Resultats de la cerca
Es mostren 1866 resultats
Sant Joan Baptista de Borgonyà (Cornellà del Terri)
Situació Església parroquial, ampliada amb capelles laterals, que conserva un absis romànic ornat d’arcuacions llombardes dividides en sèries de quatre arquets, separats per lesenes F Tur El nucli de Borgonyà és situat en un turonet a la vora esquerra del Terri, dins el municipi de Cornellà El nucli figura al mapa Mapa 238-12295 Situació 31TDG839613 Per accedir-hi cal prendre la carretera de Banyoles a Girona, a 2,5 km del nucli de Banyoles A mà esquerra surt la carretera comarcal de Camallera un cop agafada aquesta, cal girar immediatament a mà dreta on una petita carretera senyalitzada i…
Castell de Rocacorba (Canet d’Adri)
Art romànic
Els orígens del castell i de la parròquia de Rocacorba es confonen La data més antiga que tenim del lloc és la del 1065 quan és citat amb el nom de “rocha curva” , en un testament de Guillem Guifré que es conserva a l’arxiu catedralici El 1130 consta que el cavaller Rodball de Rocacorva i els seus fills pagaven delme pel mas Coll a l’església de Pujarnol A aquest Rodball de Rocacorba, el seguí el seu fill Berenguer, casat amb una tal Flos És a aquest Berenguer que fa referència també la concòrdia que se signà, per la qual es redimien a dos sous anuals el cens d’un porc que aquell…
Casa forta d’Estanyol (la Vall d’en Bas)
Art romànic
On hi havia hagut la casa forta o força d’Estanyol, actualment hi ha una masia restaurada La primera notícia que tenim d’aquest lloc d’Estanyol és, segons Joan Pagès Joan Pagès Els senyorius alodials en el vescomtat de Bas a la baixa edat mitjana , vol I, Girona 1987, pàgs 28-31, de l’any 1040, quan Adalès o Adelaida d’En Bas llegà el mas Estanyol al seu nebot Adalbert mansum de Stagnolo qui est in Bas, quod tenet Giscafredus cum sua tenencia Amb els anys, els possessors aloers d’aquest mas Estanyol, que segurament eren emparentats amb la noblesa local, esdevingueren membres…
Sant Cristòfol de les Planes (les Planes d’Hostoles)
Art romànic
L’església de Sant Cristòfol de les Planes apareix esmentada documentalment l’any 1155, en la definició que Berenguer d’Anglès feu a favor del bisbe de Girona, Berenguer de Llers, de tots els senyorius i drets que retenia “contra justícia” en diverses esglésies situades dins el bisbat, entre les quals hi ha la de “ Sancti Christophori de Planis ” D’altra banda, en un sentit jurisdiccional, la vila de les Planes estigué inclosa durant l’edat mitjana dins el terme del castell d’Hostoles, proper a la població, i, per tant, foren els senyors de l’esmentada fortalesa els qui exerciren sobre la…
Sant Sebastià de Rial (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Vista de l’interior d’aquesta església, utilitzada com a borda fins a l’actualitat ECSA - A Roig Les ruïnes d’aquesta antiga esglesiola són situades en el lloc conegut com el Rial, al nord del poble de Baén Mapa 33-11252 Situació 31TCG445884 Per a accedir-hi cal agafar la pista de terra que surt a l’entrada del poble de Gerri i s’enfila per sobre del Riu Major passant per Baén i arriba fins a Noves de Segre, al costat de la carretera de la Seu d’Urgell Des de Baén, i seguint la pista costa amunt, s’arriba, just per sota d’una gran casa forestal, a un corriol que cal prendre en…
Sepultures antropomorfes de Pomar (Badalona)
Art romànic
Situació Antic nucli rural de Pomar situat vers el sector NE de la ciutat de Badalona, prop de la carretera de la Conreria, avui dia unit pràcticament a la conurbació de la vila Les sepultures es troben al SE del mas Boscà Mapa 37-16421 Situació 31TDF367915 Necròpoli Així com els enterraments de Dalt la Vila han de relacionar-se amb l’església de Santa Maria, la necròpoli de Pomar no sembla que estigui vinculada a cap lloc de culte Es devia tractar d’un cementiri destinat a sepultar els difunts de Pomar, que morien en llocs massa allunyats de la parròquia o de les capelles Tot i que …
Àlvar Valls i Oliva
Literatura catalana
Corrector de català, periodista, traductor i activista polític.
Format a la plantilla de professors de català per a adults d’Òmnium Cultural 1967-74, s’inicià aquests anys com a corrector editorial de textos en català, tasca que ha exercit professionalment S’inicià en el periodisme com a redactor del setmanari Tele-estel 1966-70 i fou secretari de redacció de la revista Serra d’Or 1970-76 Activista polític independentista, el 1970 s’afilià al Front Nacional de Catalunya, i en 1976-77 formà part de l’organització armada EPOCA Exèrcit Popular Català Com a membre d’aquesta organització, fou acusat i empresonat cinc mesos arran del segrest i l’assassinat de l…
,
Conceptes de nutrició, alimentació i hàbit alimentari
Tenint en compte el que s’ha exposat abans, hom defineix com a nutrició el conjunt de processos fisiologies per mitjà dels quals els éssers vius incorporen, transformen i utilitzen diversos tipus de matèria que els és indispensable per a obtenir energia, elaborar i reparar les pròpies estructures orgàniques i, així mateix, regular-ne els processos metabòlics Dit d’una altra manera, la nutrició és el procés fisiològic mitjançant el qual els éssers vius incorporen, transformen i utilitzen les substàncies nutritives contingudes en els aliments L’ alimentació , en canvi, és una conducta pròpia…
La vila de Mataró
Art romànic
Nucli històric Vista aèria del nucli històric de la ciutat que es desenvolupà entorn de l’església de Santa Maria, al centre de la foto ECSA - J Todó Sembla que l’inici urbanístic de la ciutat de Mataró es pot establir en l’època romano-republicana, segons que testimonien, entre altres vestigis, la troballa d’una necròpoli d’incineració segle I aC La ciutat, anomenada lluro, devia estar envoltada de muralles, de les quals s’han trobat restes en certs trams del seu perímetre Les fonts escrites també donen testimoni d’aquesta construcció defensiva Plini parla d’una lluro amb oppida governada…
Arqueologia funerària de les valls del Llobregat i del Besòs
Actualment, podem distingir, ai territori de les valls del Llobregat i del Besòs, dues pràctiques funeràries diferenciades, les quals coexistiran durant tot el període d’una banda, l’enterrament a redós d’un edifici religiós i, de l’altra, l’enterrament, en espais funeraris aïllats, formant petites necròpolis amb agrupacions de tombes Necròpolis en relació amb una església Fases IA i IB de l’església i necròpoli de Sant Menna Sentmenat, datables entre els segles V i VIII J Roig Ara com ara, al territori estudiat només coneixem pocs casos, constatats arqueològicament de necròpolis associades a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina