Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi confronta amb els de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat sobre el veïnat de les Begudes, al N, amb Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat, a l’E al SE el barri de les Planes forma un continu urbà amb Cornellà Al S-SW limita amb Sant Boi de Llobregat, i a l’W amb Santa Coloma de Cervelló pel curs del Llobregat Al terme es distingeixen clarament dos tipus de territori les terres d’alluvió a banda i banda del riu, molt productives agrícolament i el samontà, més accidentat Entre ambdues transcorren els camins històrics i una bona part de les vies…

Situació i presentació Confronta amb el municipi de Camprodon, de la comarca del Ripoll NW, la frontera francesa i Albanyà Alt Empordà N, Sales de Llierca i Tortellà E, Argelaguer i Sant Jaume de Llierca SE, Sant Joan les Fonts i Castellfollit de la Roca S, i la Vall de Bianya W Montagut abasta la major part del que es considera Alta Garrotxa i engloba el puig del Ferran 991 m, els cingles de Talaixà, la serra de Santa Bàrbara, el Cós i la vall d’Hortmoier La superfície forestal total és notable Una part del terme és inclosa dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa El terme s’…

Situació i presentació Situat al límit amb la Llitera, limita al NW amb els municipis de Tamarit i el Torricó, de la Llitera, i amb els segrianencs de Lleida al SW en el sector on hi ha Sucs, Suquets i Raimat, Alguaire i Almenar, a l’E, i amb l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al SE El terme s’estén a l’extrem nord-occidental de la comarca, entre la clamor d’Almacelles a ponent curs d’aigua canalitzat que marca el límit històric entre el Regne d’Aragó i el Principat des del 1305, el qual separa modernament les províncies d’Osca i de Lleida i les comarques de la Llitera i el Segrià i el…

Situació i presentació És situat a la part plana del Camp de Tarragona L’envolten Reus E, l’Aleixar N, Maspujols N, les Borges del Camp NW, Botarell W, Montbrió del Camp W, Vinyols i els Arcs SW i S, Cambrils S i, ja al Tarragonès, Vila-seca SE El terme, en pendent suau, va des dels 40 m fins als 180 m, i és traspassat de cap a cap i de N a S per la riera de Maspujols, anomenada també de Riudoms, a la qual porta les seves aigües per la dreta la de Santa Eulàlia La riera d’Alforja separa el terme del de Montbrió La vila de Riudoms és el cap i l’únic nucli tradicional del municipi El seu escut…

El nom μουσεῖον designà, a la Grècia clàssica, el lloc connectat amb les Muses o les arts inspirades per elles Hom sap que al mont Helicó existí un museu que atresorava els manuscrits d’Hesíode i les estàtues dels protectors de les arts També hi hagué un museu a l’Acadèmia de Plató i al Liceu d’Aristòtil Amb tot, el més famós de tota l’antiguitat fou el d’Alexandria, fundat per Ptolemeu Sòter seguint la indicació de Demetri de Falèron, deixeble de l’estagirita Diferent de la biblioteca, el museu la ubicació del qual no ha estat determinada fou un fogar d’erudició científica i literària Bé que…

Situació Magnífica construcció d’inici del segle XII, emparentada amb l’arquitectura del monestir de Santa Maria d’Alaó ECSA - MÀ Font L’església parroquial de Santa Maria presideix el nucli de Viu de Llevata Mapa 33-10 214 Situació 31TCG201934 Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBP-MAF-XFG Història Hi ha referències del lloc i del castell de Viu des del segle X Vers el 1060 Artau I de Pallars Sobirà i el seu germà donaren al monestir de Santa Maria de Lavaix el delme del portatge del coll de Vivoenza , cosa que suggereix una lliure disposició…

Vida A vuit anys entrà a formar part del cor de la capella reial, on tingué com a mestres Henry Cooke i, probablement, també Pelham Humfrey Allí estudià violí, tiorba, virginal, orgue i teoria de la música Hi ha constància documental que el jove Henry fou, així mateix, deixeble de Christopher Gibbons i John Blow, amb el qual mantingué una estreta amistat i unes excellents relacions professionals Tenint en compte que als nens del cor se’ls animava a compondre, és possible que Purcell escrivís alguna obra durant la seva infantesa Copià molta música dels autors anglesos més rellevants, tant…

Introducció Campanar de la Seu Vella de Lleida, punt culminant del perfil de la ciutat ECSA - GS S’ha dit amb raó que la imatge més sobresortint que es percep de la ciutat en els temps del gòtic és la de la catedral, l’edifici principal que al llarg d’anys i de decennis ha estat i és encara avui dia, en molts casos, el centre i el símbol de la comunitat ciutadana L’estructura urbanística de la majoria dels centres històrics de les ciutats europees, i també la de molts pobles i viles, té el principal nucli i pol d’atracció en el centre religiós que aplega el conjunt d’edificacions…

Per què serveix subratllar La paraula subratllar és clara, parla per ella mateixa Si t’atures a pensar un moment en el seu significat literal, de seguida podràs dir que subratllar un text és posar-hi una ratlla a sota Segurament, en més d’una ocasió, tu mateix, quan has creat algun document a l’ordinador, has decidit subratllar un títol o un subtítol I potser t’ha semblat que subratllant-lo es veia millor, destacava més Ara bé, quina finalitat pot tenir subratllar un text, una part d’un paràgraf, a l’hora d’estudiar- lo Per què serveix Com en el cas del títol o el subtítol…

Vida i obra Es formà musicalment a la catedral de Tortosa, on ingressà com a nen cantor de la capella de música, dirigida per JA Nin i Serra , músic illustrat que l’introduí tant en la música antiga com en la moderna i a qui considerava el seu únic mestre  El 1873 es traslladà a Barcelona com a sotsdirector d’una companyia de sarsueles El 1874 estrenà al Gran teatre del Liceu l’òpera  L’último Abenzerraggio  —primera versió del 1868—, sobre una novella de Chateaubriand, i el 20 d’abril de 1874 estrenà l’òpera  Quasimodo , l’èxit de la qual impulsà Joan Casamitjana i Marià Obiols a demanar a…