Resultats de la cerca
Es mostren 1602 resultats
Casablanca

Plaça de Mohammed V, a Casablanca (Marroc)
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat del Marroc, vora l’Atlàntic.
Nucli industrial i centre comercial i bancari, és en realitat la capital econòmica del Marroc, i posseeix el port més important de l’estat, que es destaca en l’exportació de minerals i productes agrícoles Hi ha diversos sectors al nord, el port i la ciutat antiga, al voltant de la qual s’ha desenvolupat el barri dels negocis a l’oest, els barris residencials europeus a l’est, els barris industrials i, al sud, els nous barris musulmans Hi ha aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Université Hassan II, fundada el 1976 Té el seu origen en l’antiga població d’Anfa, que…
model
Geografia
Epistemologia
Representació simplificada de la realitat.
Els models poden ésser icònics, analògics o simbòlics Un model icònic representa la realitat reduint-la d’escala un mapa, un model reduït en un model analògic un conjunt de propietats representa, per analogia, un altre conjunt de propietats les propietats d’un circuit hidràulic poden representar les relacions entre renda, consum i inversió finalment, un model és simbòlic quan són utilitzats elements abstractes un sistema d’equacions lineals En geografia, els models principals són cinc el de von Thünen, el de gravetat, la teoria dels llocs centrals, el de difusió i el de centre-perifèria El de…
orgia
Religions de Grècia i Roma
En sentit històric, nom de les cerimònies rituals —particularment les del culte dionisíac (Dionísies)— caracteritzades pel desenfrenament, pel furor i l’entusiasme dels participants.
El terme, del grec ‘όργια pl , que significava originàriament ‘acte ritual’, passà a designar els ritus dels cultes secrets i, més tard, els cultes de Dionís L’origen d’aquests actes es troba, però, entre les institucions de nombroses religions primitives i consisteix en l’abolició temporal de les normes —molt sovint de les normes sexuals— que regulen la vida d’un poble Atès que en molts pobles agrícoles la celebració de les orgies rituals coincideix amb els moments culminants del conreu dels camps, alguns estudiosos de les religions intentaren d’explicar-les, durant el s XIX,…
Santa Maria de Tauladells

Restes de Santa Maria de Tauladells
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
Monestir
Antic monestir del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra).
L'edifici, en estat molt ruïnós, és d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada, amb porta d’accés en arc de mig punt adovellat L’aparell, de carreus ben escairats i irregulars, respon a formes del romànic tardà final del segle XII i inici del XIII La primera notícia és del 1180, que Ramon de Gra donà a Santa Maria de Tauladells terrenys agrícoles i el seu cos El monestir de monges augustinianes hi fou fundat el 1248 amb llicència del bisbe Ponç de Vilamur , i el 1266 s’emancipà del de Santa Maria de Guissona Desapareguda la comunitat al començament del segle XV, no tornà a haver-hi…
Dijon
Regió administrativa
Capital del departament de Costa d’Or i de la regió administrativa de Borgonya i el Franc Comtat, a la Borgonya, França.
És situada a la confluència de l’Ouche i Suzon, vora el canal de Borgonya Centre tradicionalment comercial de productes agrícoles vins, més tard s’hi desenvolupà la indústria metallúrgica, de maquinària, química, alimentària, arts gràfiques i construcció Centre d’ensenyament superior Université de Dijon, fundada el 1722 Nus de comunicacions ferroviàries Els principals monuments són les esglésies de Saint-Philibert i Saint-Étienne, romàniques i Notre-Dame segles XII-XIII, amb la torre del rellotge o Jacquemart, la catedral de Saint-Benigne 1280-87, gòtica, amb una cripta del segle…
Albalat de la Ribera

Campanar de l'església de Sant Pere d'Albalat
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, estès a l’esquerra del Xúquer, entre aquest riu i la carretera de València a Gandia.
És en un territori completament pla i totalment conreat i regat amb aigua conduïda des de la séquia reial del Xúquer a través de la séquia d’Albalat El rendiment de la terra ha anat augmentant gràcies als drenatges o alcadufs a què ha estat sotmesa Les terres estan repartides entre els arrossars, l’horta i els camps de tarongers La propietat agrària està força repartida i un 85% de la terra és conreada en règim d’administració directa la resta, en arrendament Algunes indústries agrícoles i de joguines i la cria de bestiar oví, boví, porcí, alimentat amb derivats de l’arròs i…
Adjària
Divisió administrativa
República autònoma de Geòrgia.
La capital és Batumi Situada entre la mar Negra i el Petit Caucas al límit amb Turquia, presenta un fort contrast entre les terres altes, de pluviositat molt elevada 3 000mm als vessants occidentals del petit Caucas, i economia ramadera, i les planes de clima subtropical del litoral 2 500 mm anuals de pluja a Batumu, agrícoles cítrics, te, tabac, vi La població es concentra a la costa, on han estat desenvolupats els nuclis industrials drassanes i planta de refinatge de petroli a Batumi, indústria alimentària i química Turisme Els indígenes adjars són georgians de religió…
art popular eivissenc
Art
Art espontani propi d’Eivissa, especialment centrat en la construcció.
Les cases rurals, escampades, formen conjunt amb les construccions accessòries forns, pous, sínies, portals i amb les parets de pedra de les tanques, camins, marjades i partions, cosa que dóna als camps un aspecte característic, accentuat per la influència de l’arquitectura eivissenca sobre les esglésies rurals i els seus annexos porxos, patis, cases parroquials L’ús dels materials illencs pedra, calç, l’atenció al terreny i al clima, les formes rectangulars i l’austeritat funcional, que permet la llibertat dins la tradició, són característics El casament casa o masia, amb porxo, cuina i…
Banc mercantil de Lleida (1881-1893)
El banc es va constituir a Lleida el 12 de desembre de 1881 Els seus promotors havien pensat denominar-lo Banc de Lleida, però quan tot ja estava llest per anar al notari s’assabentaren que a Barcelona acabava de constituir-se un banc amb aquest nom vegeu “Diario de Barcelona”, desembre del 1881, pàg 14800 Es van veure obligats a canviar-lo Una cosa semblant passarà a Girona Entre els promotors hi ha gent de fora de Lleida, entre els quals Manuel Porcar i Isidre Gassol, que també hem trobat en el Banc de Tortosa El primer tenia uns importants magatzems d’oli a Lleida i propietats …
Tomba del Casalot d’en Joan Mestre (Rajadell)
Art romànic
Situació Es troba a un parell de quilòmetres en direcció sud del poble de Rajadell, vora el mas que li dona nom Long 1°42’25” - Lat 41°42’55” Si hom surt de Rajadell pot escollir dues vies d’accés per arribar a la sepultura Una d’elles és el camí que segueix, en principi, la carena que hi ha sobre el torrent d’en Daurell, passant per Can Balart i arribant finalment al turó on es troba el casalot L’altre camí és el dit de Can Massana, que mena a Castellfollit del Boix Poc abans de creuar el torrent de l’Emfitol cal desviar-se a mà dreta per un corriol que, després d’uns 20 minuts a peu, porta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina