Resultats de la cerca
Es mostren 6901 resultats
Pantaleó Montserrat i Navarro
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià dret i cànons a Saragossa, on fou ordenat de prevere el 1830 Canonge arxipreste de Tarassona 1834 i penitencier de Saragossa 1850 El 1852 fou proposat per a degà de Tarassona i per a bisbe de Vic, càrrecs que refusà El 1858 governà com a vicari capitular l’arxidiòcesi de Saragossa, vacant El 1861 fou nomenat bisbe de Badajoz, i el 1864 de Barcelona, on fou remarcable la seva activitat pastoral i cultural La seva actitud respecte al còlera de Barcelona del 1865 fou premiada per l’ajuntament i per l’estat El 1870 anà al concili I del Vaticà, on treballà activament en la…
Francesc de Montpalau i de Solanell
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i diplomàtic.
Quart fill de Gaspar de Montpalau-Alemany, senyor d’Argelaguer, i d’Helena de Solanell Monjo de Ripoll, fou recompensat per la seva participació profrancesa durant la guerra dels Segadors pel govern del lloctinent francès, marquès de Brézé 1642, amb l’abadiat de Banyoles i Camprodon El 1644, després de la caiguda de Lleida i d’un setge i d’un assalt infructuós de Tarragona, fou enviat pels consellers i per la generalitat com a ambaixador a París, a la reina regent Anna d’Àustria, i aconseguí el nomenament del comte d’Harcourt com a lloctinent del Principat, la tramesa d’un potent…
Igor Aleksandrovič Moisejev
Dansa i ball
Ballarí, coreògraf i director de ballet rus.
Estudià al teatre Bolšoj de Moscou, on es graduà el 1924 Influït per l’avantguarda russa dels anys vint i primera meitat dels trenta, creà coreografies innovadores El 1939, críticat per les autoritats soviètiques per no seguir els dictats del realisme socialista, abandonà el Bolšoj Uns quants anys abans 1936 havia estat nomenat director de dansa del Teatre de les Arts Populars de Moscou, a partir del qual aprofundí el coneixement de les danses tradicionals de l’URSS, que el 1937 el portà a fundar la Companyia Estatal de Dansa Popular popularment coneguda com Ballets Moisejev, amb…
Gregorio Modrego y Casaus
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de Tarassona, on fou ordenat 1914 i on fou canonge i professor de Sagrada Escriptura Bisbe auxiliar del cardenal Gomà, a Toledo 1936, hi restaurà el culte mossàrab El 1943 succeí, a Barcelona, l’administrador apostòlic Miguel de los Santos Díaz de Gómara Sota el seu pontificat se celebraren congressos diocesans catequístic, litúrgic, d’Acció Catòlica, etc i, sobretot, un Congrés Eucarístic Internacional 1952, fruit del qual fou la construcció d’un barri d’obra social anomenat les Cases del Congrés El 1964 fou nomenat arquebisbe-bisbe, en adquirir la diòcesi de…
Josep Maria Jané i Samsó
Política
Activista cultural.
El 1947 fundà el Museu i Arxiu Arbocenc, i el 1948 fou un dels impulsors de la revista clandestina Fe i Vida , una de les primeres publicacions en català del primer franquisme, que dirigí amb Esteve Cruañes fins el 1966, any que deixà de publicar-se Amb l’editor Joan Ballester i Canals, els anys cinquanta promogué una de les primeres campanyes comarcals en favor del català Impulsor d’Òmnium Cultural a les comarques penedesenques 1972, fou cofundador de l’Institut d’Estudis Penedesencs 1977 i del Centre d’Estudis Colombins 1989 Entre els anys 1956 i 1960 promogué les dues primeres exposicions…
Serge Haroche
Física
Físic francès.
De família jueva emigrada a França el 1956, es graduà a la Universitat de París 1967 El 1971 obtingué el doctorat per la Universitat de París VI, sota la direcció de Claude Cohen-Tannoudji, i l'any següent féu estudis postdoctorals a la Universitat de Stanford amb Arthur L Schawlow Investigador al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS del 1967 al 1975, des d'aquest darrer any fins al 2001 fou professor titular de la Universitat París VI, i des d'aleshores al Collège de France, del qual fou nomenat administrador el 2012 Ha estat també professor visitant en diverses…
Daniel Sánchez i Gálvez

Daniel Sánchez Gálvez
© FEDERACIÓ CATALANA DE BILLAR
Billar
Jugador de billar especialitzat en el joc a tres bandes.
En categoria juvenil, guanyà nou Campionats d’Espanya tres de tres bandes, tres de lliure i tres de quadre 47/2 i dos Campionats d’Europa de tres bandes 1992, 1995 En categoria absoluta, es proclamà onze vegades campió d’Espanya de tres bandes 1995, 1998-2005, 2007, 2014 i una de biatló En l’àmbit internacional, aconseguí quatre Campionats del Món 1998, 2005, 2010, 2016, una Copa del Món 2005, tres Supercopes del Món 2005, 2006, 2017, dos Campionats d’Europa 1997, 2000 i dos Campionats Iberoamericans També guanyà dues medalles d’or en els Mundials 2002, 2006 i fou nomenat millor…
,
Declan Donnellan
Teatre
Director teatral anglès.
Estudià anglès i dret al Queen College de Cambridge Juntament amb l’escenògraf Nick Ormerod, el 1981 fundà la companyia Cheek by Jowl, per a la qual ha dirigit més d’una trentena de produccions, moltes de les quals s’han pogut veure arreu del món El 1989 esdevingué director associat del Royal National Theatre de Londres, on ha dirigit entre altres Fuenteovejuna , de Lope de Vega, Sweeney Todd , de Stephen Sondheim o Angels in America de Tony Kushner Així mateix, ha dirigit la Royal Shakespeare Company a més de produccions arreu del món, com ara Le Cid , de Corneille al Festival d’Avinyó o…
comtat de Chinchón
Història
Títol jurisdiccional concedit a Castella el 1520 a Fernando de Cabrera y de Bobadilla (mort el 1521), senyor de Chinchón, destacat capità de la guerra contra els comuneros
.
El seu fill i segon comte, Pedro Fernández de Cabrera-Bobadilla y de la Cueva, fou nomenat tresorer general del Consell d’Aragó per Felip II de Castella, càrrec que es mantingué un quant temps vinculat als comtes de Chinchón El seu fill i tercer comte fou Diego Fernández de Cabrera-Bobadilla y de Mendoza mort el 1608, tresorer general del consell d’Aragó El succeí el seu fill i quart comte Luis-Jerónimo Fernández de Cabrera-Bobadilla y Pacheco mort el 1647, tresorer general del Consell d’Aragó i virrei del Perú La seva primera muller, Ana de Osorio, fou la introductora a Europa…
L’Eco de Sitges
Setmanari
Setmanari d’informació local fundat l’1 de març a 1886 a Sitges (Garraf).
Iniciat com a bisetmanari, és la publicació periòdica més antiga de Catalunya després del Diari de Vilanova Publicat ininterrompudament des de la seva fundació, en diverses etapes ha estat escrit en castellà entre d’altres, durant el franquisme o ha adoptat una fórmula bilingüe Durant les guerres de Cuba arribà a tenir un corresponsal a l’illa que mantenia informats els nombrosos habitants de Sitges i el Garraf que hi tenien familiars emigrats El seu fundador fou Josep Soler i Cartró El 1942 la direcció passà al seu fill Josep Soler i Tasis, i el 1955, al seu net, Josep Manuel Soler i Soler…