Resultats de la cerca

Format a Llotja, s’inicià en l’art dels vidriers amb Agustí Rigalt En una estada a Mèxic, treballà amb el vidrier nord-americà Wenwoor i estudià amb Antoni Fabrés En haver retornat 1902, ingressà a l’estudi del moblista Francesc Vidal Independitzat cap al 1920, treballà per a la millor clientela barcelonina Fou president del FAD —llevat d’algun lapse— del 1922 al 1949 Capdavanter en les manifestacions collectives a l’estranger exposició Arts Déco , a París, 1925 VI Triennale de Milà, 1936, participà també a la Internacional del Moble de Barcelona 1923, a la dels Artistes Reunits…

Estudià a l'Escola Industrial Barcelonesa 1852-57 i enginyeria mecànica a l’École Centrale des Arts et Manufactures de París 1857-60, especialitat que el dugué a l’empresa de construcció de material ferroviari Beyer, Peacock & Co de Gorton Manchester Durant aquesta estada escriví el llibre Teoría Atómica , publicat a Barcelona el 1862 De nou a Barcelona, fou enginyer en cap de material i servei del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià, i poc temps després, professor de francès i anglès i, posteriorment, matemàtiques, càlcul mercantil i comptabilitat a Vilanova i la Geltrú L'any…

Després de graduar-se a la Universitat de Tennessee 1941, fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, i el 1948 obtingué el doctorat en ciències econòmiques per la Universitat de Chicago, on formà part de l’escola d’economistes conservadors que hi sorgí Professor a la Universitat de Florida 1951-55, després d’una estada a Itàlia, el 1957 s’incorporà a la Universitat de Virgínia, on aquest any creà el Centre universitari d’estudis d’economia política i filosofia social Thomas Jefferson, que dirigí fins el 1969 Aquest any creà el Center of the Study of Public Choice, amb el…

Inicià els estudis religiosos al collegi de missions de Sant Tomàs de Riudeperes El 1868 fou destinat a Amèrica, al Perú, on l’any següent, professà al noviciat franciscà de Lima Acabats els estudis eclesiàstics, se n'anà a l’Amazònia, on exercí el seu treball pastoral Arran d’una greu malaltia, el 1880 tornà a Catalunya Després d’un temps i ja restablert, el 1882 passà a les missions franciscanes de la Xina i exercí el seu ministeri al nord de Shandong Fou testimoni excepcional de la revolta dels bòxers 1900 i també presencià la lluita contra les missions cristianes El 1910 retornà a la…

Fou cantor 1458-72 de la catedral de Milà i, més tard, de la capella pontifícia, a Roma Dirigí la capella d’Hèrcules I, duc de Ferrara, del 1499 al 1505, llevat d’una breu estada a Castella amb l’arxiduc Felip el Bell El 1509 tornà a França La seva producció comprèn vint-i-dues misses, a quatre i sis veus, set fragments, un centenar de motets i unes seixanta cançons profanes Destaquen les misses Hercules dux Ferrariae, Ave maris stella, De Beata Virgine, Da pacem i Pange lingua Creà un nou tipus de motet que, bé que basat en un tema litúrgic o popular, era ja una forma musical…

Fill de Carles Junyer i Vidal i deixeble de B Gili i Roig i de Francesc Galí Residí des de jove a Mallorca, on exposà per primer cop el 1925, després del seu primer viatge a París 1924, i provocà polèmiques Exposà a Barcelona el 1926 i el 1933 Premiat pel Carnegie Institute el 1929, als EUA, s’hi establí el 1942, després de dos anys d’estada a les Antilles Exposà a París des del 1930, Copenhaguen 1932, Berlín 1933, Madrid 1934, Londres 1935, Washington 1942, Nova York 1945, etc Collaborà com a figurinista i decorador en els ballets del coronel De Basil, amb l’Argentinita, en els…

Es formà al Conservatori de Madrid amb J Espín, H Eslava i E Arrieta Acabà els estudis amb qualificacions brillants, i obtingué una pensió per a estudiar a l’Acadèmia d’Espanya a Roma La seva primera òpera, Mitrídates 1882, fou rebuda amb un cert apreci La seguí l’estrena de Doña Juana la Loca 1890, obra que compongué durant la seva estada a la capital italiana A continuació escriví òperes com Irene de Otranto 1891, basada en un llibret de J Echegaray, i Gonzalo de Córdoba 1898 El 1896 li fou encomanada la direcció artística del Teatro Real de Madrid Com la majoria de compositors…

Fill de l’aquarellista i antiquari barceloní Emili Maass i descendent dels fotògrafs Napoleon A catorze anys ingressà a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi La seva primera obra s’emmarca dins de l’informalisme abstracte i amb aquest estil participà l’any 1962 al Primer Ciclo de Arte de Hoy, organitzat pel Cercle Artístic de Sant Lluc A partir de la llarga estada que fa a Horta de Sant Joan amb la seva dona, la poetessa Teresa Bertran Teresa d’Arenys , la seva obra fa un canvi radical cap a un art figuratiu amb un estil molt propi i de gran qualitat tècnica Exposà a Barcelona,…

Es formà amb el seu pare, Bernardo, decorador de teatre El 1719, a conseqüència de la seva estada a Roma i sota la influència de Luca Carlevaris, Gaspard van Wittel i Marco Ricci, inicià la temàtica de paisatges urbans o vedute , sobretot de Venècia, que assoliren un gran èxit, especialment a Anglaterra El seu estil inicial és dins una tradició cromàtica i lumínica caravaggista Rescloses de Dolo, Ashmolean Museum d’Oxford Taller de marbrista a San Vitale , National Gallery de Londres a partir del 1727 aclarí definitivament la paleta En 1730-46, el gran augment de producció…

Llicenciada en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1931, començà la seva tasca professional com a cofundadora de l’Institut Escola del Parc Després d’un any d’estada a la Residencia de Estudiantes de Madrid, tornà a Barcelona i s’incorporà a l’Institut Escola de Sarrià, on exercí fins a la fi de la guerra civil El març del 1939, juntament amb altres professors i pares d’alumnes del desaparegut Institut Escola, fundà l’escola Isabel de Villena, continuadora de la tasca pedagògica iniciada durant la Segona República i que fou pionera, a la postguerra, en qüestions com…