Resultats de la cerca
Es mostren 6499 resultats
Narbona
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, al departament de l’Aude, França.
Situada a la plana vitícola del baix Llenguadoc, a 12 km de la Mediterrània, és un nus de comunicacions viàries i ferroviàries molt important, amb rutes vers els Països Catalans i Espanya, vers Aquitània i l’Atlàntic i vers la vall del Roine, Itàlia i l’Europa del nord La Robina, canal que uneix l’Aude i el canal del Miègjorn a Pòrt La Novèla, travessa la ciutat Viticultura i comerç de vins Central atòmica de Malvesi Nucli turístic, amb l’estació balneària de Narbona-Plaja Fundació romana la primera colònia romana a la Gàllia que data del 108 aC, fou un port dependent primerament…
coll del Moro

Jaciment del coll del Moro, a Gandesa
© Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Cim (481 m alt) situat al terme municipal de Gandesa (Terra Alta), en la proximitat del qual hi ha un important jaciment arqueològic.
Emplaçat en una superfície d’uns 3000 m 2 , el jaciment és dominat per un recinte fortificat L’ocupació continuada i la riquesa arqueològica s’expliquen per la situació estratègica de domini del territori, en una zona on conflueixen les vies de comunicació naturals entre el Baix Aragó i la desembocadura de l’Ebre i des de la qual es controlaven els fluxos d’intercanvi comercials entre la costa i les terres de l’interior Sota les restes d’època imperial i romanorepublicana, es troba un dels poblats ibèrics pertanyent al grup dels ilercavons de Catalunya més remarcables, del qual es coneix la…
Xiva
Panoràmica de la vila de Xiva, amb el santuari de la Mare de Déu del Castell a primer terme
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Foia de Bunyol, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
Situat a la part oriental de la comarca, al límit amb l’Horta, ocupa la capçalera i el curs alt de la rambla de Xiva o riu de Xest, amb un terme molt allargat d’W a E, des de la serra de Xiva , alineació muntanyosa que limita la Foia amb els Serrans Santa Maria, 1135 m alt Las Hierbas, 1023 m, fins a la serra de la Parentxisa 329 m alt i el pla de Quart, al límit amb el Camp de Túria i l’Horta, en un dels indrets on la zona de llengua castellana arriba més a prop de la costa masia de Santo Domingo La part muntanyosa és ocupada per pinedes i matollar El conreu ocupa 3000 ha de…
el Vilet
Poble
Poble del municipi de Sant Martí de Riucorb (Urgell), dins l’antic terme de Rocafort de Vallbona, a l’esquerra del Riu Corb, a 408 m alt., vora Sant Martí de Maldà.
S'hi arriba des de la carretera de Sant Martí per un ramal que baixa fins al riu, el travessa per un pont, i troba aviat el poble enmig d’un vast planell L’església parroquial és dedicada a Santa Maria Sufragània de la parròquia de Maldà, durant molts anys una imatge policromada, atribuïda a Guillem Seguer segle XIV, hi fou venerada com a santa Anna L’edifici és de pedra i se'n destaquen uns contraforts, una espadanya per a tres campanes i una rosassa sobre la porta, reconstruïda el 1808 Al fossar nou hi ha un sarcòfag gòtic amb les armes dels Alemany i dels Pinós, que foren senyors a la…
Trèveris
Ciutat
Ciutat del land de Renània-Palatinat, Alemanya.
Situada a la vall del Mosella, prop de la frontera de Luxemburg, és una ciutat tranquilla, centre del comerç vinícola del Mosella, seu d’algunes petites indústries tèxtils i mecàniques i manufactures del tabac Als seus encontorns hom explota mines de coure i jaciments de guix És bisbat catòlic, el primer d’Alemanya Té universitat fundada el 1473 Antiga Augusta Treverorum , fundada per August ~15 aC, fou nus de comunicacions d’allí partien les vies cap a Colònia i cap a Magúncia i centre comercial Capital de la Bèlgica, era seu del legat i del procurador, amb autoritat sobre les dues Germànies…
Alvèrnia

Cadena de puis des del Puèi Domat (Alvèrnia)
© Jaume Ferrández
Regió d’Occitània, limitada pel SE amb el Llenguadoc, pel S amb el Roergue i per l’W amb el Carcí i el Llemosí; comprèn els departaments francesos d'Alt Loira, Lo Puèi Domat i Cantal.
La capital és Clarmont d’Alvèrnia Clarmont-Ferrand Ocupa el centre del Massís Central, i és drenada per l’Alier i la Dordonya És travessada de nord a sud per altiplans cristallins dislocats, d’altitud molt desigual, que constitueixen el sòcol dels grans relleus volcànics muntanya del Puèi Domat, Mont Dora, massís de Cantal Entre aquests grans blocs volcànics es troben les conques omplertes per sediments terciaris Orlhac, la Limanya que tenen un aspecte de petites planes montuoses La baixa Alvèrnia, coberta per restes volcàniques i ocupada pels altiplans basàltics de Mauriac i Cesalièr, amb un…
Almenara

Municipi
Municipi de la Plana Baixa; una part important del terme és una continuació de la vall de Segó, al Camp de Morvedre, comarca de la qual aquest terme municipal és separat per l’assegador de Benavites.
L’altura del terme baixa de llevant a ponent seguint els darrers contraforts de la serra d’Espadà, amb una sèrie de turons que formen l’anomenada serra d’Almenara la Rodana, el puig del Castell, el puig del Sit La part oriental del terme és una plana que s’estén fins al mar, plana pantanosa a causa de les aigües que brollen de les últimes alineacions muntanyoses i inculta fins fa poc temps Ací es troba l' estany d’Almenara , conjunt de tres llacunes litorals molt pròximes entre si, utilitzades per a la pesca i la caça aquàtica tenen una longitud de 300, 275 i 125 m La costa és baixa i…
Acaia
Divisió administrativa
Nomós del Peloponès, Grècia.
La capital és Patres L’antiga regió d’Acaia fou refugi de grups importants d’aqueus escapats de les invasions dòriques No tingué un paper destacat fins el 280 aC, en què fou creada la Lliga Aquea, el moviment polític més important de Grècia a l’època hellenística, al costat de la Lliga Etòlia La Lliga Aquea, ajudada per Roma, lluità alternativament amb Esparta i amb Macedònia Fou dissolta pels romans el 146 aC, i Acaia esdevingué província romana A partir de la conquesta romana, el nom d’Acaia serví per a designar tot Grècia Tiberi la incorporà a Macedònia 15 dC i Claudi en feu…
oceà
Oceanografia
La massa total d’aigua salada, única i contínua (mar).
Hom desconeix el mecanisme pel qual la Terra —únic planeta del sistema solar amb grans masses d’aigua— pot retenir tanta aigua i, en canvi, amb prou feines conté gas neó, d’un pes molecular semblant, tan abundant al Sol i als estels del mateix sistema Una hipòtesi, no comprovada, explica que, mentre que hom no troba el neó formant composts —desaparegué, doncs, al moment de formar-se la primera acumulació de partícules en estat sòlid—, l’aigua pogué unir-se als silicats de les primitives partícules sòlides i, després, en un estadi evolutiu posterior, a causa de la gravetat se’n…
art mossàrab
Art
Art dels cristians que vivien sota la dominació musulmana i de les regions repoblades per monjos cordovesos a partir d’Alfons III de Lleó.
Només se'n conserven exemples a la regió de Lleó i de Castella Les obres a les ciutats on vivien els mossàrabs —Còrdova, Sevilla, Granada, Toledo, Mèrida, etc— foren destruïdes a conseqüència de les persecucions, des del 805 En terres musulmanes es conserva l’església de Santa María de Melque Toledo, de planta en creu i capçalera sortint, però és de cronologia dubtosa i l’església rupestre de Bobastro Màlaga, que hom creia anterior al 917, atribució avui negada En terres cristianes hom construí, el 850, l’església de Sant Joan de la Penya Osca És important San Miguel de Escalada Lleó, del 913…