Resultats de la cerca
Es mostren 3875 resultats
Hipertensió arterial
Patologia humana
Definició S’anomena hipertensió arterial l’augment persistent de la pressió arterial per sobre dels valors considerats normals segons l’edat, bé en relació amb la pressió màxima, és a dir, sistòlica la pressió mínima o diastòlica, o bé totes dues conjuntament És difícil de definir clarament tant els valors normals de la pressió arterial—pels canvis importants que experimenten al llarg de la vida—, com també el límit de l’elevació d’aquests valors que implica una hipertensió arterial Així, hom considera que normalment en una persona adulta i en situació de repòs, la pressió arterial màxima o…
L’estat feudal
Les lluites fratricides al si de la família comtal de Barcelona i les revoltes aristocràtiques dels anys 1040 i 1080 havien fet trontollar profundament les estructures polítiques i l’ordre social heretats del regne visigot i de l’imperi carolingi Pertocava al comte retrobar el seu poder, perdut en la tempesta d’aquelles lluites internes Durant el seu llarg regnat personal, Ramon Berenguer III 1097-1131 i els fidels del seu cercle recuperaren una part dels drets usurpats pels senyors dels castells Al llarg del segle XII, el reforçament del poder comtal va prosseguir en detriment de l’antiga…
Occitània
Vista d’una badia de la Costa Blava, costa meridional de la Provença (Occitània)
© Corel Professional Photos
País de l’Europa Occidental, situat a la meitat meridional de l’hexàgon que constitueix l’Estat francès.
Amb uns 190000 km 2 i uns 14500000 h, limita, a l’W, amb l’oceà Atlàntic, al SE amb la Mediterrània costes del Llenguadoc i de la Provença, a l’E penetra al Piemont, en territori de l’actual Estat italià, i toca la Ligúria la línia que marca la delimitació septentrional descriu dues corbes petites als extrems i una de gran al centre, i deixa a l’altra banda d’aquesta línia, d’E a W, la Savoia, la part alta del Delfinat i de l’Alvèrnia, la Marca de Llemotges i el Peiteu Poitou la part meridional limita amb el País Basc de l’Estat francès, amb Aragó i Catalunya en aquest punt té dos…
Calonge i Sant Antoni
Plaça del castell de Calonge
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, a la costa, al vessant oriental de les Gavarres.
Situació i presentació El sector de muntanya té la màxima elevació al puig Cargol 363 m, al NE del terme La muntanya de Can Mont, amb els paratges de Castellbarri, la Creu i Ruàs, forma una extensa zona muntanyosa 298 m a ponent, amb vessants abruptes sobre les valls de Cabanyes i de Rifred Al SW les serres de les Roques i dels Vilars puig Palet, 145 m, amb la costa de Treumal i a llevant el puig Cabrer i les minses elevacions de puig Sesforques i el Collet, limiten la vall de Calonge, que s’obre a la mar a la platja de Sant Antoni i Torre Valentina El litoral sud del terme inclou, al sector…
comtat de Barcelona

El comtat de Barcelona
© fototeca.cat
Geografia històrica
Territori entorn de la ciutat de Barcelona regit per un comte i després també marquès pel fet d’ésser comtat fronterer i d’haver-se produït entorn seu una acumulació d’altres comtats.
Comprenia, a més, el territori de Terrassa, el Vallès, el Maresme i el Penedès tenia units sota el mateix comte els comtats d’Osona i de Manresa Alternativament i successivament s’hi incorporaren els comtats de Girona, Besalú, Cerdanya-Berga-Conflent, Urgell, Rosselló i Empúries, Pallars i una part de Ribagorça i, també, a més, els territoris que s’anaven annexant a alguns d’aquests comtats sobre dominis sarraïns En estendre's fins a Tarragona i després fins a Tortosa, Lleida i Fraga, rebé el nom de Principat de Catalunya Els comtes de Barcelona, en períodes determinats, ho foren també de…
vida

Nivells d’organització dels éssers vius
© Fototeca.cat
Biologia
Estat dinàmic de la matèria organitzada caracteritzat bàsicament per la seva capacitat d’adaptació i d’evolució davant els diferents canvis en el medi, i pel fet de poder reproduir-se, és a dir, de poder donar origen a nova vida.
Aquest estat esdevé a conseqüència del metabolisme i de les relacions dels éssers vius amb el medi Tot i que comença amb el naixement i acaba amb la mort, cap d’aquests fenòmens no es produeix d’una manera sobtada El naixement comporta unes etapes prèvies, en què hi ha una o més divisions cellulars abans de separar-se el nou organisme dels progenitors La mort natural per senectud comença amb el predomini del catabolisme sobre l’anabolisme i amb l’atenuació dels sentits i de les funcions orgàniques Evolució històrica de l’actitud de l’esser humà envers la vida L’actitud primera i fonamental…
Montcada

Armes dels Montcada
Llinatge de magnats, el més important, amb el dels Cardona, dels Països Catalans, pels seus feus i pels personatges importants que donà.
Els antics genealogistes feien derivar-lo d’un rei sàrmata, anomenat Hèrcol, dels ducs de Baviera i de Carles Martell a través del llegendari Dapifer de Montcada, un dels anomenats Nou Barons de la Fama Tomba dels Montcada segle XIII, al monestir de Santes Creus © Fototecacat En realitat, el primer a cognomenar-se Montcada fou el noble Guillem de Muntanyola o de Vacarisses, que apareix documentat el 1002 i que s’anomenà després Guillem I de Montcada mort en 1039/40 els darrers anys de la seva vida, pel fet d’haver rebut la infeudació d’aquest castell Germà de Ramon, ardiaca de Vic, i del…
ensenyament
Organigrama del Pla General d'Ensenyament elaborat pel Consell de l’Escola Nova Unificada (1936-37)
© Fototeca.cat
Educació
Sistema i mètode d’educar i instruir.
Com a tal, l’ensenyament és sinònim d'educació i d’instrucció L’activitat d’ensenyar, que té en la pedagogia l’expressió més acurada i metòdica, es desenvolupa àmpliament i metòdicament a les institucions escolars Les diverses etapes de formació intellectual de l’individu han cristallitzat al segle XX en tres graus d’ensenyament, estratificació que, d’altra banda, ja es donava en èpoques anteriors L’ensenyament primari L’etapa coneguda avui com a ensenyament primari , consistia, a l’edat mitjana, en l’ensenyament de les primeres lletres gramàtica llatina i algunes nocions d’aritmètica i d’…
Castell i muralles de Figueres
Art romànic
Situació Al segle XIII, les muralles envoltaven l’anomenada avui Vila Vella de Figueres també hi havia un castell prop de l’església D’aquestes fortificacions medievals, en especial de la muralla, sembla que gairebé només en resta algun vestigi cap a la torre Gorgot encara se n’endevina però el traçat en un pla actual de la població Mapa 258M781 Situació 31TDG967798 Figueres, capital de l’Alt Empordà, és un important nus de comunicacions la carretera N-II, l’autopista A-A-17 i el ferrocarril de Barcelona a Portbou en són els principals accessos JBH-JBM Història Al segle X, l’any 962, ja surt…
Sant Pau i Sant Pere d’Esterri de Cardós
Art romànic
Situació Absis de l’església, construït dins la més genuïna tradició romànico-llombarda ECSA - E Pablo L’església parroquial d’Esterri de Cardós és situada a la sortida del poble sobre el camí que porta a Ginestarre JAA-MLIC Mapa 34-9182 Situació 31TCH575173 História A l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós del 1146, entre els béns dotals, consta que els homes de la vila d’Esterri havien de proporcionar anualment un modi de cereal a la nova església L’església parroquial de Sant Pau fou objecte de visita pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona els anys 1314 i 1315, en…