Resultats de la cerca
Es mostren 820 resultats
afrancesat | afrancesada
Història
Dit dels individus que col·laboraren amb el rei Josep I d’Espanya, germà de Napoleó Bonaparte.
Cal situar l’aparició del mot cap al 1811, car abans hom parla de cooperació amb l’invasor, d’infidelitat, de traïció En principi, el partit afrancesat s’havia nodrit dels mateixos personatges encimbellats pel motí d’Aranjuez març 1808, antics perseguits de Godoy, que havien aconsellat primavera del 1808 a Ferran VII de fer el viatge a Baiona, a fi de consolidar-se en la corona, però que, convençuts, a la fi, de la ruïna inevitable dels Borbó, acabaren per reconèixer la conveniència d’un canvi dinàstic que regenerés el país Amb tot, el bàndol afrancesat no cristallitzà netament fins després…
batalla d’Arapiles
Història
Militar
Batalla que tingué lloc a Arapiles (Lleó) pel juliol del 1812, durant la guerra contra Napoleó.
Les tropes franceses del mariscal Marmont foren vençudes per l’exèrcit de lord Wellington Gràcies a aquesta victòria, els francesos abandonaren definitivament Andalusia
Boulogne
Ciutat
Ciutat del departament de Pas de Calais, al Bolonès, França, vora el canal de la Mànega.
Nucli pesquer desenvolupat en un antic nucli fortificat, té indústries derivades de la pesca, i drassanes És port d’escala en la ruta de la mar del Nord i estació balneària La part alta de la ciutat conserva les muralles segle XIII i el seu beffroi Antiga capital de la tribu celta dels mòrins, els romans construïren prop la ciutadella de Bonònia que donà el nom a l’actual ciutat una fortalesa Gesoriacum , utilitzada com a pont per a conquerir Bretanya Durant l’edat mitjana esdevingué capital del comtat de Boulogne, annexat a la corona francesa en temps de Lluís XI 1477 Durant la Guerra dels…
Bastia

Vista del port vell de Bastia
© Guillem Verger
Capital del departament d’Alta Còrsega, a Còrsega, França, situada a la costa de la mar Tirrena, a l’extrem nord-est de l’illa.
És el nucli industrial cigarrets, productes alimentaris, serradores, i el centre comercial exportació de verdures, castanyes, fusta, carbó vegetal, etc més important de Còrsega, i s’hi practica la pesca corall, seitó La ciutat, fundada pels genovesos el 1313, s’ha estès al voltant d’una petita badia, on és situat el port antic, i, més tard hom creà un nou port dedicat principalment al tràfic comercial Hi ha un aeroport internacional a 23 km de la ciutat, a Poretta A partir del 1453 fou residència del governador genovès i sofrí l’evolució històrica general de Còrsega Passada l’illa sota el…
República Cisalpina
Geografia històrica
Estat creat per Bonaparte, a partir del 29 de juny de 1797, amb territoris alliberats del jou austríac República Transpadana) o separats de la República de Venècia.
Amb l’addició de la república Cispadana i altres annexions, el nou estat, dividit en departaments, i amb capital a Milà, comprenia més de dos milions i mig d’habitants, i ocupava la major part de les regions actuals de Llombardia i Emília-Romanya excepte Parma i la franja occidental de Venècia Era regit per una constitució que imitava la francesa del 1795, amb un poder executiu collegiat de 5 membres directors i un de legislatiu bicameral Contra dificultats interiors politicosocials i l’atac exterior austríac, pogué subsistir gràcies a les victòries napoleòniques, i recuperà la seva sobirania…
Hannover
Geografia històrica
Territori de Saxònia, a l’Alemanya septentrional.
De primer formà part del ducat de Brunsvic, i fou convertit en electorat del Sacre Imperi el 1692, amb la ciutat de Hannover com a capital Els dominis de l’electorat s’estengueren també als altres territoris de l’antic ducat de Brunsvic, sota Jordi Lluís I de Hannover Noves possessions li foren unides, com el bisbat d’Osnabrück 1802 Dins aquests dominis hi havia Göttingen, amb la seva universitat, un dels centres intellectuals més importants d’Europa Ocupat per Napoleó 1803, l’electorat fou cedit a Prússia 1806, i ocupat novament pels francesos 1807 El 1814 fou reconeguda al…
Pius VII
Cristianisme
Nom que adoptà Gregorio Luigi Barnaba Chiaramonti en esdevenir papa (1800-23).
Bisbe de Tívoli 1782 i d’Imola 1785 i cardenal 1786, fou elegit papa a Venècia gràcies en part als esforços del cardenal Antoni Despuig Acollí els desigs de Napoleó de signar un concordat 1801, de coronar-lo emperador 1804, però no, per contra, de prendre part en el blocatge antibritànic, actitud que provocà l’ocupació dels Estats Pontificis 1808, la supressió del poder temporal papal maig del 1808 i el propi exili a Savona i a Fontainebleau 1808-14, on l’emperador pogué arrencar-li un concordat que legalitzava el gallicanisme Recuperada la llibertat i els Estats Pontificis en…
equitat
Dret
Adaptació de la norma jurídica a les particularitats de cada cas concret, per evitar una interpretació rígida dels preceptes legals d’acord amb l’esquema general de les normes jurídiques.
Element important i font de dret en el règim jurídic anglès i nord-americà, l’equitat no és pròpiament font de dret en els països inspirats pel codi de Napoleó, bé que serva una importància a l’hora de donar flexibilitat a l’aplicació del dret i a la interpretació de la llei, així com a l’hora de cercar el principi jurídic aplicable al cas concret no regulat per les disposicions legals En l’ordenament jurídic català, l’equitat tingué una gran importància fins que, a partir de la Constitució del 1599, que establí el dret vigent a Catalunya, fou suprimida com a font directa, i hom…
Arnaldur Indriðason
Literatura
Escriptor islandès.
Fill del també escriptor Indriði G Þorsteinsson, es graduà en història el 1996 i es dedicà al periodisme Autor de novella negra, els seus llibres protagonitzats pel detectiu Erlendur han assolit una difusió internacional Hom pot esmentar-ne Synir duftsins ‘Els fills de la pols’, 1997, Mýrin ‘Aiguamolls’, 2000, GrafarÞögn ‘El silenci de la tomba’, 2001, Röddin ‘Veus’, 2003, Vetrarborgin ‘Castell d’hivern’, 2005, Myrká ‘Foscor’, 2008, Furðustrandir ‘Ribes estranyes’, 2010 i Reykjavíkurnætur ‘Nits de Reykjavík’, 2012, entre d’altres, a més de Napóleonsskjölin ‘Operació Napoleó’,…
amistançament
Dret civil
Adulteri del marit, caracteritzat per la relació sexual habitual i permanent amb dona que no sigui la seva muller.
El predomini del patriarcat ha fet que l’amistançament com també el concubinat, bé que legalment equiparable a altres formes d’adulteri, hagi gaudit d’un alt grau de permissivitat especialment envers l’home Aquest era el cas als estats grecs, a Roma i als països germànics La tradició romana fou acceptada, en línies generals, pel cristianisme, bé que aquest equiparava ambdós cònjuges Tot i que el 1964 el Congrés Internacional de Dret Penal de la Haia despenalitzà l’adulteri en general, fins ben entrat el segle XX l’amistançament fou un delicte vigent en el codi de Napoleó i en l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina