Resultats de la cerca
Es mostren 787 resultats
Castell de Berà (Roda de Berà)
Art romànic
El termino de Bera vel de Roda figura mencionat en la documentació l’any 1011, quan els tutors i almoiners del difunt Adalbert van fer donació al monestir de Sant Cugat del Vallès del castell d’Albinyana i la torre de Moja Tan sols dos anys més tard, el 1013, és esmentat per primera vegada el castro Berano , com a límit dels béns que els comtes de Barcelona, Ramon Borrell i Ermessenda, confirmaren al susdit cenobi vallesà d’acord amb la butlla del papa Silvestre II En altres escriptures del segle XI, aquest castell es menciona com a límit territorial, com en una de l’any 1040, on figura el…
Castell de Castissent (Tremp)
Art romànic
Castissent s’aixeca dalt d’un turó a 721 m d’altitud, des d’on es domina la riba de la Noguera Ribagorçana, a uns 15 km a l’oest del nucli de Fígols La primera notícia d’aquest castell és proporcionada per l’historiador musulmà ibn ‘Idārī L’any 904 el senyor de Lleida, Llop ibn Muhammad, sortí cap al comtat de Pallars i prengué, entre altres, els castells de Sarroca de Bellera, de Castissent i de Mola de Baro, i feu un gran nombre de morts i captius entre els quals el fill gran del comte Ramon, Isarn L’any 1066 Galind Bradila vengué al comte Ramon IV de Pallars una vinya situada al Castell…
Castell de Sitges
Art romànic
Aquest castell es trobava on ara hi ha la casa de la vila de Sitges Es mantingué en la seva forma romànica fins al segle XVI, data en la qual fou enderrocat i al seu lloc es construí un edifici d’estil gòtic tardà conservat fins al 1869 L’edifici fou enderrocat parcialment i el seu lloc fou cedit a l’Ajuntament, el qual hi construí la casa de la vila El 1883 es descobrí la base d’una torre soterrada í darrerament s’hi ha trobat finestres gòtiques cegues a la part baixa de l’edifici hi ha també arcades gòtiques El topònim Sitges s’esmenta per primera vegada els anys 987 i 992 El…
Antoni Arribas i Palau
Historiografia catalana
Arqueòleg.
Es doctorà en filosofia i lletres amb la tesi doctoral La conquista de Cerdeña , i començà els seus estudis com a medievalista El 1954 fou nomenat conservador del Museu Arqueològic de Barcelona i des del 1964 ocupà la càtedra de prehistòria i etnologia de la Universitat de Granada, on creà la revista Cuadernos de prehistoria de la Universidad de Granada El 1979 fou nomenat catedràtic de prehistòria de la Universitat de Palma de Mallorca Anteriorment, ja havia realitzat diferents treballs de recerca arqueològica a Mallorca així, el 1952 collaborà en l’excavació del teatre romà d’Alcúdia i, el…
Club Natació Sant Andreu

Els nedadors del Club Natació Sant Andreu Joaquim Fernández i Sílvia Parera amb el president del club
Club Natació Sant Andreu
Esport general
Club poliesportiu del barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona.
Fundat l’any 1971, nasqué amb l’objectiu de promocionar la natació i el waterpolo entre els veïns del barri També té seccions de tennis, esquaix i triatló Pel que fa a les installacions del club, el 1992 inaugurà una piscina olímpica amb coberta retràctil als terrenys de Fabra i Puig Amb uns terrenys de 26000 m², el 1998 rebé cedit de l’Ajuntament de Barcelona el complex esportiu de Trinitat Vella i la Installació Generalitat antiga AISS, i també s’encarregà de la gestió de la piscina municipal del carrer de Santa Coloma L’any 2016 fou guardonat amb el premi Dona i Esport en la…
Albert Español Lifante

Albert Español Lifante
Arxiu CN Atlètic Barceloneta
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Format en natació al Club Natació Atlètic-Barceloneta, destacà en categories inferiors en les proves de 100 i 200 m braça Se centrà, però, en el waterpolo, i el 2001 debutà amb el primer equip del CN Atlètic-Barceloneta En formà part fins el 2011, a excepció de l’any 2008, que fou cedit al CN Mataró, i de nou retornà a l’equip la temporada 2013-14 Jugà al Rari Nantes Florentia d’Itàlia 2011-13, i jugà amb l’Olimpiakós grec 2016-17 i amb la selecció xinesa 2017-18 Guanyà nou Lligues estatals 2003, 2006, 2007, 2009, 2010, 2011, 2014, 2015, 2016, vuit Copes del Rei 2004, 2006, 2007…
Ramon Dagà i Jofresa
Cinematografia
Director.
Vida Autodidacte, treballà a la impremta Garrell i al Laboratori Institut Biològic Llatí de Barcelona Després es traslladà a Tui per treballar en uns laboratoris lactis Tan diversos com els seus oficis foren els seus invents, la majoria fallits, com ara el cinema en tres dimensions El 1921 creà la productora Grano Films En el camp cinematogràfic rebé la influència de l’italià Alfredo Mateldi Belli, que el 1922 muntà una acadèmia de cinema a la Unió Liberal de Granollers Com a director, realitzà tres films El primer fou Campeón por amor Cinta cómica 1921, interpretada per ell i Fanny Toms,…
Modest Castañé i Lloret
Cinematografia
Exhibidor.
Vida Fou l’empresari dels cinemes Arenas, Gloria i Reina Victoria, i també un dels decoradors de la burgesia barcelonina de la dècada del 1920, en la línia de Santiago Marco o Joan Pallarols S’encarregà personalment de la decoració de l’Avenida, de la seva propietat, i de tots els cinemes posteriors a aquest Projectat per l’arquitecte Germán Rodríguez Arias i inaugurat el 1930 a l’avinguda del Parallel, fou la primera baula d’una cadena de locals impulsada per la família Castañé El 1934, un segon cinema s’afegí a la seva obra l’Astoria, dissenyat pel mateix artífex de l’Avenida L’operació es…
Castell de Brufaganyes (Sant Ramon de Portell)
Art romànic
Es desconeix exactament on era situat aquest castell, tot i que és probable que es trobés entre la Manresana i les Oluges, dins la marca del comtat de Berga Apareix documentat per primera vegada entre el 1072 i el 1095, en què el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera prestà jurament de fidelitat als comtes de Cerdanya Guillem Ramon I i la seva esposa Sança pels castells de Castellnou, la Manresana, Brufaganyes i l’Oluja En el testament de Ramon Miró del 1079 hom constata que tenia béns a Bufa grannes En el seu testament del 1105, Ferrer, fill del vescomte Guerau II Ponç de Cabrera, deixà a la…
César

César rematant de cap
© FC BARCELONA / RAMON DIMASME
Futbol
Nom amb el qual és conegut el futbolista i entrenador de futbol César Rodríguez Álvarez.
És considerat un dels millors davanters del futbol espanyol S’inicià al SEU de Lleó i fitxà pel FC Barcelona la temporada 1939-40 La següent temporada jugà cedit al Centre d’Esports Sabadell, a segona divisió, i la 1941-42, al Granada Club de Futbol, on contribuí en l’ascens de l’equip andalús a primera divisió L’any següent fou el segon màxim golejador de la Lliga amb el Granada CF La temporada 1943-44 retornà al FC Barcelona i s’hi mantingué fins a la temporada 1954-55, en què protagonitzà l’època de les Cinc Copes Fou l’estrella de l’equip blaugrana abans de l’arribada de…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina