Resultats de la cerca
Es mostren 2179 resultats
Sant Esteve de Betren

Capçalera de Sant Esteve de Betren
© Fototeca.cat
Església
Església romànica del poble de Betren (Viella, Vall d’Aran), situada a l’inici del Carrer Major del poble.
L’edifici És un edifici del romànic tardà, de transició al gòtic Consta d’una nau, que ha estat sobrealçada, capçada per tres absis poligonals, de cinc cares el central i tres els laterals, precedits d’un ampli presbiteri Cobreix la nau una volta apuntada reforçada per tres arcs torals Els absis, coberts amb voltes que no arriben al quart d’esfera, s’obren al presbiteri mitjançant arcs apuntats La porta d’entrada s’obre al mur nord i és molt semblant a la de Sant Miquèu de Vielha, d’estil gòtic A l’oest s’alça un campanar de cadireta de dos pisos, amb dues obertures al primer i…
Bangkok
Vista de la ciutat de Bangkok i dels canals formats per les aigües del delta del riu Chao Phraya
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de Tailàndia, vora un dels braços del delta del Chao Phraya.
És travessada per nombrosos canals, que arriben fins al centre modern La part antiga, construïda sobre una illa artificial, es compon d’edificis baixos, bastits en carrers estrets i tortuosos Els primers barris moderns foren construïts entorn del palau reial, però s’han estès per altres sectors Principal centre econòmic de Tailàndia, la població treballa, sobretot, en el sector terciari Pel seu port passen el 95% de les importacions i el 75% de les exportacions A causa de les aportacions fluvials, el port ha d’ésser drenat contínuament, motiu pel qual els vaixells de gran tonatge han d’…
Els estanys d’Almenara
Els estanys d’Almenara —o llacunes de Taiola— són envoltades per franges de vegetació halofítica formades bàsicament per canyissar Xavier Moreno Els estanys d’Almenara 215, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Aquests estanys són situats en la proximitat de la costa, principalment dins del terme d’Almenara, al nord-est de la població de Sagunt Es tracta d’un parell de llacunes també conegudes amb el nom de llacunes de Taiola, envoltades per una antiga marjal que actualment ha estat transformada en horta No obstant això, a l’hivern aquests camps s’…
Els penyals d’Alaior
Densa formació de boga i canyís al voltant d’una petita albufera, a la desembocadura del barranc de la cala En Porter Yves Hennechart Els penyals d’Alaior 26, entre els principals espais naturals de Menorca La costa sud de Menorca té a la zona central les seves cotes màximes, que arriben al mig centenar de metres Entre Son Bou i Es Canutells s’aixequen, per tant, els penyals més notables de l’illa, penya-segats gairebé verticals i rectilinis que generen un paisatge de gran qualitat La geomorfologia d’aquesta costa és especialment interessant perquè la naturalesa calcària de la…
L’altiplà de Mont-ral
Depressió salina vora de Mont-ral que exhibeix un dens recobriment de salat ver Suaeda fruticosa Juan M Borrero L’altiplà de Mont-ral 21, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Al nord-est de Fraga s’estén un altiplà de reduïda extensió que culmina en el turó de Mont-ral 262 m Geomorfològicament aquesta zona forma part del sistema de terrasses quaternàries esteses entre els primers contraforts prepirinencs i el riu Ebre El relleu és típicament en taula sostre molt pla que reposa sobre una capa de conglomerats i retallat per unes valls força pendents, excavades sobre…
Les buxàcies
El boix Buxus sempervirens és un dels arbusts perennifolis més estesos per la muntanya mitjana del nostre país Observeu a dalt una branca florida amb les fulles coriàcies i oposades i els glomèruls de flors axillars A baix es pot veure una càpsula tancada, amb les tres banyes característiques, i diverses d’obertes mostrant els tres cocs i un nombre de banyes doble Pau Renard / Lligabosc Prop d’un centenar de plantes llenyoses, agrupades en sis gèneres, constitueixen aquesta petita família distribuïda per les zones temperades, tropicals i subtropicals Un sol gènere Buxus és present als…
estereofonia
Electroacústica
Tècnica de l’enregistrament i la reproducció acústics mitjançant dos canals independents de so, que intenta de produir en l’oient una sensació de realitat, comparable a l’obtinguda amb l’audició directa d’una orquestra.
El so és captat per dos grups de micròfons, situats adequadament segons la situació relativa dels instruments i associats a dos amplificadors independents En l’enregistrament, el disc és recorregut per una agulla que es mou a conseqüència de dos senyals, un dels quals és gravat a les parets del solc i l’altre al fons, i aquests senyals formen els dos canals Així resulta que l’agulla reproductora de la càpsula tindrà dues menes de moviments combinats, generadors de dos senyals, imatges dels enregistrats En l’enregistrament de cinta magnètica o de banda òptica, cada senyal dels dos canals…
L’estrès
Educació
La societat actual viu immersa en una mar de tensions de la qual els estudiants no en quedeu exclosos Pares i mares que arriben tard i cansats a casa, gairebé sense ànim de parlar ni d’intercanviar experiències amb els fills Pares i mares que han de compaginar tasques laborals amb les domèstiques Programes d’estudis atapeïts Excés d’activitats extraescolars La crisi de l’adolescència amb els conflictes normals entre pares i fills La incertesa del futur Tot plegat comporta una vida familiar i social sota mínims amb tendència a l’aïllament i una manca de diàleg, que no afavoreix el procés de…
Els aminoàcids essencials
L’organisme humà elabora les pròpies proteïnes a partir de la combinació dels diferents tipus d’aminoàcids que demanda el codi genètic Aquests aminoàcids són absorbits després de la digestió de les proteïnes contingudes en els aliments Tanmateix, l’organisme no solament és capaç de sintetitzar les proteïnes pròpiament dites, sinó de transformar alguns tipus d’aminoàcids en d’altres, mitjançant un procés metabòlic anomenat transaminació, que és portat a terme a l’interior de les cèllules hepàtiques Per tal d’elaborar les seves pròpies proteïnes, l’organisme requereix la presència de tots els…
El que cal saber del traumatisme crànio-encefàlic
Patologia humana
Reben el nom de traumatismes crànio-encefàlics TCE les alteracions de les estructures nervioses encefàliques causades per un impacte sobre el crani o un moviment brusc del cap, que provoquen l’alteració de la consciència i d’altres trastorns nerviosos transitoris o bé definitius Quan una persona experimenta alteracions de la consciència després d’haver patit un traumatisme al cap ha d’adreçar-se de seguida a un hospital, perquè les alteracions poden ésser degudes a una lesió de l’encèfal que cal diagnosticar i tractar precoçment Encara que inicialment no provoqui trastorns, un traumatisme…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina