Resultats de la cerca
Es mostren 402 resultats
Salardú
Salardú
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran.
Situació i presentació L’actual municipi de Salardú, de 255,75 km 2 , es creà l’any 1968 després de l’annexió dels municipis de Tredòs, Bagergue 61,1 km 2 , Gessa 17,2 km 2 i Arties 78,6 km 2 al terme tradicional de Salardú De fet, el 1952 ja havien estat units els termes de Tredòs i Salardú, els quals formaven un municipi de 92 km 2 això no obstant, durant la dècada de 1950 se separaren de nou, i hom atribuí 88,6 km 2 al terme de Salardú i 3,4 km 2 al de Tredòs El nou terme creat l’any 1968 rebé el nom oficial d’Alt Aran o Cap d’Aran, nom que es canvià pel de Naut Aran el 1985 El novembre…
Vilafranca del Penedès
Vista aèria de Vilafranca del Penedès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi, d’una extensió de 19,65 km 2 , és situat a la depressió que centra la comarca de l’Alt Penedès, i ocupa la part central de la plana, al sector de l’esquerra del riu de Foix Té una forma irregular i és envoltat al N pels termes de les Cabanyes i la Granada, a l’E per Sant Cugat Sesgarrigues i Olèrdola, al s per Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola, i a l’W per Sant Martí Sarroca i Pacs del Penedès El municipi és format per la vila de Vilafranca i els veïnats disseminats del Bordellet, el Molí d’en Rovira, el Carrer d’en Perepau,…
Ripoll
Vista aèria de Ripoll
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Ripollès, a la confluència de les valls del Ter i del Freser.
Situació i presentació El terme municipal de Ripoll adquirí la configuració actual amb l’annexió del terme de la Parròquia de Ripoll el 1975, ja que abans era força reduït, amb només 10,2 km 2 El municipi limita al N amb Ogassa, al NE amb Sant Joan de les Abadesses i Vallfogona de Ripollès, a l’E amb Vidrà Osona, al S amb Santa Maria de Besora Osona i a l’W amb les Llosses i Campdevànol S’estén vers el N fins als contraforts meridionals de la serra de Sant Amanç, vers el SE fins a la serra de Milany i a l’W fins a les serres del Catllar i de Sant Marc El terme és molt muntanyós, amb altituds…
L’escultura del segle XI de Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva)
Art romànic
Presentació i situació dels conjunts escultòrics de Sant Pere de Rodes La sèrie d’elements escultòrics que apareixen a l’entorn de Sant Pere de Rodes com a entitat arquitectònica, alguns dels quals han estat tractats de passada en l’anàlisi precedent, són marcats per la problemàtica suscitada entre el que roman in situ i el que es conserva sota el signe de la dispersió de peces És una conseqüència de l’espoliació gairebé sistemàtica de què ha estat objecte tot el conjunt monàstic, com ja ha estat assenyalat en l’anàlisi històrica I aquest fet es reflecteix a l’hora de definir els tres…
La restauració de Santa Maria de Ripoll
Art romànic
Història Molt s’ha parlat de les destruccions que sofrí la basílica de Ripoll arran de la desamortizació i de l’incendi que atacà l’església l’any 1835 La història de les destruccions i dels inicis de restauració d’aquest venerable edifici són, però, fins i tot anteriors a aquesta data L’any 1842 ja existia una junta de restauració dedicada a intentar protegir una mica l’edifici i, sobretot, a donar-li un caire més digne Així, aquell any l’església fou transformada en parroquial L’edifici, però, ja havia sofert molt a causa de les transformacions arquitectòniques, que ja li havien donat, per…
L’art romànic a l’Alt Penedès, al Baix Penedès i al Garraf
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i dels edificis militars de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf anteriors al 1300 C Puigferrat Per a poder comprendre com s’organitzava el Penedès a l’alta edat mitjana, hem d’ésser conscients en primer lloc de l’existència i de la importància del camí que travessava aquest territori d’una banda a l’altra, que era una de les principals vies de contacte —militar i, sobretot, comercial— entre el món musulmà i el cristià Segurament, fou als dos costats d’aquesta via moresca on s’alçaren les fortificacions primerenques d’…
Introducció a l’etapa inicial de l’escultura gòtica
Art gòtic
Commendatio animae , d’autor anònim, pertanyent al sepulcre de l’arquebisbe Joan d’Aragó, al presbiteri de la catedral de Tarragona Dos àngels sostenen l’ànima del difunt, abillat com a bisbe, que alça la mirada per veure Déu, que el beneeix Aquest relleu tallat en marbre decora el mur del fons de l’arcosoli que aixopluga el sepulcre de Joan d’Aragó, realitzat vers el 1339 per un mestre probablement italià AT - GSerra Els historiadors de l’art solen partir d’una sèrie de convencions a l’hora de parlar d’estils o establir cronologies Tanmateix, el fet artístic no és una qüestió que es pugui…
Fons d’art romànic del Museu Diocesà de Lleida (Lleida)
Art romànic
El museu La gestació del primer nucli d’art romànic al Museu Diocesà de Lleida nasqué parallela a la creació del mateix museu, l’any 1893 El 7 de març d’aquell any, dia de la festivitat de Sant Tomàs d’Aquino, es va dur a terme una solemne cerimònia en què el bisbe Josep Messeguer i Costa va beneir la primera pedra del nou seminari, on s’emplaçà el nou museu, amb uns objectius ben definits “ ampliar la enseñanza que se da en la clase de Arqueologia Cristiana, estableciendo un Museo Católico, donde pienso reunir los objetos artísticos que puede haber, practicando para ello cuantas diligencias…
L’impuls urbà i mercantil
Quan el sistema de la ciutat antiga la ciutat com a exactora de rendes s’enfonsà definitivament a la primera meitat del segle XI, una part dels nuclis urbans consumà la seva decadència, mentre altres es confirmaven com a centres urbans definitius gràcies al fet que, sobre el sistema de la ciutat antiga, havien anat posant les bases de la ciutat medieval, basada en l’intercanvi amb el camp circumdant, en el mercat, i en la participació en el comerç a llarga distància Així doncs, aquestes ciutats sofriren un procés que en molts aspectes es pot considerar semblant al de l’abandonament de la…
El nivell dels modernistes menors
La dinàmica de l’arquitectura domèstica L’empremta dels grans mestres vuitcentistes amb les seves fórmules d’adaptació als estils arquitectònics va anar quallant en les successives promocions d’arquitectes de tal manera que, al tombant del segle XIX al XX, la producció arribà a ser una enfervorida cursa per idear quelcom més exuberant, més creatiu, més dens i abarrocat que els models immediatament anteriors Les filiacions estilístiques directes d’aquestes noves generacions respecte dels diferents mestres del Modernisme es poden trobar en un mateix autor, barrejades en una mateixa obra o en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina