Resultats de la cerca
Es mostren 1139 resultats
Les estil·lades i amoroses lletres trameses per Bartomeu Sirlot a la sua senyora i per ella a ell
Literatura catalana
Relat epistolar breu, d’autor anònim valencià, publicat en plec solt al segle XVI.
Es tracta d’una paròdia de les epístoles cortesanes, protagonitzada per dos camperols de l’Horta valenciana que intercanvien quatre epístoles amoroses burlesques, dues cadascun Tot estrafent el galanteig cortesà amb unregistre ple de modismes i parèmies valencians rústics, els llauradors enamorats, Bartomeu i Bartomeua, es declaren sentiments amorosos abrandats, grotescos i procaços, fins que una infidelitat de l’home comportarà el ràpid fracàs de la relació i les ires i amenaces de Bartomeua Publicada segurament per primera vegada a València, a mitjan segle XVI, se’n coneixen…
Faust Hernández i Casajuana
Literatura catalana
Autor teatral.
Vida i obra Fou redactor en cap d’“El Cuento del Dumenche” 1914-19, on publicà algunes narracions, i collaborà a “Pensat i Fet”, “Teatro Valencià” 1925 i “La Matraca” 1916, entre d’altres Fou un dels fundadors de “Nostra Novella” 1930 Es destacà com a autor de sainets, bé que tractà d’introduir la comèdia en el teatre valencià Entre les seves peces cal esmentar El pati dels canyarets 1914, L’oroneta de plata 1914, Eh, la beta 1917, El carreró de la llanda 1917, Pilareta miramos 1931, No és per ahí 1926, El tenedor de Cullera 1926, etc i entre les publicades, València és teua 1962…
Jeroni Fuster
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i poeta.
Mestre en teologia, fou beneficiat de la seu de València Participà amb una composició en català en el certamen poètic immaculista valencià del 1486 i redactà el libel del certamen celebrat el 1511, també a València, en honor de santa Caterina de Siena Publicà una Homelia sobre lo psalm “De profundis” 1490, sermó en prosa artitzada i en vers, que consta de dues parts, una primera de tipus allegòric, on s’ha detectat la influència de la Divina Comèdia de Dant, i una segona en què glossa el sisè salm penitencial Bibliografia Chiner Gimeno, Jaume J “Noves dades sobre Jeroni Fuster, autor de l’…
,
La percepció social de l’autogovern
< Opinions sobre les autonomies 1992 La societat civil dels Països Catalans ha estat protagonista i espectadora d’excepció en el procés d’establiment i consolidació dels autogoverns regionals Malgrat que la creació de les comunitats autònomes de Catalunya, Balears i la Comunitat Valenciana va respondre a diverses motivacions de caràcter econòmic, lingüístic, politicoadministratiu, etc, i va mostrar un grau d’aspiració a l’autogovern també desigual entre les tres autonomies, sembla evident que les seves poblacions comparteixen unes opinions comunes sobre el sistema polític…
Salvador Guinot i Vilar
Historiografia catalana
Escriptor i polític.
De família acomodada i important propietari agrícola, es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid, on fou deixeble de Menéndez y Pelayo De retorn a la seva ciutat natal exercí la docència a l’institut d’ensenyament mitjà com a professor de llatí i literatura No escriví cap obra de contingut històric –més enllà de les ressenyes d’alguns llibres sobre història local publicades en el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura –, ja que la seva tasca intellectual se centrà en estudis lingüístics i de la literatura valenciana dels s XV i XVI, però fou promotor d’importants…
Carles Salvador i Gimeno
Gramàtica
Literatura catalana
Poeta, gramàtic i activista per la llengua.
El 1911 obtingué el títol de magisteri i el 1915 obtingué per oposició la plaça de Benassal Alt Maestrat fins el 1934, que fou destinat a Benimaclet, a la ciutat de València El 1919 publicà el fullet El valencià a les escoles i el 1921 llançà un manifest, Pro Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana , sense gaire èxit Mantingué estrets lligams amb els intellectuals de la Societat Castellonenca de Cultura Fou actiu collaborador de la premsa de Castelló de la Plana, de València i de Barcelona i un dels principals animadors de les revistes Taula de les Lletres Valencianes i La República…
,
taifa de Tortosa
Història
Regne musulmà centrat en la ciutat de Tortosa, instituït a causa de l’esfondrament del califat de Còrdova.
En trontollar aquest i després del fallit intent de Muǧāhid el futur taifa de Dénia d’entronitzar-s’hi, se n'emparà Labib al-'Amirī al-Fatà, un altre llibert del clan amirita Amb l’ajut de Mubārak de València s’enfrontà, amb èxit 1016, al taifa tugíbida al-Munḏi ibn Yahyà de Saragossa, que pretenia de desposseir-lo, i, en ésser destruït Muḏāffar, s’annexà la taifa de València 1018-21 Mantingué bones relacions amb Barcelona, fet pel qual sembla que perdé la confiança dels valencians Reduït de nou a Tortosa, es mantingué en el poder fins el 1035 A partir de Muqātil 1035-58 les…
senyoria d’Albarrasí
Història
Territori d’una antiga taifa musulmana, que es transformà en senyoria cristiana independent taifa d'Albarrasí).
Cobejat per Sanç VI de Navarra, que s’havia aliat als almoràvits valencians contra els almohades, fou cedit ~1167 pel rei Llop a Pedro Ruiz de Azagra, senyor d’Estella, a causa de serveis rebuts d’aquest contra els reis Alfons VIII de Castella i Alfons I de Catalunya-Aragó La senyoria fou posada sota l’advocació de Santa Maria Pedro Ruiz de Azagra aconseguí que Albarrasí esdevingués seu episcopal el 1172 bisbat d'Albarrasí Els més interessats a annexionar-se Albarrasí foren els reis catalans Jaume I, inexpert encara, fracassà enfront de Pedro Fernández de Azagra en…
Acadèmia de València
Institució fundada a València el 1685, sota la presidència i el mecenatge d’un noble, Onofre Vicent d’Íxar, comte de l’Alcúdia.
Fou coneguda també amb el nom d' Acadèmia del Carrer del Bisbe , per l’indret on es reunia Regida segons unes constitucions que han restat inèdites, influí en la renovació científica del final del segle En les seves sessions eren discutits no solament temes humanístics, sinó també d’altres com l’esfera, la perspectiva, els meteors, la filosofia natural i l’arquitectura militar Membres destacats en foren el metge i botànic Gaudenci Senach i els matemàtics i astrònoms Feliu Falcó de Belaochaga, Vicent Mir i Josep Vicent del Olmo Aquesta acadèmia marca l’evolució de les acadèmies purament…
Antoni de Cardona-Borja i de Sotomayor
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de l’almirall d’Aragó Felip de Cardona i de Palafox, marquès de Guadalest, mort el 1672 Es traslladà de jove a la cort, a Madrid, i ingressà a l’exèrcit, on arribà a capità Més tard, entrà a l’orde franciscà, a Palència Estudià a la Universitat d’Alcalá de Henares i fou nomenat comissari general d’Índies Arquebisbe de València el 1699, protegí artistes i literats i inicià la formació de la biblioteca episcopal En esclatar la Guerra de Successió, es mantingué fidel a Felip de Borbó i, quan el general Basset ocupà València 1705, es retirà al seu castell de Biar i després a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina