Resultats de la cerca
Es mostren 2056 resultats
perspectiva cavallera

Representació d’un cub amb diferents reduccions i angles
© fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Projecció cilíndrica obliqua d’un cos sobre el pla de projecció (pla del quadre).
En aquest cas el pla del quadre és el mateix pla coordenat OXZ, i per això les rectes paralleles als eixos OZ i OX es projecten en llur veritable magnitud L’eix Y és projectat en el quadre amb una direcció dependent de la que tinguin les projectants, i sofreix, per tant, la reducció Per a les representacions en aquest sistema, caldrà conèixer la reducció de l’eix Y i el valor de l’angle XOY o YOZ, que oscillarà entre 0º i 360º aquesta relació serà constant per a totes les línies paralleles a l’eix Y L’angle que forma l’eix Y amb l’eix X podria ésser elegit indistintament, però evitant els…
regne de Lleida
Història
Taifa creada al s XI, després de la descomposició del califat de Còrdova (1017-23), per Sulaymān ibn Muḥammad ibn Hūd, el qual acollí (1031-36) a la Suda de Lleida el darrer califa Hiš ām III i, en conquerir Saragossa (1039), regnà a tota la Frontera Superior.
El seu fill Yūsuf al-Muẓaffar 1046-79 heretà el reialme lleidatà, que li fou arrabassat pel seu germà Abū Ǧa'far Aḥmad al-Muqtadir de Saragossa En morir aquest, deixà Lleida, amb Tortosa i Dénia, a al-Mundir ‘Imad al-Dawla 1082-90, el qual s’alià amb Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, contra el Cid A la seva mort el regne passà al seu jove hereu Sulaymān Sayyid al-Dawla 1090-1102, el darrer dels Banū Hūd, car Lleida caigué en poder dels almoràvits, i restà un territori reduït a la vall del Segre i a mans de reietons saharians Avin-Hilet, més conegut per Avifelel, que pactà…
mòbil
Art
Realització plàstica dotada de moviment constant o alternatiu i autoaccionada o propulsada per un agent extern, el qual pot ésser un factor natural aleatori —el vent, per exemple— o l’espectador mateix.
Així, per definició, el mòbil s’oposa al principi tradicional de l’estabilitat, permanència i inalterabilitat de tota producció artística, i, d’una manera secundària, a la dualitat establerta entre l’obra d’art-objecte definitiu destinat a ésser contemplat i l’espectador-contemplador passiu de l’obra Un mòbil, malgrat que estigui entroncat amb l’escultura segons la definició clàssica, pel fet d’ésser un objecte tridimensional, no és en veritat cap estàtua dotada de moviment, car, en aquest cas, els precedents del mòbil foren nombrosos en el manierisme i al llarg del s XVIII més…
baltoeslau
Lingüística i sociolingüística
Terme que abraça, sota una designació comuna, dues de les famílies de llengües indoeuropees: la de les llengües bàltiques
i la de les llengües eslaves
.
Més que per la contigüitat geogràfica d’ambdós grups, la designació conjunta es justifica partint de la noció de l'arbre genealògic de les llengües, per la creença que antigament en formaven un de sol, després ramificat Però la base d’aquesta creença no és gaire sòlida Segons Meillet, les nombroses semblances són degudes més al parallelisme dels desenvolupaments que no pas a una separació tardana, car hom hi troba innovacions més anàlogues que no pas idèntiques La declinació, conservadora, és semblant en tots dos grups, i el verb, innovador, és molt diferent Allò que dóna al…
falsificació
Dret penal
Delicte que hom comet en document públic, comercial o privat, en moneda, segell o marca quan es produeix l’alteració de la veritat.
Les falsificacions més freqüents són les de signatures de particulars o d’autoritats, i són especialment penades les falsificacions d’alts càrrecs de l’estat, segells de correus o dels usats per qualsevol autoritat, corporació oficial i oficina pública, bitllets de banc o d’empreses i establiments industrials i de comerç, monedes o paper moneda, tant de curs legal com de collecció delicte històricament important, car l’encunyació de moneda era el símbol de la sobirania i documents, en el qual cas l’alteració pot ésser produïda per addició, substitució i supressió falsedat…
arcaisme
Lingüística i sociolingüística
Ús de mots, formes o construccions antiquats.
Molts arcaismes del català tenen aquest caràcter respecte al català central, car en zones isolades mantenen llur vitalitat així torcar , ‘eixugar’, par ‘sembla’, colcar ‘cavalcar’, ‘muntar’, pus ‘més’, etc són encara vius a les àrees occidentals o baleàriques i alguns escriptors d’aquestes contrades se'n serveixen adesiara A més dels dialectes perifèrics, els últims refugis dels arcaismes són les frases fetes, les locucions, els proverbis, les llengües de grup llenguatges tècnis d’oficis, etc, els usos metafòrics, l’onomàstica, les oracions i pregàries, les cançons populars, etc…
any tròpic
Astronomia
Interval de temps comprès entre dues passades del Sol pel primer punt d’Àries.
Durant aquest interval de temps el Sol recorre 360° de l’eclíptica menys el desplaçament en sentit retrògrad per a un observador en l’hemisferi nord, del primer punt d’Àries, conegut per precessió dels equinoccis, de valor que, bé que no és constant a causa de la nutació, és d’uns 50´,2 l’any Si hom compta l’any tròpic en dies veritables, troba que té un dia menys que comptat en dies sideris, pel fet que, en variar l'ascensió recta del Sol 24h en un any i recórrer el Sol l’eclíptica en sentit directe, durant aquest interval, el Sol passa pel meridià del lloc una vegada menys que per Àries La…
marcgravi
Història
A l’imperi Carolingi i al Sacre Imperi, títol donat als funcionaris o als comtes encarregats de comandar les tropes i d’administrar justícia en una marca o província fronterera.
Jeràrquicament inferiors als ducs, els marcgravis arribaren a ésser gairebé tan poderosos com ells i a gaudir d’una situació de semiindependència respecte a l’emperador quan el marcgraviat esdevingué hereditari Els emperadors saxons crearen nous marcgraviats Marca Danesa, Mísnia, Lusàcia o Marca Oriental, Marca Oriental Bavaresa, Aquilea, Verona, Carniola i Estíria Els marcgravis de Lusàcia, Moràvia i Namiar esdevingueren prínceps del Sacre Imperi, i els de Brandenburg i Mísnia assoliren més tard el títol d’electors Els prínceps de Baden portaren el títol marcgravial pel fet que…
Anna Maria Pinero Ortiz

Anna Maria Pinero Ortiz
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta especialista en salt de perxa.
Formada en la Joventut Atlètica Sabadell, passà a entrenar-se al CAR de Sant Cugat a les ordres de Hans Ruf el 2001 També competí amb l’Agrupació Atlètica Catalunya, el Futbol Club Barcelona i el València TiM Aconseguí tots els títols possibles, tant estatals com catalans, en les categories juvenil, júnior i promesa En la categoria absoluta ha estat campiona de Catalunya a l’aire lliure 2006, 2007, 2008, 2010, 2011 i en pista coberta 2009-13, i campiona d’Espanya a l’aire lliure 2011, 2012 L'any 2016 aconseguí la medalla de bronze en els Campionats d'Espanya Baté el rècord català de l’…
Club de Lluita Ripollet

El lluitador Kildare Pérez (a l’esquerra) del Club de Lluita Ripollet
Club de Lluita Ripollet
Altres esports de combat
Club de lluita de Ripollet.
Fundat el 1989, fou impulsat per Joan Soler i Miquel Monreal Participa en competicions d’àmbit català i estatal i alguns dels seus membres guanyaren el Campionat d’Espanya en categories sènior Entre ells destaca Luis Bernardo Martínez López, també olímpic a Barcelona 1992 i entrenador del CAR de Sant Cugat Francisco Javier Iglesias Serna, olímpic en tres ocasions, diploma olímpic a Barcelona 1992, seleccionador estatal sènior de lluita lliure olímpica i director tècnic de la Federació Catalana de Lluita Francisco Barcía Rodríguez, olímpic a Seül 1988 i a Barcelona 1992 i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina