Resultats de la cerca

Aquesta fortalesa es construí al principi del segle XIII El 1208 Guilla, senyora o castlana de Banyeres, juntament amb el seu vicarius Miró de Castellvell, feu donació dels turons de Villas ludaicas i de Nudias a Guillema de Montcada, senyora de Castellvell i vescomtessa de Narbona, perquè hi edifiqués viles i fortaleses forcias i els repoblés La jurisdicció de Nulles anà estretament lligada a la de Vallmoll i a la seva baronia fins al segle XIX Primer fou dels Montcada i d’aquests passà als Foix El 1365 depenia de Roger Bernat IV de Foix, vescomte de Castellbò i baró de Castellvell Al XVII…

Mapa de les esglésies del Perapertusès anteriors al 1300 J Salvadó Camps de l’Aglin Nostra Dòna de Camps Cubièras de Cinòble Santa Maria de Cubièras Cucunhan Sant Julian e Santa Basilissa de Cucunhan Dulhac jos Pèirapertusa Sant Miquèl de Dulhac Santa Maria de Pèirapertusa Sant Jordi del castell de Pèirapertusa Sant Estève Maisons Sant Andriu de Maisons Montgalhard Santa Colomba de Montgalhard Sant Cristòl de Montrog o de Taisson Padèrn Sant Pèire de Padèrn Sant Martin de Molhet Palairac Sant Sarnin de Palairac Sant Ciscle Pasiòls Sant Felix de Pasiòls Rofiac de las Corbièras Sant Felix de…

Tocà la guitarra amb grups locals de Três Pontas, la ciutat on cresqué Començà a ser conegut quan una de les seves cançons, Cançâo do Sal , obtingué èxit en la veu d’Ellis Regina, l’any 1966 L’any següent llançà definitivament la seva carrera com a intèrpret al Festival Internacional de Cançó del Brasil El 1972, juntament amb poetes i lletristes, enregistrà l’àlbum doble Clube da esquina , amb temes que obtingueren gran èxit, especialment Cravo e canela Ha enregistrat més de trenta àlbums i ha collaborat amb molts artistes brasilers de jazz i pop, com Airto Moreira, Sarah Vaughan, Wayne…

Estudià música amb Leonard Kessler, a Curitiba, i composició de manera autodidàctica A Rio de Janeiro s’involucrà amb la música popular 1934 i estudià les escoles de samba, experiència que utilitzà per als seus treballs compositius Com a investigador de la música folklòrica de la seva terra i amic d’Héitor Villa-Lobos, fou recomanat per a ensenyar música folklòrica al Conservatori Nacional de Cant Orfeònic 1942 Abans, l’any 1938, havia estat nomenat professor a la Universidad do Distrito Federal, a Rio de Janeiro Les obres que més el feren destacar foren les de piano Invocação, canto e dança…

El 1768 ingressà a la Irmandade de São José dos Homens Pardos de Vila Rica, institució creada al voltant de l’església dels mulats de la localitat Els testimonis de l’època l’esmenten com a participant en diverses activitats musicals de la seva ciutat Destacà com a contralt, timbaler de la banda del regiment de Vila Rica i director de les festes religioses de la germandat a la qual pertanyia i de la Capitanía Geral das Minas Gerais Es conserven algunes de les seves obres religioses, les quals donen compte del domini del llenguatge musical clàssic que tenia Cal destacar Novena de Nosa Senhora…

Format inicialment al Conservatori de Música de Lisboa, més tard anà a Berlín, on fou deixeble, entre altres compositors, d’A Schönberg, M Bruch i E Humperdinck Això el posà en contacte amb les noves tendències musicals del principi del segle XX, com ara l’atonalisme o el politonalisme Mai no arribà, però, a utilitzar aquestes tècniques compositives, ja que en les seves obres es mostrà molt més interessat a donar a conèixer Portugal i la seva tradició musical Tota la seva obra reflecteix aquest interès, com per exemple les seves Sinfonias camoneanas , on evoca moments èpics de la història de…

Es formà musicalment a la seva ciutat natal, on estudià violí amb Miguel Alves i Carlos Dubbini i composició amb Lucien Lambert El 1919 s’establí a París, ciutat on estudià amb prestigiosos compositors, com ara ChM Widor L’estrena del Prelúdio, coral e fuga per a cordes a París el donà a conèixer en els cercles musicals francesos Després d’una estada als Estats Units entre el 1928 i el 1930, retornà a París i prosseguí la seva formació amb Paul Dukas Posteriorment s’establí a Porto i el 1955 fou nomenat director del conservatori d’aquesta ciutat L’estil de Carneyro es caracteritza per l’…

Membre del futurisme, publicà alguns manifestos, el primer dels quals fou L’arte dei rumori 1913, on propugnava la creació d’una expressió musical adscrita a aquest moviment Russolo defensava una música no basada en les notes sinó en sons que evoquessin els sorolls presents en la vida diària, com ara els de les màquines Es proposà crear una orquestra futurista que pogués fer realitat aquest projecte, una orquestra constituïda per instruments diferents En aquest sentit, inventà alguns instruments futuristes com el sibilatore , l' ululatore , el russolofono i l' arco enarmonico L’any 1932…

Estudià a Roma amb S Falchi i, posteriorment, a Venècia amb E WolfFerrari La seva carrera com a director d’orquestra el portà a fer d’assistent de P Mascagni i T Serafin, i a dirigir arreu d’Europa i de l’Amèrica del Sud Fou crític musical de "Secolo", "La Sera" i "Il Giornale d’Italia" Entre els seus escrits cal destacar Viaggio musicale in Italia 1927 Diputat durant el règim feixista, fou el màxim exponent, juntament amb Giuseppe Mulé, de la política musical oficial Aquest conservadorisme es troba reflectit en les seves composicions, en les quals no s’allunyà mai del llenguatge tonal…

L’any 1914, a l’edat de dotze anys, tocà el Concert de piano d’E Grieg L’any 1921 s’incorporà a la Savoy Havana Band, que li proporcionà fama com a solista de piano Tocà la Rhapsody in Blue de Gershwin en la primera interpretació que se’n feu a Londres Escriví moltes peces per a piano, entre les quals cal esmentar Marigold 1927 i Jasmine 1929, fent servir ritmes sincopats i amb seccions diferenciades per diversos canvis d’accentuació rítmica o de textura Compongué i dirigí música per a teatres de Londres Fou un intèrpret tan regular com popular a la ràdio, i a més dirigí la seva pròpia banda…