Resultats de la cerca

Membre de la cambra dels Lords, Rothschild era la personalitat jueva més destacada a l’imperi Britànic i un actiu proponent del sionisme La declaració es veié afavorida pel curs incert de la Primera Guerra Mundial, davant del qual la Gran Bretanya cercà el suport de les comunitats jueves europees i dels Estats Units, especialment arran de la caiguda del règim tsarista un aliat d’acusades tendències antisemites provocada per la Revolució Russa Amb la derrota de l’imperi Otomà, aliat dels imperis alemany i austrohongarès, Palestina passà a ser administrada temporalment  per la…

Estudià música a l’Acadèmia de Viena i el 1949 debutà a Innsbruck interpretant el paper d’Agathe El caçador furtiu Posteriorment cantà assíduament a Saarbrücken El 1951 obtingué un gran èxit com a Sieglinde La valquíria a Bayreuth i un any després entrà a formar part de la Staatsoper de Munic Especialitzada en el repertori alemany, sobretot en l’obra de R Strauss, obtingué grans èxits arreu d’Europa i dels Estats Units, on debutà el 1956, tres anys abans de presentar-se al Metropolitan de Nova York substituint Maria Callas en el paper de Lady Macbeth Macbeth Ocasionalment…

Estudià música amb Joan Carreras i Prats a l’església del Carme de Girona i també rebé alguna lliçó de J Barba Exiliat a França des del 1841, sembla que fou organista a Besiers, i més tard, a la catedral de Nimes Retornà a Girona vers el 1860, on fou organista de la catedral per oposició i també mestre de capella en substitució de J Carreras i Dagas, i posteriorment fou ordenat de prevere L’estat bastant precari de la capella de música de la catedral devia ésser el motiu pel qual abandonà ambdós càrrecs el 1864 Retornà a França, i s’establí a Seta Compongué una Gran Missa ,…

Estudià al Gymnasium Jesuïta de Praga i es graduà en filosofia a la universitat Feu de cantant i violinista i, posteriorment, d’organista Fou l’autor més prolífic d’obres per a orgue del segle XVIII, malgrat que cap de les seves composicions no li fou publicada en vida Demostrà una tècnica compositiva pròpia del darrer Barroc, amb una notable imaginació harmònica, àmplia expressivitat i gran dificultat Les seves obres sacres es caracteritzen per un estil contrapuntístic arcaic té quatre misses i nombroses peces menors motets, en gran part, algunes d’elles en forma…

Estudià al Seminari Patriarcal de Lisboa, on també treballà com a organista El 1787 fou nomenat mestre de la capella reial, per a la qual compongué un gran nombre d’obres sacres, com la Missa do Espirito Santo Del 1793 al 1800 ocupà la plaça de director del Teatro de São Carlos Escriví catorze òperes en italià i dues en portuguès - A sàloia namoranda ou O remedio é casar 1793 i A vingança da cigana 1794-, essent un dels primers compositors que empraren aquesta llengua per a la música escènica Una de les òperes italianes, Il disertore francese , fou estrenada al Teatro alla Scala…

Passà gran part de la seva joventut a Mòdena Fou mestre de capella a la catedral de Reggio de l’Emília i a l’Accademia Olímpica de Vicenza fins el 1662 Entre el 1664 i el 1667 succeí a Massimiliano Neri com a organista a Venècia i després passà a l’església de Sant Marc en qualitat de xantre El 1687 rebé el títol honorífic de mestre de capella universal de Màntua La producció musical de Grossi comprèn música religiosa concerts eclesiàstics, salms i motets i música profana cantates i òperes El seu estil es distingeix per la inclinació a l’homofonia i a la senzillesa de la línia melòdica, tot i…

Jeràrquicament inferiors als ducs, els marcgravis arribaren a ésser gairebé tan poderosos com ells i a gaudir d’una situació de semiindependència respecte a l’emperador quan el marcgraviat esdevingué hereditari Els emperadors saxons crearen nous marcgraviats Marca Danesa, Mísnia, Lusàcia o Marca Oriental, Marca Oriental Bavaresa, Aquilea, Verona, Carniola i Estíria Els marcgravis de Lusàcia, Moràvia i Namiar esdevingueren prínceps del Sacre Imperi, i els de Brandenburg i Mísnia assoliren més tard el títol d’electors Els prínceps de Baden portaren el títol marcgravial pel fet que havien estat…

Redactà el segon volum del Corpus Inscriptionum Latinarum de l’Acadèmia de Berlín, publicat el 1869 i del qual, el 1892, se n’edità un suplement Per elaborar l’obra recollí totes les inscripcions romanes conegudes de la Península Ibèrica i de les Illes Balears, la qual cosa tingué una gran importància per a l’estudi de l’època El 1893 publicà el primer gran recull d’inscripcions ibèriques, Monumenta linguae ibericae Visità Mallorca en diverses ocasions Collaborà en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana amb articles com “Monumentos epigráficos de Baleares”…

Aprengué els rudiments del cant amb la seva mare, concertista de piano Posteriorment amplià la seva formació amb S Margolis El 1945 debutà com a Germont La Traviata al Metropolitan de Nova York, on centrà gran part de la seva carrera, després d’haver guanyat un important concurs radiofònic convocat pel teatre novaiorquès La temporada 1950-51 obtingué un gran èxit com a Rodrigo Don Carlo Es casà amb la soprano R Peters, amb la qual interpretà diverses òperes, especialment Rigoletto , que enregistraren sota la direcció de J Perlea Debutà tardanament a Europa i ho…

Estudià música i cant a Roma, on el 1936 debutà com a Herald Lohengrin Després de la Segona Guerra Mundial, fou contractat a l’Òpera de Viena 1946, i dos anys més tard es presentà al Festival de Salzburg com a Fígaro Les noces de Fígaro i s’especialitzà en papers mozartians Entre el 1948 i el 1961 cantà a la Scala de Milà Es destacà en el repertori de G Puccini i G Verdi, i també en papers còmics d’òperes de G Rossini i G Donizetti Gran actor, actuà a les principals sales d’òpera europees i participà en nombrosos enregistraments El 1986 aparegué per última vegada al …