Resultats de la cerca

Oms és una de les viles més antigues del Rosselló Se’n tenen referències documentals des del final del segle IX El fidel Esteve i la seva esposa Anna neta del comte Berà de Barcelona i Rasés posseïen béns a Oms “in villa Ulmis” , propietats que foren confirmades per un precepte de Carles el Simple l’any 899 Al segle X, Ansemund i la seva esposa Quíxol, senyors de Cameles i avis del primer vescomte de Castellnou hi tenien també béns alodials, que van cedir l’any 941 als seus set fills El 1017 Bernat Tallaferro, comte de Besalú, donà a l’església de Sant Miquel de Besalú, novament…

Fou producte de l’esforç del seu director, Salvador Sanpere i Miquel, per a crear una plataforma de difusió històrica en un sentit ampli que superés amb criteris rigorosos i positius la parcialitat d’una primera historiografia romàntica Intentà aplegar a les seves pàgines les collaboracions de personalitats que excellien en els camps de la història, la filologia, la numismàtica, l’epigrafia, l’etnologia, la religió, etc Així, en el camp de la bibliografia històrica destacava Antoni Elias i de Molins en l’arqueològic, Joaquim Botet i Sisó i Enric Claudi Girbal, l’historiador oficial de Girona…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Barcelona Empresa Diorama, Barcelona ARGUMENT Josep Vives FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Josep Vives, Joaquim Carrasco, Vicenç Sirvent, Joan Martí, LMas, Miquel Ortín, Maria Mestres, Maria Miró Sinopsi Drama d’amor rural entre el fill d’uns criats i la filla dels propietaris Passat un temps, la noia s’enamora d’un jove de la seva mateixa classe social i el noi, que continua fidel al seu amor, cau malalt i acaba morint als seus braços Producció Es tracta d’una de les pellícules més controvertides del cinema mut català, ja que se n’han…

Procedents de Portugal, els Pimentel s’establiren a la fi del s XIV a Castella, on reberen les senyories de Benavente 1398, Mayorga i Villalón, quasi dominaren la província de Valladolid i aspiraren a exercir una gran influència a Galícia El primer senyor i comte de Benavente fou Juan Alonso Pimentel y Vázquez de Fonseca mort el 1420, servidor de Joan I i Enric III de Castella El seu fill, Rodrigo Alonso Pimentel y de Meneses , segon comte de Benavente, fou un humanista Alonso Pimentel mort el 1459, tercer comte de Benavente i segon de Mayorga, intrigà contra Álvaro de Luna 1439 El quart…

Impresa en català, durant la seva primera etapa fou editada a entre 1908 i 1932, i en aquest període aparegueren més de 350 números Claudi Mimó i Caba , que en fou el primer director, l’orientà vers una línia típicament independentista D’una presentació més aviat luxosa, s’hi publicaven articles i comentaris d’actualitat, escrits literarris, noves de la colònia catalana i un extens noticiari de tot Catalunya L’octubre de 1923 publicà un suplement en castellà per fer propaganda de la seva línia i durant tota la Dictadura de Primo de Rivera es pronuncià favorable a Macià Entre els seus…

Vida i obra Els anys 1920-23 visqué a l’Argentina, des d’on començà a enviar articles al setmanari Sóller , on collaborà fins el 1972 De retorn a Mallorca, es guanyà la vida com a empleat de banca Durant la Guerra Civil de 1936-39 s’afilià al partit dels carlins per tal que commutessin la pena de mort al seu germà gran, cosa que aconseguí Collaborà també a l’ Almanac de les Lletres i La Nostra Terra , Majòrica , Lluc i als diaris Diario de Mallorca i  Baleares , amb narracions i articles de crítica literària o de tema divers Emprà sovint el pseudònim Fidel La seva obra narrativa…

Fill i successor del vescomte DalmauV o d’un presumpte vescomte Hug Jofre I Com a servidor fidel de Jaume I, participà en la conquesta de Mallorca 1229, en les vistes de Sòria 1256, en la campanya de Múrcia 1266 i en un viatge reial a Occitània 1272 malgrat militar per un moment en les files de la noblesa alçada contra el monarca el 1274, es reconcilià aviat amb el rei i formà part del tribunal creat per arranjar les diferències entre Jaume I i els nobles Tret d’un moment de tibantor el 1242, estigué en bones relacions amb el seu veí el comte Ponç IV d’Empúries, que volgué…

Estudià a l’Acadèmia Provincial de Belles Arts, de Palma —on fou deixeble de Faust Morell, en el taller del qual continuà treballant després de la seva mort—, i a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid 1893 De nou a Mallorca, es dedicà a la pintura de paisatges, de temes religiosos i destacà en els retrats de personatges illustres Fou un fidel representant del realisme acadèmic i de les darreres ramificacions del Noucentisme a Mallorca Collaborà en el diari La Almudaina i en el BSAL Fou membre de la Real Academia de la Historia des del 1923 i professor auxiliar de dibuix…

Membre de l’Accademia Pontaniana A la cort napolitana fou metge i secretari d’Alfons, duc de Calàbria, i metge de Ferran I el Vell Fou sempre fidel a la dinastia dels Aragó de Nàpols, malgrat menysprear, per incultes, els invasors d’Itàlia, francesos, catalans i, especialment, castellans, que qualificava d’àrabs Salvava Alfons IV de Catalunya-Aragó per considerar que el seu empresonament per Filippo Maria Visconti després de la desfeta de Ponça l’havia redimit, i també alguns literats, com Enric de Villena i Juan de Mena Altrament, atacà molt durament els dos papes Borja en…

El 1931 ingressà al Departament d’Extensió d’Ensenyament Tècnic de la Generalitat de Catalunya, sota la direcció de Pompeu Fabra Des del 1932 formà part de l’Oficina de Revisió d’Originals de l’Institut d’Estudis Catalans Amb el franquisme i la consegüent supressió d’aquestes institucions, durant els primers anys de la dictadura fou pràcticament l’únic corrector dels pocs textos que s’editaven en català És autor del  Vocabulari castellà-català abreujat  1958 i del  Vocabulari català-castellà abreujat  1961, publicats per l’editorial Barcino, que es compten entre les primeres obres…