Resultats de la cerca
Es mostren 6635 resultats
Les interpretacions anglosaxones de Lluís Companys
La consideració que Lluís Companys valgué als seus contemporanis anglosaxons ocupa un ventall que va des de l’admiració com a líder polític de Catalunya fins a la indignació davant del que s’entenia com a subordinació als anarquistes Com es podia esperar, l’admiració generalment es troba en els escrits dels observadors, tant britànics com nord-americans, amb un mínim de coneixement de Catalunya i d’afecte vers el país Les crítiques més acerbes tendeixen a procedir dels diplomàtics conservadors, sobretot dels representants de la Gran Bretanya Atès que els britànics tenien importants negocis a…
Les llegendes en el folklore
La llegenda La llegenda és una narració, oral o escrita, que forma part de l’imaginari popular Amb una aparença més o menys històrica, de fet està cuinada amb una proporció més o menys considerable d’elements imaginatius Generalment, les llegendes tenen relació amb una persona o amb un grup humà, o bé amb un monument, un lloc o un territori Acostumen a agrupar-se en cicles a l’entorn d’un centre d’interès, ja sigui un personatge, una gesta o un esdeveniment Així com els mites se situen als orígens dels temps o al crepuscle de la història així com les rondalles ens transporten a un incert “era…
Les festes en el cicle vital. Els ritus de pas
Els grups d’edat i la festa La festa, com la cultura tradicional, té com a protagonista el poble, la gent és intergeneracional, tot i que cada grup d’edat hi té una funció pròpia, aquesta funció és la mateixa que la que els correspon en la vida social, en qualsevol cas emfasitzada Els avis representen la memòria, el record, la saviesa popular i la transmissió, i la generació dels pares representa el coneixement, el manteniment i el seguiment El jovent, en canvi, és la vivència, l’activitat, l’animació, i la infància, la descoberta admirada en el context festiu, tant la infància com la…
Medi, assentaments i territori
Flora fòssil del la de l'Estany, Quaternari superior, Pla de la Formiga, Banyoles MACB / GS L'evolució de l'espècie humana no es pot entendre des d'un punt de vista estrictament biològic Comparats amb els altres primats tropicals, els humans estan molt menys capacitats per a enfrontar-se amb els seus potencials depredadors no tenen urpes ni grans ullals ni tampoc fortalesa física o agilitat per a fugir L'alternativa en l'evolució de l'espècie va ser el desenvolupament d'una conducta social més elaborada Aquesta sofisticació de la conducta es basà en possibilitats…
Santa Maria de Cervera
Art gòtic
Volta del presbiteri de Santa Maria de Cervera Al principi del segle XIV Cervera era una de les viles reials més pròsperes de Catalunya Les obres per a bastir l’actual església parroquial de Cervera van començar vers el 1306, seguint un ambiciós projecte que no es pot deslligar del fet que l’any 1317 el rei Jaume II plantegés al papa Joan XXII que aquesta vila acollís la seu d’un nou bisbat, sens dubte una sentida aspiració dels cerverins Res millor que la figura del cérvol que adorna la clau de volta que recull els nervis de la volta de creueria de damunt l’altar major per a comprendre que…
sector
Economia
Cadascuna de les parts en què hom divideix l’economia per al seu estudi d’acord amb diversos criteris.
Segons la mena d’activitat ha esdevingut clàssica la divisió de Colin Grant Clark en tres sectors productius primari, secundari i terciari El sector primari inclou les activitats relacionades amb l’agricultura, la ramaderia, la pesca, la caça i els boscs Són característiques generals d’aquestes activitats la vinculació amb la natura mitjançant factors físics i biològics el caràcter estacional i perible dels seus productes, que impedeix normalment la constitució d’estocs la rigidesa de l’oferta principalment en els productes agraris i ramaders i la seva variabilitat en funció d’elements aliens…
camí
Construcció i obres públiques
Via rural, natural o construïda.
Als Països Catalans, com a tot Europa, hom pot reconèixer camins molt primitius que degueren ésser eixamplats i apariat llur paviment pels pobles preromans en introduir-se la utilització del carro Els colonitzadors romans construïren les calçades damunt aquests camins o en traçaren de noves segons les necessitats de l’estratègia militar via romana Utilitzats durant l’edat mitjana, llur traçat persisteix essencialment encara en les actuals vies de comunicació Els musulmans mantingueren una xarxa circulatòria molt completa, com al País Valencià i a Mallorca, que consistia, sembla,…
fenici | fenícia
Història
Individu d’un poble d’origen semític establert en una estreta faixa costanera de la Síria central (des del mont Carmel fins al riu Eleuter) vers l’any 3000 aC.
Els fenicis es dedicaren al comerç marítim i s’organitzaren en ciutats estat —que rivalitzaren entre elles— situades en llocs favorables per a la installació de ports resguardats Tir, Sidó, Trípoli, Biblos, Beirut, etc Al III millenni aC sorgiren contactes comercials amb els egipcis, que els sotmeteren militarment, després de la invasió dels hikses segles XV-XIV aC Les invasions dels “pobles de la mar”, que arruïnaren les civilitzacions de la Mediterrània oriental ~1200 aC, els alliberaren de la dominació egípcia, i començà l’època de prosperitat i d’expansió colonial de les ciutats fenícies…
segona guerra Carlina
Història
Guerra civil, dita també guerra dels Matiners, que s’inicià pel setembre del 1846 i durà fins al maig del 1849.
Més que no pas una guerra estrictament carlina, fou una revolta catalana contra la dictadura dels moderats Ramón María de Narváez i contra un seguit de mesures que pertorbaven la vida del país quintes, aranzels, en la qual participaren, a més dels carlins anomenats en aquesta època montemolinistes , progressistes i republicans El projecte patrocinat, entre d’altres, per Jaume Balmes i Antoni Aparici i Guijarro d’unir les dues branques borbòniques amb el casament d’Isabel II amb Carles Lluís de Borbó i de Bragança, comte de Montemolín, fill i successor de Carles V Carles VI, per als seus…
confucianisme
Confucianisme
Doctrina filosòfica i moral basada en els ensenyaments de Confuci, establerta com a religió imperial al segle II aC, estructurada posteriorment com a religió oficial a la Xina i reelaborada metafísicament al segle XI dC com a neoconfucianisme.
Com a pensament que, des d’antic i juntament amb el taoisme i el budisme, ha informat la vida i la cultura xineses, el confucianisme té el seu propi corpus literari, també anomenat cànon confucià , tot i que mai no ha gaudit, de fet, del caràcter canònic d’escriptures revelades ni de força per a sancionar una doctrina organitzada Aquest corpus és format, en primer terme, pels “Cinc clàssics” Clàssic de la història amb materials no anteriors al segle X aC, Clàssic de les odes amb composicions no anteriors al segle IX aC, Memòries sobre els ritus amb una majoria d’aportacions…