Resultats de la cerca
Es mostren 651 resultats
terebèl·lids
Helmintologia
Família de poliquets de la subclasse dels poliquets sedentaris amb el cos amb segments desiguals, protostomi indiferenciat i proveït d’un plomall de tentacles filamentosos, i amb brànquies, si en tenen, filiformes o arborescents.
Viuen en tubs mucosos o membranosos, de forma irregular i incrustats de diverses matèries Inclou diversos gèneres amb nombroses espècies, entre els quals destaquen Terebella, Amphitrite, Polymnia i Lanice , comuns a les mars dels Països Catalans
cabomba
Botànica
Gènere de plantes aquàtiques mucilaginoses, de la família de les nimfeàcies, de fulles peltades, les flotants enteres i les submergides molt dividides en segments linears fins, i de flors petites, solitàries, blanques o grogues.
És originària de l’Amèrica tropical i temperada C caroliniana , perenne, és comuna als aquaris
Els anèl·lids hirudinis
Els hirudinis són anèllids desproveïts de quetes, peculiars per la presència de dues ventoses, una a cada extrem del cos Interiorment, tenen la cavitat celomàtica reblerta de teixit connectiu i muscular, travessat per canals i llacunes que són un vestigi d’aquella cavitat Són hermafrodites i es reprodueixen sexualment i per fecundació interna Comprenen més de 300 espècies, la majoria de les quals aproximadament un 75% són d’aigua dolça Hom creu que aquest és el medi on evolucionaren, i que posteriorment passaren a ocupar el medi terrestre i el marí La majoria són de règim carnívor Morfologia…
L’estudi dels copèpodes marins
Metodologia Durant les dècades de 1960 i 1970, per a la pesca de zooplàncton s’utilitzaven xarxes amb una malla de 200-250 µ m, la mateixa mostra que es feia servir per a l’estudi dels diferents grups que formaven part del zooplàncton és a dir, no solament els copèpodes sinó també els sifonòfors, els cladòcers, els amfípodes, les larves de decàpodes, etc, mentre que per a l’ictioplàncton es feia servir la xarxa semipelàgica IKMT Isaac Kit Mid Water Trawl, amb una malla de 500 µ m, que permetia una velocitat d’arrossegament d’uns sis nusos Estudis posteriors sobre la selectivitat de la malla…
trimètric | trimètrica
Mineralogia i petrografia
Dit del grup de sistemes cristal·lins en els quals la cara fonamental de la forma principal talla els eixos segons tres segments desiguals; pertanyen a aquest grup el sistema ròmbic, el monoclínic i el triclínic.
llunària
Botànica
Falguera de la família de les ofioglossàcies, de 8 a 20 cm d’alçària, amb una fulla estèril pinnatisecta, de segments en forma de mitja lluna o de ventall, i amb una fulla fèrtil panicular.
Es fa en pastures dels Pirineus i d’altres muntanyes
aranya

Flor de l’aranya
© MC
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les ranunculàcies, de fulles molt dividides en segments estrets i flors de color blau clar envoltades per un involucre de fulles que tenen l’aspecte d’una aranya.
Es fa en fenassars i rostolls de la regió mediterrània En alguns llocs les llavors són emprades com a excitant
Els branquiòpodes: tortuguetes, puces d’aigua i afins
Els branquiòpodes constitueixen un grup heterogeni de crustacis de cos petit, que conserven caràcters primitius La presència d’apèndixs toràcics de tipus foliaci amb funció respiratòria és el caràcter comú a totes les formes del grup, i el que els ha donat el nom Han colonitzat amb èxit les aigües continentals i únicament algunes espècies viuen al mar El cos, que en la majoria dels casos es troba protegit per una closca, és clarament diferenciat en una part cefàlica o cap, un tòrax i un abdomen Els apèndixs del cap acostumen a ésser més simplifícats que els d’altres grups de crustacis un…
Els aràcnids
El gran nombre de teranyines que trobem al bosc a determinades èpoques, especialment a final d’estiu, ens fa adonar de la importància numèrica d’un grup d’organismes que la resta de l’any semblen absents i els quals, a causa de llurs hàbitats i costums, passen per ésser considerats artròpodes poc abundants, en contra de la presència ben ostensible i gairebé constant dels insectes al medi aeri i dels crustacis al medi aquàtic Xavier Moreno D’entre el conjunt de formes artropodianes, actuals i fòssils, es pot destacar un ampli grup d’espècies, els quelicerats, que mostren una sèrie de trets…
Alteració de la situació i la motilitat del diafragma
Patologia humana
Definició Són anomenats alteracions de la situació i la motilitat del diafragma uns trastorns caracteritzats per la localització anòmala del múscul que forma la base de la caixa toràcica, o bé per un defecte en la força de contracció, i que poden originar trastorns dels moviments respiratoris Causes, tipus i símptomes Les alteracions en la situació i la motilitat del diafragma es poden presentar com a conseqüència d’una gran diversitat de trastorns del tòrax, de la cavitat abdominal o de la innervació d’aquest múscul Hi ha diverses alteracions d’aquest tipus, per bé que les més freqüents són…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina