment persistent de la pressió arterial per sobre dels valors considerats normals segons l’edat, bé en relació amb la pressió màxima, és a dir, sistòlica la pressió mínima o diastòlica, o bé totes dues conjuntament És difícil de definir clarament tant els valors normals de la pressió arterial—pels canvis importants que experimenten al llarg de la vida—, com també el límit de l’elevació d’aquests valors que implica una hipertensió arterial Així, hom considera que normalment en una persona adulta i en situació de repòs, la pressió arterial màxima o…

L’agent causant és el virus anomenat VIH virus de la immunodeficiència humana , denominació acceptada internacionalment després de la unificació terminològica del virus LAV Lymphadenophathy Associated Virus i del virus HTLV-III Human T-Cell Lymphotric Virus El VIH és un virus ARN de la família dels retrovirus  que conté tres gens principals i altres de secundaris i un enzim, la transcriptasa inversa, que pot codificar l’ARN del virus a l’interior de l’ADN de la cèllula infectada El VIH té un alt grau de variació genètica i, tenint en compte el grau d’homologia genòmica, se n’han descrit…