Resultats de la cerca
Es mostren 9919 resultats
Jacinto Octavio Picón y Bouchet
Literatura
Escriptor castellà.
Intervingué en política durant la Primera República Exercí com a crític d’art Apuntes para la historia de la caricatura, 1878 Del desnudo en el arte , 1902 i també com a periodista, a París 1878 Ostentà diversos càrrecs en institucions artístiques i literàries de Madrid Literàriament s’inscriu dins el naturalisme, amb respecte per la tradició castellana del segle d’or Del teatro, 1844 Autor de nombrosos treballs Ayala, estudio biográfico , 1884 Castelar, 1900, és més conegut per les seves novelles i colleccions de contes, on segueix de prop Balzac, Dumas i sobretot Zola Hi sobresurt l’…
José de Vargas y Ponce
Geografia
Marí i geògraf andalús.
Ingressà a la marina de guerra, amb la qual lluità a Gibraltar 1782, Toló 1793, etc Cooperà en la formació dels mapes hidrogràfics de les Illes Balears i Pitiüses 1783-84, i publicà més tard Descripciones de las islas Pitiusas y Baleares 1787 El 1786 ingressà a l’Academia de la Historia de Madrid —que dirigí diversos cops d’ençà del 1804— i el 1786 a la de San Fernando Féu amistat amb GMM de Jovellanos Durant l’ocupació napoleònica hagué de fugir de Madrid 1812, i més tard Ferran VII el confinà a Sevilla 1814, on féu recerques de l’Archivo de Indias Autor d’una Relación del…
Tomás de Torrejón y Velasco
Música
Compositor manxec.
Estigué al servei de Pedro Fernández de Castro y Andrade, virrei del Perú des del 1667, país al qual es traslladà com a integrant del seu seguici aquell mateix any El 1676 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Lima, càrrec que exercí fins que morí Les seves composicions assoliren una gran popularitat a l’època, i foren interpretades al Perú, Mèxic i Guatemala A la catedral d’aquesta ciutat se’n conserven un nombre considerable, sobretot villancicos Aves flores , Cantarico que vas a la fuente , Es mi Rosa bella , Desvelado dueño mío , Incógnito barquero que cruzas ,…
Pedro Pacheco y de Guevara
Cristianisme
Eclesiàstic.
Net de Juan Pacheco, marquès de Villena, i fill d’Alfonso Téllez-Girón y Portocarrero Doctor en ambdós drets, entrà al servei d’Adrià d’Utrecht i l’acompanyà a Roma, quan esdevingué papa Adrià VI, com a cambrer secret Fou prelat domèstic del papa Climent VII i bisbe de Mondoñedo 1532-37, de Ciudad Rodrigo 1537-39, de Pamplona 1539-45, de Jaén 1545-54 i de Sigüenza 1554-60 Com a tal assistí al concili de Trento, on intervingué sovint Hi suscità el tema de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, que defensà Fou creat cardenal 1545 i bisbe d’Albano 1547 S'oposà aferrissadament al…
Luis de Góngora y Argote
Literatura
Poeta castellà.
Fill d’una família benestant, estudià a Salamanca Beneficiat de la catedral de Còrdova, acomplí missions per Galícia, Navarra i les dues Castelles Una amonestació episcopal pel fet de tractar amb comediants, d’anar als toros i d’escriure versos profans i les justificacions que hi oposà li confereixen una imatge de clergue refinat, culte i vagament mundà A partir del 1603 residí a Valladolid, aleshores seu de la cort Maldà per fer-se una situació econòmica sòlida, però no hi reeixí, ni pel fet d’haver estat nomenat capellà de Felip III El 1626, ja malalt, tornà a Còrdova La seva obra, ultra…
Juan Pablo Forner y Piquer
Literatura
Escriptor, fill d’Agustí Forner i Segarra, de Vinaròs, i de Manuela Piquer i Saragossà, de Godall, germana d’Andreu Piquer, pel qual fou educat.
Fiscal de l’audiència de Sevilla 1790 i del Consell de Castella 1796, fou també president de l’Academia de Derecho Publicà una Sátira contra los abusos introducidos en la poesía castellana 1782, polèmica, com la resta de la seva obra Adscrit als postulats del neoclassicisme —propugnats a La cautiva 1784, comèdia censurada—, rebutjava, però, l’afrancesament arbitrari i frívol Publicà opuscles contra Iriarte, García de la Huerta, etc, els quals atacà amb tanta virulència, que li fou prohibit de publicar res sense llicència reial 1785 Floridablanca li encarregà una rèplica a l’article de Masson…
Leandro de Saralegui y López
Art
Historiador de l’art i erudit.
Seguint la tradició familiar ingressà a l’acadèmia militar d’Àvila Prestà serveis al cos d’intendència de l'armada i fou professor d’idiomes en aquella acadèmia Establert a València 1925, es dedicà a l’estudi de la iconografia i la pintura medieval valencianes Amb ChR Post, esclarí i definí la personalitat artística de molts pintors valencians Identificà Miquel Alcanyís amb els mestres de Gil i Pujades i del Bambino Vispo Dedicà una particular atenció a M de Saix, P Nicolau, G Peris, el Mestre de Bonastre i el de la Porciúncula, i al binomi Jacomart-Reixac Era membre de la Hispanic Society de…
María Enríquez y de Luna
Història
Duquessa de Gandia i de Sessa, princesa de Teano i de Tricarico, filla d’Enrique Enríquez y de Quiñones, senyor de Baza, i de María de Luna, i cosina germana de Ferran II de Catalunya-Aragó.
De molt petita fou esposada amb Pere Lluís de Borja , duc de Gandia, però el matrimoni no fou consumat, i el 1488, amb Joan de Borja , duc de Gandia, germà de l’anterior el matrimoni tingué lloc a Barcelona el 1493 Assassinat el seu marit 1497, agregà al ducat de Gandia els llocs de les Almoines, Miramar, Beniopa, Benicanena, Benipeixcar, l’Alqueria Nova i el Real, i adquirí la baronia de Castelló de Rugat, amb els llocs de Castelló, Rafalet i Aielo, tot el 1499 Aconseguí del seu sogre, el papa Alexandre VI , que convertís en collegial la parròquia de Santa Maria de Gandia 1499, la qual…
Juan Valera y Alcalá Galiano
Literatura
Escriptor andalús.
Ingressà en el cos diplomàtic, viatjà per tot Europa i Amèrica i residí diverses temporades a Madrid, on ocupà també càrrecs polítics diputat, senador i sotssecretari d’estat Conreà tots els genères literaris, des de la traducció fins a la crítica, especialment estudis sobre literatura, crítica literària, assaigs sobre religió, filosofia, estudis sobre política i història la narració breu, el conte, el teatre i, sobretot, la novella, gènere al qual s’incorporà tardanament i en el qual excellí d’una manera notable Fou contrari a la novella naturalista i defensà la tesi que la novella és una…
Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar
Història
Literatura
Polític i escriptor.
A Madrid, començà la seva carrera periodística com a crític d’art de La Época Ingressà al partit republicà després del 1898 i fundà la revista Vida Nueva Amic de Blasco i Ibáñez des del 1893, es traslladà a València cap al 1898 i collaborà amb ell en les tasques polítiques i en la redacció d' El Pueblo Aviat fou popular per les seves campanyes apassionades i per la seva intervenció demagògica als mítings republicans El 1903 rompé amb Blasco i encapçalà un altre partit sorianisme fundà i dirigí El Radical Diputat per València 1901-09, fou elegit per Madrid 1911, on s’installà i creà el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina