Resultats de la cerca
Es mostren 5895 resultats
Àlex Broch i Huesa

Àlex Broch i Huesa
© Grup Enciclopèdia
Literatura
Crític literari.
Llicenciat en filologia romànica, ha estat professor de Literatura Catalana Contemporània a la Universitat Rovira i Virgili 1995-2005 i des del 1995 ho és d’Història del Teatre Universal a l’Institut del Teatre A banda de l’activitat docent i de recerca, ha dut a terme tasques dins del sector editorial ha tingut cura de la direcció de colleccions a Edicions de la Magrana 1980-87, ha estat director literari adjunt d’ Edicions 62 i Península 1988-95 i assessor literari d’ Edicions Proa 1998- 2007 i dins del Grup Enciclopèdia Catalana En l’àmbit castellà ha dirigit “Clásicos Universales” a l´…
Estatut d’Autonomia del País Valencià del 1982
Dret
Llei orgànica promulgada l’1 de juliol de 1982 i vigent fins el 2006 que atorgava al País Valencià un règim d’autonomia.
Durant els darrers temps del franquisme, les més diverses forces polítiques democràtiques avançaren posicions favorables a l’establiment d’un règim de màxima autonomia al País Valencià, immediat a l’arribada la democràcia Llavors i durant la transició aparegueren nombrosos projectes Els successius resultats electorals desfiguraren notablement les esperances inicials El 17 de març de 1978 fou publicat el decret que establia el règim preautonòmic el 8 d’octubre, nou partits signaren un compromís per a la “consecució del màxim grau d’autonomia dins del termini més breu que permetés la…
Castell de Bellmunt d’Urgell
Art romànic
El poble de Bellmunt és situat al cim de la serra de Bellmunt, a 379 m d’altitud, en un indret que domina la plana d’Urgell Les referències documentals que han arribat al present sobre Bellmunt són ja tardanes, tot i que l’origen d’aquesta població és força antic Una de les primeres data de l’any 1318, quan l’abat de Poblet, Ponç de Copons, comprà a Pere de Requesens la vila i el castell de Bellmunt A la darreria d’aquesta mateixa centúria, el 1381, l’abat pobletenc Guillem d’Agulló, seguint la política d’ampliació del patrimoni monàstic, adquirí algunes possessions més als termes de Bellmunt…
Sant Salvador de Pinells (Font-rubí)
Art romànic
Aquesta església es trobava prop de la Carrerada, al camí que surt de davant les cases d’en Mitjans, prop del Grabuac, i va a Puigdàlber, en un insignificant monticle que hi ha a l’esquerra del camí Se l’anomenà de Pinells, perquè el lloc on era situada l’església es deia així L’indret formava un vast territori de conreu on tenien alous la catedral de Barcelona, el monestir de Sant Cugat del Vallès i la canònica de Santa Maria de Solsona Pinells s’esmenta per primera vegada l’any 988 en la donació d’un alou establert al terme d’Olèrdola, al monestir de Sant Cugat L’alou o lloc de Pinells era…
Quaderns d’Investigació d’Alaquàs
Historiografia catalana
Publicació editada per l’Ajuntament d’Alaquàs que arreplega únicament i exclusivament estudis i investigacions de l’esmentada localitat de l’Horta Sud.
La dirigeix Enric Juan Redal i compta amb un consell de redacció format per Lola Alfonso Noguerón, Josep Baltasar Escrivá Fort, Josep Esteve Forriol, Maria Esteve Llácer, Francesc García Barberá, Eduardo Genovés López de Sagredo, Rafael Roca Ricart, Josep Soriano Bessó, Ramón Tarín López, M Júlia Martí Cánoves, Lluís Madrid Jiménez i J Benet Burriel Martínez Té un tiratge de 1000 exemplars La revista, que publica articles en català i castellà indistintament, s’estructura en diversos apartats “Estudis i documents”, “La nostra memòria”, “Inventaris i Catàlegs”, “Història oral”, “Història de les…
Pyrenae
Historiografia catalana
Revista anual de prehistòria i arqueologia fundada el 1965 per Joan Maluquer de Motes, catedràtic de prehistòria de la Universitat de Barcelona.
Nasqué amb la voluntat de donar a conèixer els fruits de la recerca en prehistòria i arqueologia de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria IAP de la UB La revista s’organitzà amb una secció d’articles, seguida d’una altra amb petites notes informatives, un conjunt de notícies i un apartat final de ressenyes Inicialment fou dirigida 1965-69 per Lluís Pericot, Joan Maluquer de Motes i, en els números 4 i 5, també per Ana M Muñoz Després de la jubilació de Pericot la direcció passà a Maluquer exclusivament Durant aquest temps desaparegué la part dedicada a notícies i oscillaren les seccions de…
Politar andorrà
Historiografia catalana
Compilació de la història dels usos i costums de les Valls d’Andorra.
Fou escrita l’any 1763 pel prevere andorrà Antoni Puig, rector de les Caldes –actualment les Escaldes–, parròquia d’Andorra la Vella El títol complet de l’obra és Politar andorrà, que conté ab fácil méthodo la antiquitat, govern, religió, usos, preheminéncias, prerogatives, y privilegis de les Valls Neutres de Andorra Escrit per lo Rnt An Pg Preb de les Caldes per lo millor gobern de sos Patricis Tret de les sublimes Obres del Mlt Iltre Dr Anton Fiter i Rossell, Veguer de ditas Valls El Politar es compon de sis capítols el primer fa referència a la història d’Andorra el segon es refereix a…
Miquel Pujades
Historiografia catalana
Doctor en drets.
Estudià a Barcelona, on fou deixeble de Cosme Damià Hortolà, i a Tolosa de Llenguadoc Advocat i cronista de Figueres, com altres homes de lleis del seu temps, es traslladà a Barcelona, on aconseguí pujar els diversos esglaons de l’escala social fins ingressar en el Consell de Cent el 1575 Segons l’autor anònim del Viatge a l’Infern de Pere Porter, Miquel Pujades es veié implicat en diversos casos de corrupció judicial, fet que el seu fill desmentí amb insistència És autor d’un Tratado de la precedencia de los reyes de Aragón sobre los de Francia 1567, conegut sobretot per les…
Víctor Aragon
Historiografia catalana
Magistrat i historiador d’expressió francesa.
Format a la famosa escola de Soresa Alt Llenguadoc, inicià la carrera de magistrat Fou nomenat substitut del fiscal reial al tribunal de Ceret l’any 1830, fiscal reial a Sant Africa Alt Llenguadoc el 1839 i a Perpinyà el 1843 Quatre anys més tard fou cridat com a conseller al tribunal de Montpeller, on començà la part més rellevant de la seva carrera professional el 1849 es distingí en les funcions de president de l’Audiència i, el mateix any, es responsabilitzà de reorganitzar els tribunals civils nord-catalans amb seu a Perpinyà, Ceret i Prada, en installar-hi els magistrats titulars del…
Organització Internacional de la Francofonia
Sociologia
Organisme internacional que agrupa els estats i les demarcacions de la francofonia.
Creat el 2005, promou la llengua francesa i la cooperació cultural i institucional entre els seus membres Té els precedents en l’Agence de Coopération Culturelle et Technique ACCT creada el 1969, que el 1997 adoptà la Carta de la Francofonia com a document fundacional, revisada en ocasió de la fundació de l’OIF La carta estableix com a prioritats la promoció de la democràcia, la prevenció i mediació en els conflictes i el suport a l’estat de dret i als drets humans, el diàleg i els intercanvis interculturals, els vincles de cooperació que afavoreixin economies pròsperes i sostenibles i la…