Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
lleure
Sociologia
Temps lliure de què hom disposa per a fer alguna cosa no relacionada amb el treball remunerat o dur a terme activitats no derivades de motivacions ideològiques no equiparables a les pròpies obligacions o ocupacions.
Hom n'exclou, doncs, el temps dedicat a la satisfacció de les necessitats vitals descans, alimentació, etc, imprescindibles per a assegurar la reproducció de la força de treball, als desplaçaments o al propi perfeccionament intellectual, laboral, etc així mateix, el lleure no es refereix a activitats no estrictament laborals, però remunerades o motivades políticament, religiosament, etc com les derivades d’un compromís amb el partit o de la pròpia convicció creient Disposar de temps lliure voluntari —exclusiu durant molt de temps de les classes altes—,…
habilitació
Dret administratiu
Autorització conferida a un organisme o funcionari per tal de realitzar funcions que no els són pròpies.
En les antigues corts catalanes del s XIII al XVIII calia que aquestes fossin presidides i convocades personalment pel rei en cas que no pogués ésser així, només podia convocar i presidir la cort la reina, o bé l’infant primogènit si el rei es trobava impedit els calia a tots un poder especial del rei, i, malgrat aquest, en començar la cort, calia que els estaments els donessin llur habilitació o acceptació En les primeres sessions de les corts hom procedia també a les habilitacions de notaris i escrivans També rebien el nom d’habilitació les acceptacions dels poders…
amor
Psicologia
Literatura
Inclinació o afecció profunda envers una persona basada en l’atracció sexual, però que sovint comporta d’altres sentiments.
La visió psicològica del fenomen amorós arrenca de les dades físiques o biològuiques que ha aportat en els darrers temps l’endocrinologia L’estricta consideració d’aquestes dades identificaria, però, l’amor a l’instint sexual, punt de vista que totes les tendències psicològiques intenten de superar a partir de la següent fórmula bàsica en l’espècie humana, l’amor constitueix un fenomen complex en el qual intervenen dues arrels fonamentals, una d’instintiva o biològica, la sexualitat, i una altra de caràcter psíquic o espiritual, l’eròtica o erotisme Segons l’orientació reflexològica d’Ivan…
alabès
Història
Segons el dret musulmà, constitució de béns en usdefruit a benefici de determinades persones o finalitats, especialment benèfiques (fundació de mesquites, escoles, hospitals, etc, o per a ajuda de pobres).
És discutit si la mera propietat corresponia a qui constituïa l’usdefruit dret maliquí o bé a Déu en aquest cas la institució hauria tingut un caràcter sacre
clorur
Química
Combinació del clor amb un cos compost o simple altre que l’oxigen i l’hidrogen.
Els clorurs metàllics són les sals de l’àcid clorhídric tots són sòlids, llevat del clorur d’estany SnCl 4 , que és líquid, i en general són solubles en aigua Els clorurs poden ésser obtinguts per acció del clor o de l’àcid clorhídric sobre el metall o el seu òxid els de sodi i els de potassi es donen en estat natural El clorur de sodi és usat en l’alimentació, i el de potassi és emprat com a adob El clorur de zinc és un desinfectant, el mercurós, un purgatiu, i el mercúric, un antisèptic Els clorurs dels metalls preciosos són utilitzats en fotografia Els clorurs de…
acord

Acord musical
© Fototeca.cat
Música
Conjunt de dos o més sons simultanis que es regeix per les lleis de l’harmonia.
Els acords són constituïts per superposicions d’intervals de tercera interval Quan la nota inferior és a la base, l’acord es troba en estat fonamental si aquesta disposició canvia, es tracta d’una inversió En l’harmonia tradicional, els acords són classificats, segons el nombre de sons que els integren, en acords de tres, de quatre i de cinc sons L' acord de tres sons resulta de la superposició de dues terceres Pot ésser consonant i llavors és anomenat acord perfecte major i acord perfecte menor , ambigu acord de quinta disminuïda i dissonant acord de quinta augmentada Cada un d’aquests…
oda
Música
Poema líric, susceptible de ser cantat o recitat, que s’escrivia en ocasió d’una commemoració o un acte cerimonial.
La tradició prové de les odes gregues de Píndar segle VI-V aC i d’Horaci segle I aC La seva temàtica és variada, i es pot categoritzar en anacreòntica inspirada en els poemes lleugers i sensuals d’Anacreont, pindàrica sobre les virtuts dels herois a la manera de Píndar, moral seguint Horaci, sagrada i amorosa Durant el Renaixement es produí una recuperació del gènere, i els seus paràmetres s’incorporaren a la poètica vulgar P de Rostand en fou un dels poetes més representatius al segle XVI Parallelament, alguns músics de l’època posaren música polifònica a les odes clàssiques A l’Anglaterra…
eritrita
Mineralogia i petrografia
Arsenat de cobalt i níquel hidratat, (CoNi)3(AsO4)2ú8H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Els cristalls són d’hàbit prismàtic, allargats segons l’eix c també presenten sovint les cares estriades parallelament a l’eix c Té una duresa 1,5-2,5 i una densitat 3,06 És de color vermell, més pàllid a mesura que augmenta el contingut en níquel, i arriba al color gris o blanc quan la quantitat d’aquest metall és superior a la de cobalt És un mineral secundari, format per l’oxidació dels arsenurs de cobalt i níquel Sovint hom el troba recobrint amb una capa polsosa els minerals primaris, i per això s’ha fet popular el terme de…
celler

Celler
© C.I.C - Moià
Viticultura
Local on són elaborades i sotmeses a envelliment o a maduració les begudes alcohòliques fermentades.
En els cellers de fermentació té lloc la transformació del most en vi, de la infusió de malt en cervesa, etc En els cellers d’emmagatzematge , sovint subterranis i anomenats també caves , tenen lloc els processos d’envelliment o maduració la temperatura, humitat, etc, solen ésser factors que hi cal controlar En les explotacions tradicionals és generalment subterrani o a la part posterior de la planta baixa de la casa En casos d’explotació vinícola, és en comunicació amb el cup i la premsa el vi és conservat en botes que reposen horitzontalment damunt setials…
toxicologia dels aliments
Part de la bromatologia i de la toxicologia que estudia els possibles efectes tòxics (aguts o crònics) dels aliments (intoxicacions alimentàries).
Els efectes tòxics dels aliments poden ésser deguts a moltes causes contaminació bacteriana toxinfeccions, si el germen es desenvolupa en l’organisme, com la salmonellosi, o intoxinacions, si la toxina és preformada en l’aliment, com l’estafilocòccia i en el botulisme per composts químics afegits intencionadament certs additius o no intencionadament impureses pesticides, elements radioactius, substàncies procedents de pinsos, —antibiòtics, estrògens—, residus d’envasos contaminació natural seleni, mercuri i altres metalls, micotoxines, nitrats aliments que s’han…