Resultats de la cerca

Fou membre d’una família de músics, formada pels germans Lambert, Joan Baptista i Marià, i Vicent -fill de Lambert- i Joan Baptista -fill de Marià- Tots ells foren cabdals en el panorama valencià del segle XIX Ingressà com a escolà al Collegi del Corpus Christi València el 1822, molt més jove del que permetien les normes del centre gràcies als seus bons dots per a la música, i hi romangué fins a divuit anys El 1842 fou nomenat organista al collegi, càrrec que conservà la resta de la seva vida El 1848 realitzà un viatge a París per ampliar estudis Aquella estada li permeté…

Es diplomà a la Juilliard School el 1938 Deixeble de Pau Casals i Emmanuel Feuermann, debutà a Nova York l’any 1946 i fundà un conjunt de música de cambra, amb el qual actuà entre el 1947 i el 1954 Fou membre fundador del Trio Beaux-Arts, grup amb el qual feu un gran nombre de gires fins el 1987 Fou professor, entre d’altres, de la Manhattan School of Music en 1950-82, de l’State University de Nova York en 1960-85 i de la New Jersey University Normalment tocava amb l’Stradivari anomenat Stanlein, datat el 1797 El seu repertori habitual incorporava obres clàssiques i romàntiques…

Estudià dret a la Universitat de Sant Petersburg i, després de la Primera Guerra Mundial, ingressà al Conservatori de Música d’aquesta ciutat, on realitzà estudis de violí i composició El 1920 obtingué la graduació i a partir d’aleshores exercí la docència a l’Escola Superior de Música de Tartu fins el 1940 Aquest darrer any es traslladà a Tallinn i ensenyà al conservatori de la ciutat fins a la seva mort Parallelament a la seva tasca docent es dedicà a la composició i se’l considera un dels pares del nacionalisme musical estonià En moltes de les seves composicions…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal abans de fer-ho al de París Després de cursar estudis de violoncel, passà als de direcció orquestral El 1925 guanyà el Premi de Roma de composició Després d’un periple per Marsella i Bordeus, dirigí l’orquestra de l’Òpera Còmica de París entre els anys 1927 i 1932 El 1928 fundà, juntament amb E Ansermet i A Cortot, l’Orquestra Simfònica de París Deu anys més tard, i després d’haver dirigit diverses orquestres arreu del territori francès, tornà a la capital, on es feu càrrec de l’Òpera fins el 1945 Aquest darrer any, i fins…

Estudià a Colònia i a Wuppertal i passà un temps com a assistent i repetidor a Wuppertal, Allenstein, Detmold i Allenhausen Debutà com a director d’orquestra a l’Òpera de Colònia el 1939 Després del parèntesi que la guerra marcà en la seva carrera, el 1945 fou nomenat director de l’Orquestra del Mozarteum de Salzburg, càrrec que deixà al cap de poc en ser requerit per les autoritats alemanyes perquè s’ocupés de la reconstrucció de l’activitat musical del país El 1948 renuncià els càrrecs oficials i assumí la titularitat de l’Orquestra Gürzenich de Colònia, on romangué fins el…

Fill de pares alemanys, començà estudis musicals l’any 1871 a la Royal Academy of Music, de la qual es convertí en professor l’any 1876 El 1880 debutà a Londres en una carrera concertística que es prolongà fins el 1895 A partir d’aquest moment es dedicà absolutament a la pedagogia, tasca que fins el 1925 exercí a la Royal Academy of Music, centre docent on havia estudiat Depurà un nou sistema pedagògic que bandejava els postulats tradicionals per tal de descobrir les correspondències entre l’execució i les condicions físiques de l’intèrpret Fou professor de bona part…

Es crià a Alabama, on, d’adolescent, treballà com a instrumentista i ballarí de claqué Al final dels anys vint s’incorporà als Blue Devils de Walter Page, i el 1934 entrà en l’orquestra de Count Basie, on romangué fins el 1948 Després prosseguí la seva carrera com a independent, fent força gires per Europa fins a la meitat dels anys setanta, amb músics com Coleman Hawkins, Milt Buckner i Teddy Wilson, entre molts d’altres Participà en nombroses gravacions d’altres artistes i algunes en nom propi, entre les quals cal destacar l’àlbum The Jo Jones Trio 1959 Jones,…

Deixeble de J Vicens l’avi Xaxu i de Salvador Sastre, s’inicià professionalment a la cobla local de l’Escala i amb Els Rossinyols L’any 1900 ingressà a La Principal de La Bisbal, on romangué vint-i-dos anys i palesà uns dots interpretatius excepcionals que li feren merèixer el qualificatiu d'"El rei de la tenora" L’any 1922 es traslladà a Barcelona per ocupar la plaça de tenora de la Banda Municipal, creada a partir de la reforma de Joan Lamote de Grignon Fou fundador i solista de la Cobla Barcelona fins que, en escindir-se l’any 1929, formà la Cobla Albert Martí-Barcelona, que…

El sistema monetari valencià, derivat, com el barcelonès, del carolingi, era basat en unes monedes efectives, el diner diner valencià , el sou sou valencià , de 12 diners, i la lliura lliura valenciana , de 240 diners Les primeres encunyacions foren, el 1246, el ral de València i la malla , moneda de billó destinada als nous regnes de València i de Mallorca El 1310 foren les primeres encunyacions d’argent, el divuitè, peça fonamental del sistema monetari valencià, que valia divuit diners o rals de València, que s’encunyà fins el 1707 i circulà fins el 1747 El 1483…

Anàloga als intermezzi de les òperes italianes, fou conreada durant el s XVIII, sobretot a la cort madrilenya, d’on passà a l’Amèrica llatina Eren composicions per a un solista o per a dos o tres personatges, amb acompanyament instrumental Originàriament la tonadilla era un gènere popular que s’orientà d’una manera lenta cap a temes mitològics o galants Els principals autors des del 1750 fins al 1770 foren AGuerrero, LlMisón, MPla, PEsteve i JValledor Llurs obres eren folklòriques, còmiques i satíriques Durant el període del 1770 al 1790 la tonadilla es convertí en una obra…