Resultats de la cerca

Difícil de definir, és un concepte relatiu i subjectiu que pot incloure des de creences en desacord amb la religió oficial fins —per a una mentalitat racionalista— la mateixa religió En general, hom pot dir que respon a exigències que no troben satisfacció en la religió oficial o en supervivències de fases religioses anteriors L’actitud del cristianisme ha estat, d’una banda, la de perseguir-la com a esgarriadora prohibició de la màgia, de l’ocultisme, etc, bé que en la majoria de casos de pràctiques molt esteses rogatives, exvots, medalles, santuaris, etc l’ha integrada en la…

Contraposat, doncs, a l' objecte , el subjecte s’identifica eminentment bé que no exclusivament amb l’home i, al llarg de la història de la filosofia, és interpretat —com l’home mateix— diversament Així, hom troba des de l’anomenat subjecte empíric , a què hom refereix les sensacions i impressions cognoscitives, sense dir-ne res, tanmateix, sobre la seva natura, fins al kantià subjecte transcendental , en què són situades les dites condicions a priori de possibilitat de tot coneixement i que Kant identifica amb la raó humana en general, passant àdhuc per l’anomenat subjecte…

L’element fantàstic, però, no n'és absent durant l’edat mitjana, bé que el venecià Marco Polo féu una relació seriosa i objectiva dels seus viatges a l’Extrem Orient Durant els s XV i XVI els descobriments de noves terres foren motiu de nombroses relacions els viatges de Colom, de Vespucci, de Magalhães, etc Els objectius de les expedicions esdevingueren essencialment científics durant els s XVIII i XIX Cook, Humboldt, Livingstone, etc, objectius que s’han mantingut fins avui, amb un interès especial per les regions inaccessibles, polars Scott, Amundsen, etc o de l’Himàlaia…

És formada per un refrany i tres cobles, la primera part de les quals és formalment autònoma, i la segona — cauda — rima amb el refrany i, si n'hi ha, amb la tornada És molt similar al virelai francès Introduïda a Catalunya, s’hi ha mantingut en la viva tradició dels goigs, que en conserven la mètrica i l’estructura, bé que amb un nombre variable d’estrofes i l’addició de l’endreça i la tornada És semblant, pels mateixos motius de derivació, al villancico castellà, en el qual hi ha preferència per les tornades de tres versos

Com a sistema econòmic, constitueix la forma més simple de tràfic mercantil, per la qual cosa ha estat identificat amb l’economia natural, bé que aquesta implica la inexistència de la divisió del treball L’economia de bescanvi és vigent en moltes zones del món d’una manera més o menys encoberta, i també a l’interior de comunitats tancades de caràcter agrícola i ramader Com a fenomen marginal també apareix en les societats desenvolupades quan són sotmeses a situacions anormals guerres que comporten l’alteració o la paralització dels mecanismes econòmics i del circuit monetari

Són nombrosos els contes i les faules d’animals i les narracions cal notar especialment el cicle protagonitzat per Si Goha , bé que la producció literària més original és la poesia, testimoniada des de temps antic i sovint amb acompanyament musical Els temes preferits pels poetes són l’amor i la guerra Petits grups de poetes professionals anomenats imdyazen recorren el país a la manera dels trobadors medievals Entre els tuàregs abunda el gènere èpic, recitat generalment durant les reunions ahal del capvespre No hi ha, però, una literatura comuna a tots els amazics, i les…

Implica una recerca que, en l' accés seqüencial , es fa seguint una seqüència fixa, predeterminada, d’operacions en l' accés aleatori , en canvi, la recerca de la informació es fa per mitjà d’una adreça o d’una clau i és independent dels accessos o operacions anteriors Quan l’accés es fa per clau, es calcula l’adreça a partir de la clau per mitjà d’un algoritme aleatorització , o bé s’obté d’una taula indexació L’accés aleatori només és possible en certes memòries i en fitxers que tenen aquest tipus de memòria com a suport

Normalment, l’acceptació ha d’ésser manifestada mitjançant un acte que exterioritzi el consentiment, però de vegades la llei presumeix l’acceptació si durant un cert termini no és feta manifestació en contra, o bé si es realitzen certs actes que impliquen l’acceptació així s’esdevé en l’acceptació del càrrec de marmessor, en l’acceptació de l’herència, i en d’altres Encara que generalment l’acceptació d’obligacions és voluntària, en determinats casos només és admissible la no acceptació per causes legalment previstes, com l’acceptació del càrrec de tutor, segons el Codi Civil…

En grec prenia també la forma ´` i era aplicat a les vocals de les síllabes última o penúltima per indicar un accent melòdic descendent En francès serveix per a indicar particularitats fonètiques, etimològiques, morfològiques, o bé per a distingir determinats homònins És emprat també en serbocroat i en eslovè En català fou emprat pel menorquí Antoni Febrer i Cardona al començament del segle XIX per a indicar la vocal neutra després ha estat usat fins a ben entrat el segle XX per a indicar una contracció prô , cân , però l’ortografia catalana moderna n'ha prescindit totalment

En català, a partir del segle XVIII, tendeix a ésser usat damunt vocals tancades, bé que alguns gramàtics del segle XIX l’han emprat damunt vocals obertes Antoni Febrer i Cardona, Pau Estorch i Siqués, etc En català modern és aplicat a les vocals tancades é, ó, í, ú, seguint la pronúncia de la ciutat de Barcelona És un dels casos excepcionals en què el parlar barceloní ha determinat l’ortografia de la llengua literària, la qual, en els casos de divergència, ha seguit en general el vocalisme dels parlars occidentals i meridionals i el consonantisme dels parlars meridionals o…