Resultats de la cerca
Es mostren 482 resultats
Sant Andreu de Bestracà (Beget)
Situació Vista exterior de l’església des del costat sudoriental, amb la capçalera a primer terme J M Melció Bestracà és un poble que es troba al vessant meridional de l’encinglerada serra del mateix nom, que separa les conques dels rius de Beget i d’Oix Aquest poble pertanyia a l’antic municipi garrotxí de Beget, el qual l’any 1969 fou incorporat al municipi ripollès de Camprodon L’església de Sant Andreu és en un paratge que domina una important panoràmica sobre el cantó de ponent de la Garrotxa Centra un grup de masies escampades, actualment deshabitades És al coll de Bestracà, o del…
música dels Estats Units d’Amèrica
Música
Música desenvolupada als Estats Units d’Amèrica.
Un dels trets més característics de la música d’aquest país és la mescla i la síntesi de músiques procedents de diversos grups nacionals o ètnics La música que arribà als Estats Units en un estat més o menys pur acabà adaptant-se a altres tradicions i assimilant-ne les característiques d’aquesta manera, desenvolupà constantment estils nous i obrí possibilitats noves que han acabat creant un estil de música que es pot reconèixer com a nord-americà L’acceptació de diversos enfocaments en el si d’una societat plural és l’expressió més genuïna de la música clàssica d’aquest territori i un reflex…
El monestir de Santes Creus (segles XIV-XV)
Art gòtic
El monestir reial Angle sud-oest del claustre, iniciat el 1313 gràcies al mecenatge de Jaume II i la seva esposa Blanca d’Anjou El templet del lavabo és un record del claustre anterior ECSA - FBedmar Santes Creus va viure la introducció de l’art gòtic en el mateix moment que rebé la protecció directa dels reis Pere el Gran 1276-85 i Jaume II 1291-1327, els quals estigueren estretament vinculats amb els abats de la casa Pere el Gran va tenir una relació privilegiada amb l’abat Gener 1262-90, que fou continuada per Jaume II i la reina Blanca d’Anjou † 1310 amb els abats Bonanat de Vila-seca…
Tipologia d’aqüífers en roques carbonatades
La riba de la Mediterrània és una de les regions més carbonàtiques o calcàries del món Gran part de la zona costanera dels Països Catalans, d’Occitània, d’Itàlia, de Iugoslàvia, de Grècia, dels països nord-africans Líbia, Tunísia, Algèria, Marroc, etc, són constituïts per un substrat aflorant o cobert de roques calcàries que estratigràficament cal situar en el Mesozoic i el Cenozoic quasi exclusivament Aquest condicionant, i les relativament bones condicions d’emmagatzemament i transmissió d’aigua dels massisos rocosos calcaris, ha fet que al llarg dels darrers decennis s’hi hagin…
El vulcanisme
El vulcanisme català és un testimoni de la tectònica distensiva ocorreguda al final del Terciari dins la placa ibèrica Principalment de tipus bàsic i de caràcter intraplaca, ha produït roques del tipus basalt i basanita, i es concentra en tres punts, dels quals el de la zona de la Garrotxa és el que ha deixat un registre més complet La fotografia mostra una visió de conjunt del volcà de Santa Margarida, dins la zona volcànica d’Olot, que representa un exemple d’edifici volcànic cònic construït per acumulació de lapillis gredes i escòries durant una erupció estromboliana Ernest Costal El…
Els paisatges bacterians litorals
L’aigua, la terra i els bacteris Les línies costaneres de la biosfera han estat afaiçonades pels bacteris des dels temps més remots Aquests organismes tan diminuts però alhora tan diversos, hi viuen en quantitats enormes i organitzats en comunitats clarament macroscòpiques, i són els responsables que les zones litorals siguin habitables per a la resta dels éssers vius La presència d’aquests emmascara avui el paper dels bacteris en molts ecosistemes, però en alguns paisatges costaners peculiars l’empremta dels bacteris es manifesta amb tota la força Els planetes sense mars Allà on terra i mar…
novel·la
Literatura
Gènere literari constituït per les dites narracions o descripcions.
La novella és un gènere tardà en les literatures clàssiques Sense comptar alguns possibles antecedents, massa fragmentaris, en grec, el primer text d’una relativa extensió, en prosa, que hom està d’acord a anomenar “novella” és un fragment extens d’una obra que devia ésser força més llarga, el Satiricó de Petroni, la qual, si l’autor ha estat ben identificat, cal collocar al sI dC És, però, una obra molt marginal respecte a les altres novelles antigues, que són L’ase d’or , d'Apuleu segle II dC, en llatí, i, en grec i en ordre temptativament cronològic, Quéreas i Callírroe , de Caritó d’…
literatura italiana
Literatura
Literatura conreada en llengua italiana.
Els orígens i el "dolce stil novo" Els seus primers testimonis “en vulgar” es palesen ja al principi del segle XI, bé que tenen, fins al segle XIII, un paper modest A diferència d’altres llengües de la Romània, l’italià “vulgar” estigué situat en un segon terme, davant una tradició llatina fortament consolidada que tingué, durant els segles XI i XII, un període d’esplendor Pere Damià, sant Anselm i Pere Llombard Al segle XIII el gran desenvolupament del poder de les ciutats féu d’Itàlia el lloc on convergiren i es fusionaren les diverses experiències culturals europees l’especulació teològico…
Sant Esteve de Llanars
Art romànic
Situació Exterior de l’església des de ponent amb la façana, en la qual hi ha oberta la porta d’entrada i hi són visibles els senyals d’una possible estructura que a manera d’atri aixoplugava la porta Arxiu ECSA L’església parroquial de Sant Esteve de Llanars, que centra el petit nucli de població, es troba situada a 983 m d’altitud, a la confluència del riu Ter amb el Riberal de Faitús, a frec de la carretera de Camprodon a Setcases Mapa 256M781 Situació 31TDG460857 MAB Història El lloc de Llanars apareix esmentat en els documents a partir de l’any 1027 El podem trobar escrit amb diverses…
Les reixes
Art gòtic
Ram de la reixa de la Figuera, d’autor anònim Catedral de Tarragona Una de les reixes més populars del gòtic català és la coneguda popularment amb el nom de “reixa de la Figuera”, que tancava el cor de la catedral de Tarragona per la banda del presbiteri Aquesta obra, que es pot datar al segle XV, segueix l’estructura tradicional de tres parts amb barres de secció circular coronades per un floró de lliri Les barres més properes a la porta, però, tenen un diàmetre més gran i acaben amb dos rams de figuera, fet del qual deriva el seu nom Es considera que les fulles de figuera i les figues de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina