Resultats de la cerca

La quadra de la Fuliola, al pla del Mascançà, més enllà del castell d’Almenara, fou conquerida pel comte Ermengol IV d’Urgell, que la donà al gener del 1080 a Guillem Isarn amb la condició que hi bastís una fortificació per defensar els habitants del lloc En el seu testament del 1093 Guillem Isarn llegà el castell de la Fuliola a Santa Maria de Solsona Posteriorment el castell apareix en altres mans El 1280 el rei Pere el Gran concedí una carta de poblament a la Fuliola, per tal que els seus habitants retornessin a casa seva, d’on havien fugit a causa de les lluites que enfrontaven el rei als…

L’actual parròquia del poble de Vicfred, situat en una carena al sector nord-est del terme, és un edifici del segle XVI amb un campanar bastit al principi del segle XX El temple, però, té uns orígens molt més antics El lloc de Vicfred es documenta des de l’any 1079 i les primeres notícies de l’església són de J’any 1162, que apareix vinculada a Sant Pere d’Àger En aquesta data el papa Alexandre III adreçà a aquesta canònica una butlla confirmant les seves possessions, entre les quals constava l’església de Vicfred Aquesta subjecció a Àger es comprova també en la butlla papal de l’any 1179…

El grupet de cases que forma el lloc de Palamós, a ponent de la Rabassa, té el seu origen en una fortalesa Aquesta, inclosa dins el comtat de Manresa, és esmentada l’any 1087 entre les possessions que Adelaida de Cardona deixà en testament al seu marit Guillem Mir i a llurs fills De Palamós sorgí un llinatge homònim que es consigna en la documentació des del segle XII El 1214 consta que el senyor del castell de Palamós era Bernat d’Aiguaviva, el qual llegà el terme al monestir de Santes Creus No es disposa de més notícies de les vicissituds del lloc fins al fogatjament del 1358,…

Era un llibre destinat a ser utilitzat pel cantor solista, que alternava la seva intervenció amb la del cant original, interpretat pel cor Els tropers acostumen a seguir l’ordre del calendari litúrgic La seva organització interior, però, no sol ser estable, fins al punt que cadascun dels exemplars conservats té una estructura i uns continguts propis En la major part de casos els tropers no contenen exclusivament trops Molt sovint es presenten en combinació amb altres tipus de llibres litúrgics, com els relativament freqüents tropers prosaris També és habitual trobar-los com a apèndix de…

Probablement havia nascut i estudiat a la Tarraconense La seva activitat literària coneguda s’estén del 414 al 420, i abasta gairebé tots els camps de controvèrsia de la primeria del segle V origenisme, arianisme, pelagianisme, priscillianisme i contra els jueus Es malfiava dels teòlegs i preferia el recurs a la força i a la mentida, per la qual cosa sant Agustí li adreçà el Contra mendacium , ultra les Epístoles 120 i 205 De la dotzena d’escrits dels quals hi ha constància, s’han conservat solament l' Epístola 119 i les Epístoles 11 i 12 , descobertes recentment per J Divjak Amb tota…

Fill d’un catedràtic de medicina de la Universitat de Cervera, restà orfe de pare al cap de pocs mesos i fou protegit per Ramon Llàtzer de Dou, del qual més tard publicà una biografia 1885 Estudià gramàtica llatina i retòrica a Igualada i, a partir del 1822, filosofia i dret a Cervera, on obtingué el títol de batxiller en lleis 1829 i de doctor en cànons 1832, i on fou professor del 1832 al 1835 Visqué a Itàlia, com a institutor de dos nebots de Dou, del 1835 al 1839 Més endavant fou catedràtic de retòrica al seminari de Vic El 1847 ocupà la càtedra de literatura llatina de la Universitat de…

Situació i presentació El municipi de la Baronia de Rialb, de 145,03 km 2 , és el quart en extensió de la comarca, bé que un dels menys poblats de tota la Noguera Ocupa l’angle NE de la comarca i el seu terme fa un entrant vers les veïnes comarques del Pallars Jussà, amb la qual termeneja pel municipi d’Isona al sector de Benavent de la Conca, al NW, i l’Alt Urgell, amb la que confronta pel terme de Coll de Nargó, al NE, i pels de Peramola i Bassella a l’E Al S, el municipi de la Baronia de Rialb limita amb els termes noguerencs de Tiurana i Ponts, i a l’W amb Artesa de Segre, a través del…

Situació Vista exterior de la capçalera, amb l’absis central molt modificat, per tal com fou llevada la seva cornisa i fou sobreaixecat, potser en època baix-medieval F Tur Al nucli del petit poble d’Albanyà, municipi que es troba a l’alta vall de la Muga, a la plaça Major, es troba l’església parroquial de Sant Pere Mapa 257M781 Situació 31TDG770838 Per arribar-hi cal agafar la carretera local de Figueres a Albanyà, que després d’un recorregut de 24 km porta fins a aquest poble Si l’església és tancada cal demanar la clau a l’antiga rectoria , que és una casa situada a la mateixa plaça, a…

De la capella només resten escasses ruïnes Existia ja el 1306 i tenia algunes donades, regides per una prioressa És tradició que depenia de Sant Pere de les Puelles També se'n diu Sant Pere del Puig Es perden les notícies el 1513

Amb les seves fundacions —Sevilla 1400, Miraflores 1442, Granada 1506—, contribuí especialment a la difusió de l’orde a Castella i a Andalusia Suprimit a la desamortització del 1835, i declarat monument nacional el 1876, fou donat als monjos de Valvanera Logronyo el 1954, i el 1957 esdevingué priorat benedictí independent des d’aleshores ha tingut una relació intensa amb Montserrat