Resultats de la cerca

Fill de Jaume Febrer de Manacor, el 1476 signà un contracte d’aprenentatge amb Joan Ximenes Garcés, orguener aragonès establert a Saragossa Posteriorment, de tornada a Mallorca, fabricà, entre altres, els orgues de Sant Domingo de Palma 1494, de Muro 1495, de la seu, del palau de l’Almudaina 1498 i 1506 i el primer orgue de Sóller 1499 Alguns anys més tard es desplaçà a Barcelona, on construí l’orgue del convent de Santa Caterina 1510 L’instrument de la seu mallorquina fou el model, durant els segles següents, de l’orgue mallorquí La seva façana d’estil gòtic aragonès, amb alguns retocs,…

El seu pare era un gran amant de la música i fou president de la Societat Filharmònica de Nova York Animat pels seus progenitors, estudià oboè i viola, i composició Malgrat que el seu pare s’oposava a una dedicació professional a la música, entre el 1879 i el 1886 estudià al Conservatori de Leipzig amb R Hofmann instrumentació i S Jadassohn contrapunt i es guanyà la vida tocant la viola en l’Orquestra de la Gewandhaus Més tard viatjà a diverses ciutats alemanyes El 1886 era a Wiesbaden, i el 1888, a Weimar, ciutat on contactà amb F Liszt, que tingué una gran influència en la seva…

Gràcies a la protecció del comte Thun, de qui era instrumentista, estudià trompa amb WTh Matiegka a Praga, fou alumne de Schinderlarž a Munic i perfeccionà els seus estudis a Dresden El 1763 tornà al servei del comte, que abandonà al cap de tres anys per anar a Itàlia, on adoptà el pseudònim italià Emprengué un viatge per Europa, al llarg del qual visità diversos països, i estigué al servei del príncep de Hechingen 1772 i de la cort de Magúncia 1769-74 a més, a París conegué WA Mozart el 1778 El 1782 anà de nou a la capital francesa i romangué al servei del comte d’Artois, més tard…

Nascut en el si d’una família aristocràtica, començà estudis universitaris, però aviat decidí dedicar-se a la música A Munic estudià composició amb F Danzi i l’Abbé Vogler L’any 1806 estrenà la seva primera òpera, Die Opernprobe 'Assaig d’òpera', seguida pocs anys més tard per Antigonus i Ottaviano in Sicilia Tot i l’èxit creixent de la seva música, amb altres òperes com Athalia , Der Wettkampf zu Olympia 'La competició a Olímpia' i Nittetis , i el suport de Carl Maria von Weber, Poissl tingué dificultats per a assolir una posició que li garantís l’estabilitat econòmica…

En 1639-46 aprengué l’ofici d’impressor, i l’any 1647 fou admès al gremi Installà el seu taller a prop de Temple Church Londres De la seva producció destacaren els pamflets proreialistes La seva primera publicació musical fou The English Dancing Master 1651, collecció de balades, a la qual seguí, entre d’altres, A breefe introduction to the skill musick for song and viol 1654, que esdevingué molt popular Playford destacà en l’edició de salms i himnes The Whole Book of Psalms , 1611 Psalms and Hymns , 1671, per a la qual el 1681 obtingué un privilegi reial Moltes de les seves sèries incloïen…

Inicià els seus estudis musicals a Nàpols amb el violinista S Del Giudice i a partir del 1925 els prosseguí al conservatori d’aquesta ciutat amb M Costa i V Bellini i, més tard, amb G Furno, N Zingarelli contrapunt i composició i F Ruggi A tan sols setze anys debutà com a compositor amb Il diavolo color di rosa , òpera representada amb força èxit al Teatro La Fenice de Nàpols Continuà component altres òperes per al Teatro Nuovo de Nàpols Il giorno delle nozze , La Cimodocea fins que el 1839 concentrà la seva activitat en la docència i l’estudi El 1851 retornà amb èxit amb Le…

El 1641 era a Varsòvia, al servei de la cort en qualitat d’organista Més tard exercí el càrrec de director musical suplent, també a la cort, sota la supervisió del llavors director musical Marco Scacchi Quan Scacchi abandonà el càrrec el 1649, Pekiel l’ocupà de manera provisional, fins que el 1653 n’obtingué el nomenament definitiu El 1658, a Cracòvia, treballà com a director musical de la capella de la catedral, plaça abans ocupada per F Lilius Les darreres referències documentals seves com a director musical a la ciutat daten del 1664, tot i que, possiblement, hi exercí el…

No es tenen dades sobre la seva formació musical però se sap que obtingué el títol de mestre en arts a la Universitat de París el 1661 Al principi de la dècada del 1650 era organista a Saint-Sulpice, lloc que ocupà fins a la seva mort A partir del 1678 fou un dels quatre organistes de la capella reial i més tard obtingué els càrrecs de mestre de música de la reina 1681 i de director de música a la Maison Royale de Saint Louis 1686 Els seus tres Livres d’orgue 1665-75 són les primeres obres publicades on es fa patent l’evolució d’estils i formes de l’escola francesa d’orgue del…

Vida Estigué al servei del cardenal i arquebisbe de Toledo Juan Pardo de Tavera entre el 1534 i el 1545 L’any 1543 figura com a sacerdot a l’església d’Hontova, a la diòcesi toledana Publicà Libro de cifra nueva para tecla, arpa y vihuela Alcalá de Henares, 1557, un llibre de tabulatura on utilitzà un sistema molt innovador en què les xifres de l’1 al 7 indiquen les notes diatòniques de l’escala Aquest sistema fou emprat més tard per Antonio de Cabezón i Francisco Correa de Arauxo El llibre de Venegas, a més de composicions pròpies i d’altres originals de contemporanis seus com F…

Vida Inicià la formació musical amb el seu pare, i ràpidament aprengué a tocar diferents instruments, entre els quals la guitarra Formà part de la banda de música del seu poble natal, on tocà el clarinet i la bandúrria Mentre feia el servei militar conegué el guitarrista Francesc Tàrrega, de qui fou alumne alguns anys més tard En el cercle de deixebles de Tàrrega, entrà en contacte amb Emili Pujol, Miquel Llobet i Josefina Robledo, entre d’altres El 1911 es traslladà a Madrid, on obrí una acadèmia de guitarra i, a partir del 1935, començà a editar la Biblioteca Fortea El 1921…