Resultats de la cerca

Vida Provinent d’una família pagesa, de primer fou pastor i agricultor La seva passió per cantar jotes dugué el seu pare a animar-lo a estudiar cant, cosa que feu a Barcelona, tot i que en un principi no fou acceptat al Conservatori del Liceu Finalment hi accedí gràcies a la professora Luisa Pierrick, primera mestra i futura esposa del tenor El 1919 debutà al Teatre Comunale de Trieste amb Francesca da Rimini , de R Zandonai, amb gran èxit de públic Tres anys després interpretà Carmen a Madrid, i el 1923 es presentà amb unes memorables funcions de Tosca al Metropolitan de Nova York, teatre on…

Vida i obra Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid, l’any 1926 ingressà a la carrera judicial Fou jutge de Chelva, Sogorb, Alzira i Castelló cap de la secretària política de la Secretaría General del Movimiento 1936-39 magistrat de l’Audiència de València alcalde de València 1951-55, i magistrat de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem 1960 Fou director del Centro de Cultura Valenciana 1978-82, en un moment d’altíssima virulència anticatalanista d’aquesta institució vinculada a Lo Rat-Penat n’és una mostra el llibre Raó i característiques diferencials de la regió 1977 De la seva…

Mariano Saragossa 1862 - Barcelona 1935 i Manuel Saragossa 1864 - començaren el negoci d’exhibició d’espectacles a les ordres del pare, Mariano Belio Gonzalvo, propietari del Museo de Figuras de Cera "La Universal" La família recorregué una bona part de la Península fins que el 1892, sense deixar de representar arreu de l’Estat espanyol, s’assentaren a Barcelona, on installaren el museu al final de la rambla de Santa Mònica Eren veïns dels fotògrafs Napoleón que presentaren el cinematògraf dels Lumière, el 20 de desembre de 1896 L’estiu del 1898 s’incendià el museu i els Belio passaren a…

Fill de família modesta, començà comprant rotlles de pellícules a metres, que més o menys ben empalmats anà llogant pels pobles en bicicleta A divuit anys inicià l’adquisició de films enters, d’on nasqué el Programa Arajol, una petita distribuïdora que amb el temps es convertí en Exclusivas Arajol c/Aragó, que aviat obrí oficines a Madrid, València i Bilbao Durant la guerra civil, un comitè de treballadors es feu càrrec del negoci Després d’aquesta, i amb la collaboració d’Enrique de Castro, Josep Piñot i Josep Tendas i Riera, es dedicà a contratipar curts de Charles Chaplin, Larry Semon i…

Es formà al seminari d’Oriola, d’on sortí per estudiar filosofia a Madrid i dret a València D’ideologia liberal, durant alguns anys exercí l’advocacia per, després, tornar a Oriola, on alternà la feina de procurador judicial amb el conreu de la literatura i l’edició del diari El Segura Traslladat a Alacant, formà part de la redacció d’ El Eco del Manzanares , creat per Nicasi Camil Jover, i fundà, també, La Revista del Teatro 1847 i, l’any 1864, La Nave, el avisador alicantino , diari de continguts literaris Com a president de la Junta Revolucionaria de Dolores tingué una actuació rellevant…

Era anomenat també liberal conservador o conservador liberal perquè admetia principis liberals sufragi universal, tolerància de cultes Bé que fundat per Cánovas del Castillo l’any 1869, fou, de fet, un continuador de l’antic Partit Moderat El seu cap indiscutible fou Cánovas, amb Romero Robledo com a especialista en eleccions Li succeí Francisco Silvela 1903 i després Antoni Maura, figura màxima de la segona època del partit Altres caps destacats foren Fernández Villaverde, Dato, La Cierva i Sánchez Guerra Governà sense interrupció des del 1875 fins al 1881 Sofrí escissions la temporal de…

Vida i obra Feu els estudis de grau mitjà i de dret a Barcelona, on es llicencià el 1860 i on residí gairebé continuadament fins al 1910 A Arenys s’havia donat a conèixer, entre el 1853 i el 1855, com a autor teatral amb l’estrena de les seves primeres comèdies cosmopolites en llengua castellana De jove fundà al teatre Odeon, de Barcelona, la societat dramàtica El Pireo, després anomenada Melpòmene, i dirigí la revista  Las Candilejas  1856-57, publicada pel teatre Escriví les primeres obres en castellà Fruta del siglo 1855 i la comèdia de màgia  Estrella o El castillo de los…

Fill d’ Ignasi Girona i Targa El 1839 amplià la casa de banca del seu pare, i el 1842 gestionà l’aprovació d’un nou banc de descompte, que fou aprovat el 1844 amb el nom de Banc de Barcelona Participà en el finançament de la xarxa ferroviària especialment de les línies Barcelona-Saragossa i Barcelona-Portbou, del nou port de Barcelona i de la Universitat, del Teatre del Liceu i de l’Exposició Universal 1888, de la qual fou comissari reial Facilità crèdits importants al govern, que ajudaren en una gran manera a la Restauració Alcalde de Barcelona 1876, reduí notablement el dèficit crònic de…

Situació Escasses restes d’aquest castell, situades no massa lluny de l’església de la Mare de Déu del Remei d’Argentera, en segon terme ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades al cim de la carena d’un serrat, arran del cingle, damunt del riu Boix, en una de les entrades de la conca de Meià Resta una mica allunyat de l’església d’Argentera, situada a l’altra banda de la torrentera Mapa 33-13328 Situació 31TCG370467 Poc després del km 7 de la carretera que va d’Artesa a Vilanova de Meià, surt a mà esquerra una pista que porta a la casa de colònies de can Petit Nou Poc més avall d’…

Format a l’Escuela de Estado Mayor, hi fou catedràtic Lluità a la guerra d’Àfrica, on es distingí Ascendit a tinent coronel, formà part de l’expedició que anà a Mèxic 1861-62, a les ordres del general Prim Posteriorment anà a Cuba 1869, on fou ascendit a general de brigada El 1872 tornà a la península Ibèrica, i lluità a Catalunya contra els carlins en collaboració amb Cabrinetty, féu alçar el setge de Berga L’any següent fou enviat a València a reprimir l’alçament cantonalista bombardejà la ciutat i l’ocupà 8 d’agost, en qualitat de capità general Operà contra els cantonalistes de Múrcia i…