Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
xarnego | xarnega
Designació de caràcter ofensiu aplicada a persones immigrants a Catalunya des d’altres zones de l’Estat espanyol, o bé a persones nadiues de Catalunya filles d'un o d'ambdós progenitors procedents d’aquests llocs i que tenen el castellà com a llengua exclusiva o pràcticament exclusiva.
A aquesta referència lingüística principal s’hi acostuma a afegir sovint una connotació d’extracció social baixa A l’origen el mot designà una mena de gos ensinistrat per a furetejar de nit, com mostra la seva etimologia, procedent del castellà nocherniego o nocharniego ‘que surt de nits’, el qual passà, amb successives modificacions, al català i també al gascó, dialecte de l’occità En aquestes llengües, el mot xarnego fou aplicat genèricament a animals especialment als gossos, però també a ocells i també a persones mestisses, forasteres i marginals L’ús més específic del nom per…
blocatge
Esport
En diferents esports, aturada de la pilota o d’un cop per part d’un jugador.
En futbol i waterpolo, aturada de la pilota que fa el porter, amb les mans o amb els braços, subjectant-la fortament amb el cos En handbol, intercepció que fa un jugador defensor a la pilota, desviant-la o aturant-la amb les mans o amb qualsevol part del cos dels genolls en amunt, llevat del porter que pot fer-ho amb qualsevol part del cos En boxa, aturada d’un cop interposant una part poc sensible del cos entre una altra de més sensible i el guant de l’adversari En taekwondo, acció defensiva que consisteix a aturar els cops d’un adversari amb una part…
collage
Art
Composició artística feta d’elements diversos (retalls de diaris, teixits, etc.) enganxats sobre tela o fusta.
Utilitzat com a tècnica bàsica en la creació artística contemporània, permeté a Picasso i a Braque un contacte directe amb el món sensible i marcà l’evolució vers el període del cubisme sintètic Uns altres cubistes J Gris, F Kupka, N Altmann, etc i els dadaistes en els quals canvià de sentit, puix que no pretenien la creació d’una obra d’art, sinó la destrucció se’n serviren K Schwitters, M Ernst i els surrealistes hi excelliren amb una gran imaginació En el període d’entreguerres i posteriorment, el collage ha permès d’incorporar tota mena d’objectes i de detritus industrials a la tela…
tònica
Música
En el sistema de la tonalitat tradicional, la nota que ocupa el primer grau (sovint representat amb la xifra 1) i també la funció que compleix aquesta nota o l’acord perfecte major o menor que es forma sobre ella (simbolitzat amb la xifra romana I).
El seu paper representa el punt de partida i de repòs dels processos tonals i qualsevol element o esdeveniment harmònic té sentit en la mesura que és -o es percep- més proper o més llunyà de la tònica En determinats llenguatges del segle XX que no es basen en el sistema tonal tradicional, una nota o un agregat harmònic pot rebre un èmfasi rítmic o dinàmic que li donin un paper de so central, anàleg al de la funció de la tònica -o bé com a substitut- vegeu per exemple l’ús de la nota si bemoll en el preludi Voiles de…
convinença
Història del dret
Contracte o pacte bilateral pel qual les dues parts es posen d’acord, lliurement o sense intervenció de cap jurisdicció pública o privada, per definir les obligacions que les lliguen mútuament, i en garanteixen l’execució per un engatjament solemne.
Foren molt freqüents des del segle X al XII a Provença, al Llenguadoc i a la Llombardia i especialment a Catalunya, d’on passaren després a Aragó La convinença no té precedents ni en el dret romà ni en el germànic Eren aplicades a promeses de casament, a beneficis d’abadies comtals, a percepció de rendes, a successions de rendes, a successions d’herència, però sobretot a relacions de lligam feudal entre els senyors i llurs vassalls o fidels
stock
Geologia
Plutó o intrusió ígnia que ocupa una superfície inferior a 100 km2
.
Difereix d’un batòlit en les seves dimensions menors Un stock pot correspondre a la part visible o aflorant en superfície d’un batòlit
veu passiva

En anglès la veu passiva s’utilitza en construccions impersonals com aquesta, que en català es resoldria amb la fórmula “és obligatori l’ús de…"
© Fototeca.cat-Corel
Gramàtica
Modalitat que presenta un verb transitiu quan el subjecte gramatical denota la persona o cosa sobre la qual recau l’acció o la significació del verb.
L’oració o frase passiva correspon, per transformació, a una d’activa el subjecte de l’oració activa s’ha convertit, en la passiva, en subjecte agent introduït per la preposició per el complement objecte de l’activa s’ha convertit en subjecte pacient d’un verb format per l’auxiliar ésser més el participi passat del verb transitiu El director presideix la sessió La sessió és presidida pel director
ànode
Electrònica i informàtica
Química
Elèctrode receptor de càrregues negatives en tots aquells dispositius a l’interior dels quals existeix un medi no metàl·lic (gas més o menys enrarit, electròlit o semiconductor) que esdevé conductor sota determinades condicions.
Per l’ànode entra el corrent al dispositiu i, per tant, en surten els electrons cap al circuit exterior L’ànode és, doncs, l’elèctrode positiu en els dispositius alimentats per una font exterior de tensió i l’elèctrode negatiu en els dispositius generadors, piles o acumuladors En els tubs electrònics l’ànode, dit també placa , rep els electrons procedents del càtode gràcies a la tensió existent entre ambdós elèctrodes En un electròlit, l’ànode rep els anions de la solució, els quals són neutralitzats elèctricament, de forma que els electrons alliberats surten cap al circuit exterior En una…
antofil·lita
Mineralogia i petrografia
Silicat ferromagnèsic, (Mg,Fe)7Si8O22(OH,F)2, del grup dels amfíbols.
Cristallitza en la singonia ròmbica i es presenta en forma de prismes o de fibres d’aspecte asbestí, de color bru fosc i lluïssor nacrada o vítria Té duresa 5,5-6 i pes específic 2,85-3,57 Es troba principalment a les roques metamòrfiques
saltació
Geomorfologia
Hidrografia
Tipus de transport dels grans de terra, per part de l’aigua o de l’aire.
La saltació hidràulica és el transport discontinu d’arenes o de graves, més grosses que les transportades en suspensió arremolinada, però més petites que els materials rodats o arrossegats pel fons La saltació eòlica , més sistematitzada, és el transport per deriva eòlica no rodada de grans entre 0,2, i 0,5 mm de diàmetre, que reboten fins a uns quants decímetres d’alçada i van a caure en la direcció del vent