Resultats de la cerca
Es mostren 1478 resultats
Mercuri
Imatge de Mercuri proporcionada per la sonda MESSENGER
© NASA/Johns Hopkins Univ./Carnegie Inst.
Astronomia
El primer planeta del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.
La distància de Mercuri al Sol varia entre els 48 milions de km 0,307 UA al periheli, i els quasi 70 milions 0,467 UA a l’afeli, per la qual cosa la seva òrbita és la més excèntrica dels planetes del sistema solar e = 205 El període orbital és de 88 dies La proximitat del Sol fa que, vist des de la Terra, la distància angular entre ambdós astres sigui sempre molt petita, amb un màxim de 28°, la qual cosa significa que l’observació de Mercuri és sempre difícil perquè se’l pot veure únicament poc després de la posta del sol o poc abans de la sortida En ambdós casos, Mercuri resta molt baix a l’…
Tabac i càncer
Amb el terme càncer hom engloba una sèrie de malalties amb una característica comuna que consisteix en el desenvolupament anòmal i incontrolat de cèllules aberrants que envaeixen i provoquen trastorns en els teixits normals circumdants, es propaguen a regions corporals més o menys distants i arriben a causar complicacions mortals Si bé l’origen íntim del càncer encara no és conegut amb precisió, hom sap que l’aparició d’una malaltia cancerosa depèn de l’efecte conjunt de diversos factors en aquest sentit, ha estat comprovat experimentalment que algunes substàncies tòxiques poden produir la…
Gavineta de tres dits
La gavineta de tres dits Rissa tridactyla es distingeix pel color gris del mantell, la punta negra de les ales i les potes, també negres Els adults tenen el bec groc, mentre que els joves, com el de la fotografia, el tenen negre i mostren, a més, una franja negra desigual a les ales i la punta de la cua negra Té unes bones dimensions ateny 41 cm i és d’hàbits totalment marins Oriol Alamany Als Països Catalans és un ocell hivernant, d’abundància variable segons els anys A la Catalunya Nord i a les Illes és considerada una espècie ocasional, però potser una millor prospecció de…
Esquirol
És un rosegador mitjà, amb la cua coberta de pèl i més llarga que la meitat de la longitud del cap i el cos junts La coloració és variable En general, a l’estiu el pelatge és vermellós a la part dorsal del cos i la cua, i blanquinós a la part ventral A l’hivern, l’esquena és més grisosa Biologia Els esquirols poden viure només on hi ha llavors, independentment del tipus de bosc Més que la composició específica del bosc, és important l’edat dels arbres, ja que determina la presència de les llavors productivitat indispensables per a l’alimentació La base principal de la seva dieta, doncs, la…
fon
Física
Unitat de mesura de la intensitat de la sensació sonora, que té en compte el fet que la sensibilitat de l’oïda humana varia amb la freqüència del so.
El nombre de fons d’un so és igual al de decibels d’un altre so, de 1 000 Hz, que produeixi la mateixa sensació de sonoritat per a una oïda estàndard
duresa
Mineralogia i petrografia
Resistència d’una substància a ésser ratllada.
Hom ha fet servir aquesta propietat com a caràcter taxonòmic des de l’inici de la mineralogia sistemàtica Mohs, el 1822, li conferí una certa precisió qualitativa en proposar la seva escala de duresa relativa, coneguda com a escala de Mohs i acceptada universalment 1 talc, 2 guix, 3 calcita, 4 fluorita, 5 apatita, 6 ortosa, 7 quars, 8 topazi, 9 corindó, 10 diamant cadascun d’aquests minerals és capaç de ratllar els que el precedeixen en l’escala, mentre que és ratllat pels que el segueixen Per a fer l’assaig de la duresa, hom utilitza una collecció de pedres còniques, muntades en mànecs,…
domini ferromagnètic
Física
Cadascuna de les regions d’un sòlid ferromagnètic caracteritzades per una mateixa orientació de tots els dipols atòmics que contenen.
Aquesta orientació és deguda a dues tendències antagòniques d’una banda hi ha la tendència a l’ordenació antiparallela dels dipols veïns, és a dir, el pol nord de l’un orientat al costat del pol sud de l’altre, com a conseqüència de les lleis generals de l’electromagnetisme clàssic, i hom l’observa clarament dins qualsevol conjunt d’imants macroscòpics de l’altra, hi ha la tendència, oposada, a ordenar-se els dipols veïns segons una orientació parallela, és a dir, els pols nord dels imants continguts es reuneixen reforçant llur acció Aquesta propensió és deguda a interaccions d’origen quàntic…
dit
Les parts de la mà (a dalt) i del peu (a baix). 1 radi; 2 cúbit; 3 escafoide; 4 trapezoide; 5 trapezi; 6 semilunar; 7 piramidal; 8 os gran; 9 pisiforme; 10 ganxut; metacarp; 11 metacarpians dits: 12 primera falange; 13 segona falange; 14 tercera falange. Ossos del peu: tars: 1 calcani; 2 astràgal; 3 escafoide; 4 cuboide; 5 tercer cuny; 6 segon cuny; 7 primer cuny; 8 metatarsians; dits: 9 primera falange; 10 segona falange; 11 tercera falange
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cadascuna de les cinc prolongacions en què acaben les mans i els peus.
En l’home, el primer dit és el més gros i curt, i és anomenat dit gros o polze El polze és oposable als altres quatre dits de la mà índex, dit del mig, dit anular i dit auricular La base del dit va articulada amb el metacarpià o metatarsià corresponent l’extrem lliure, arrodonit, és tou per la cara ventral, i per la cara dorsal duu una làmina dura i còrnia, l’ungla, i rep el nom de cap del dit L’esquelet és format per tres ossos, anomenats primera falange o falange el primer, segona falange o falangeta el segon i tercera falange o falangina el tercer o, en general, simplement falanges El…
relleu càrstic
Vista aèria del relleu càrstic al voltant de Montan de Tost (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Relleu propi de les regions de massissos o altiplans calcaris, on s’ha desenvolupat un carst
.
Les formes superficials són congost , dolina , lapiaz , pòlie , relleu ruïniforme , uvala , i les subterrànies avenc , caverna , cova , exsurgència , ponor , ressurgència , font vauclusiana , etc Per extensió, hom qualifica de càrstic tot relleu caracteritzat per processos de dissolució de les roques calcàries i també gipsoses de guix o salines de sals gemma, potàssica, etc, bé que no presenti una gamma completa de fenòmens i formes de relleu càrstics Varia segons les condicions climàtiques hom distingeix un relleu càrstic de la zona mediterrània o nu , on els massissos calcaris, descoberts,…
aparell d’alarma
Tecnologia
Dispositiu de seguretat, capaç d’emetre senyals perceptibles quan el sistema vigilat per ell presenta una anomalia que l’exposa a un perill imminent, per tal de permetre de posar en marxa el sistema de protecció contra aquest perill.
De manera general, un aparell d’alarma consta de dues parts un mecanisme detector que en el cas més simple pot ésser la vigilància de l’home mateix, però que pot consistir també en detectors de pressió, de temperatura, de nivells de líquids, en circuits elèctrics o electrònics, en analitzadors químics o d’altres mitjans automàtics de vigilància que capta la variació provocada per l’anomalia del sistema controlat, i un mecanisme d’avís que, connectat amb el detector, dispara senyals acústics, lluminosos, hertzians, etc Eventualment, l’aparell d’alarma pot constar també d’un mecanisme de…