Resultats de la cerca
Es mostren 1190 resultats
Izquierda Unida
Política
Federació de partits polítics i organitzacions i moviments socials, formada el 1986 pel Partido Comunista de España (PCE), que en constituí el nucli principal.
S’hi adheriren també el Partido de Acción Socialista PASOC, el Partido Comunista de los Pueblos de España PCPE, Izquierda Republicana IR i altres grups, alguns dels quals l’abandonaren posteriorment Es presenta amb un programa que proposa una alternativa de govern d’esquerra Encapçalada per Julio Anguita i en coalició amb Iniciativa per Catalunya , ha concorregut a les eleccions generals espanyoles dels anys 1986, 1989, 1993 i 1996, en les quals obtingué 6, 17, 19 i 21 escons, respectivament Les tensions a l’interior de la federació s’intensificaren especialment a partir del…
Rússia 2013
Estat
Rússia va continuar buscant una adaptació incòmoda al sistema internacional Els principals punts de discòrdia van ser bàsicament el suport del Kremlin al règim de Síria i la situació dels drets humans a l’interior del país En tots dos casos hi van haver fortes tensions amb Occident, tant a través de la premsa de totes dues bandes i com a través del discurs agressiu de la diplomàcia russa, fets que, tanmateix, no van amagar una forta collaboració política i, sobretot, econòmica, entre Rússia i els països occidentals El suport de Moscou al règim d’Al-Assad, la presència russa a la base siriana…
Mahathir Mohammad
Política
Polític de Malàisia.
De família molt humil, estudià medicina i exercí aquesta professió El 1946 ingressà a l’Organització Nacional dels Malais Units ONMU, partit pel qual fou elegit diputat el 1964, però el 1969 fou expulsat del parlament i de l’ONMU per haver retret al primer ministre Tunku Abdul Rahman que menystenia els malais amb relació a altres ètnies Exposà aquesta idea en el llibre El dilema malai 1970, i la gran repercussió que obtingué propicià el seu reingrés al partit, redenominat Front Nacional Barisan Nasional, BN, del qual esdevingué líder indiscutible Elegit novament diputat el 1974, fou nomenat…
Jean-Claude Trichet

Jean-Claude Trichet
© EADS
Economia
Economista francès.
Enginyer civil de mines, diplomat de l’Institut d’Estudis Polítics de París i llicenciat en ciències econòmiques, el 1971 treballà com a inspector de finances Posteriorment fou conseller del president de la República per a la indústria, l’energia i la recerca i la microeconomia 1978-81 Presidí el Club de París entre el 1985 i el 1993 El 1986 fou nomenat director del gabinet del ministre d’economia, de finances i de la privatització, abans d’ésser designat director del tresor 1987 Elegit president del Comitè Monetari Europeu el 1992, un any després fou nomenat governador del Banc de França,…
‘Amos Oz

‘Amos Oz
© Shannon
Literatura
Nom amb el qual és conegut l’escriptor israelià Amos Klausner.
Es llicencià en filosofia i en literatura per la Universitat Hebrea de Jerusalem 1963, i posteriorment per la Universitat d’Oxford Serví de manera intermitent l’exèrcit entre els anys 1958-73 La seva obra té com a eix central la crítica de la societat israeliana sorgida de la diàspora i del sionisme , en la qual emfasitza la distància entre els ideals associats a la creació de l’estat d’Israel i una realitat decebedora, tant des del punt de vista de l’estat de guerra crònica amb els palestins com de les tensions entre els individus i una societat fortament ideologitzada Aquest…
Olof Palme

Olof Palme
Història
Política
Polític suec.
De família benestant, després d’estudiar als Estats Units es graduà en dret el 1951 per la Universitat d’Estocolm Membre del Partit Socialdemòcrata, fou consultor especial del primer ministre Tage Erlander 1953-63 Diputat des del 1958, fou ministre sense cartera 1963-65, de Comunicacions 1965-67 i d’Educació i Cultura 1967-69 El 1969 succeí Erlander com a president del seu partit i primer ministre Reformista radical, sobre l’estructures d’un fort estat del benestar bastit pel seu predecessor, impulsà un programa en el qual la igualtat no tan sols d’oportunitats esdevingué la màxima prioritat…
Ferran VI d’Espanya
Ferran VI , retrat realitzat pel pintor francès Jean Ranc (1674-1735)
© Corel Professional Photos
Història
Rei d’Espanya (1746-59).
Tercer fill de Felip V i de la seva primera muller, Maria Lluïsa Gabriela de Savoia El 1724, en morir Lluís I i recuperar el tron Felip V, fou reconegut príncep d’Astúries Després de dos intents fracassats de casar-lo, successivament, amb una princesa francesa i una arxiduquessa austríaca, contragué matrimoni amb Bàrbara de Portugal 1729 Les relacions amb Isabel de Parma, la segona muller del seu pare, mai no foren cordials, de manera que en pujar al tron Ferran VI aquesta perdé tota la influència política, que, per contra, exercí des d’aleshores Bàrbara La parella reial era de caràcter…
Equador 2014
Estat
Al març, el president equatorià Rafael Correa va inaugurar la Universitat de Yachay, fruit de la inversió governamental en el sector públic © Eduardo Santillán Turjillo/Presidencia de la República Ecuador Les relacions entre els partidaris del Govern i els de l’oposició es van anar tensant al llarg de l’any, i d’aquesta manera es va posar en qüestió el consens i la viabilitat sobre la revolució ciutadana que impulsa el Govern de Rafael Correa Després de guanyar les eleccions generals del 2013 amb una majoria considerable, el president Correa va encetar un programa de reformes que no va…
Eslovàquia 2011
Estat
A l’octubre, el clima polític al país es va enrarir per la negativa del Parlament a ratificar l’augment del Fons Europeu d’Estabilitat Financera FEEF impulsat des de la Unió Europea per fer front a la crisi de deute que va afectar Europa i, especialment, la crisi de Grècia Aquest fons, emmarcat dins d’una estratègia comuna a tots els països de la Unió Europea, havia de ser ratificat pel Parlament eslovac per poder ser desenvolupat, però l’oposició eslovaca s’hi va negar per fer caure el Govern de la primera ministra Iveta Radicová, que va convocar eleccions anticipades per al març del 2012…
Sudan 2014
Estat
L’elecció en el si del partit en el poder del president Umar al-Baixir com a candidat a les eleccions previstes per al 2015 i les converses per posar fi als conflictes al Kurdufan i al Darfur van marcar l’agenda política del país Al-Baixir, qüestionat per una part de la seva formació, va ser designat candidat del Partit del Congrés Nacional NCP a les eleccions presidencials de l’abril del 2015, tot i que no va ser elegit unànimement 266 vots dels 522 delegats en la convenció del partit celebrada a l’octubre L’oposició, de la qual la figura més destacada és Hassan Turabi, del Partit del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina