Resultats de la cerca
Es mostren 330914 resultats
Idealista, adquirit per un fons suec
El portal immobiliari Idealista és adquirit pel fons suec EQT per 1300 milions d’euros El portal, des del 2015 propietat d’Apax Partners, va ser pioner del sector a l’Estat espanyol Actualment té uns 38 milions de visitants mensuals únics al sud d'Europa i dona suport a uns 40000 agents immobiliaris
reducció
Música
Tipus d'arranjament consistent en la reinstrumentació d’una obra, originalment escrita per a orquestra o per a una formació instrumental àmplia, per a una plantilla més petita o per al piano.
La reducció sol utilitzar-se per motius econòmics, per manca d’espai en un local de dimensions reduïdes o per motius pràctics, com l’estudi d’una obra al piano, l’assaig d’un concert per a solista, l’assaig d’una òpera amb corepetidor o la d’un cor com a doblament harmònic
riscle
Música
En alguns instruments membranòfons, part estructural sobre la qual s’estén i a la qual se subjecta la membrana.
Són els cércols de fusta -generalment d’ullastre- o d’altres materials als quals es fermen, cusen o aferren les membranes amb què es produeix el so Hom pot aplicar al riscle uns tensors que, en tibar-lo, estiren la membrana fins que adquireix la tensió necessària perquè l’instrument produeixi el seu so característic
El bes
Escultura (1886) d’Auguste Rodin.
Destaca pel seu realisme naturalista És un grup compost pels cossos nus d’un home i una dona abraçats, que expressen vigorosament, però amb tendresa, llur amor És esculpit en marbre blanc, i el seu autor hi cercà, com en altres obres de la seva producció, els perfils i l’expressió dels sentiments humans
Vairocana
Nom (‘il·luminador’) donat al Buda suprem en el budisme mahāyāna
.
Hom sol representar-lo en actitud meditativa, sovint envoltat dels altres quatre budes celestials, amb el gest característic dels “sis elements”, que expressa amb la mà dreta closa els cinc dits representen el món material terra, aigua, foc, aire i èter damunt l’esquerra, de la qual agafa l’índex que representa la consciència
antiretorn

Vàlvula antiretorn
© Fototeca.cat
Física
Vàlvula que, interposada a un conducte pel qual circula un fluid, permet el pas d’aquest en un sentit, però no en el contrari.
L’element que assegura aquesta funció és l’obturador, peça mòbil que el corrent del fluid fa separar del seu assentament quan hi incideix en el sentit de pas lliure, i l’hi fa aplicar quan hi incideix en el sentit contrari Sovint, una molla fa tancar la vàlvula quan no hi passa cap corrent
hidrazina
Química
Líquid incolor que es fon a 1,4°C i bull a 113,5°C.
Fou descobert el 1889 per T Curtius Hom l’obté mitjançant el procés de Raschig Actua com a reductor enèrgic, reacciona amb els composts carbonilats donant hidrazones i amb els derivats dels àcids carboxílics produint hidrazides És emprada en anàlisi química i, sobretot, com a monergol i com a propergol líquid en alguns coets
escut
Geomorfologia
Regió fisiogràfica constituïda per materials molt antics, principalment esquists i gneis que no han sofert cap plegament des d’una època molt remota, i que ha estat erosionada al llarg dels temps fins a formar actualment grans peneplans un xic bombats.
Es tracta de regions antigament consolidades i poc afectades per les transgressions marines posteriors, i que han pogut ésser basculades, aixecades i fracturades per moviments tectònics diversos però poc importants A l’hemisferi nord es destaquen els escuts canadenc, escandinau i siberià a les regions tropicals, l’africà, el brasiler i el del Dècan
Presença
Publicacions periòdiques
Revista literària portuguesa, fundada, dirigida i publicada a Coïmbra per José Régio, Grão Gaspar Simoes i Branquinho da Fonseca.
El primer número aparegué el 1927 i s’edità, amb diverses interrupcions, fins el 1940 Tingué una importància capital en la difusió del Modernisme i altres moviments d’avantguarda Figures notables en foren Fernando Pessoa, Sá-Carneiro, Almada-Negreiros, José Régio, Camilo Pesanha, Miguel Torga, Carlos Queirós, Adolfo Casais Monteiro i António de Navarro
Elohim
Forma hebrea amb què hom anomena Déu.
Bé que, pròpiament, 'elohim és la forma plural d' 'eloah , a la Bíblia és emprat, amb una forma verbal, com a singular En aquest sentit no ha d’ésser entès com a reminiscència d’un antic politeisme hebreu i encara menys com a “profecia” del misteri trinitari, sinó com a nom comú de la divinitat