Resultats de la cerca

Socialdemòcrata, europeista i federalista, tingué per òrgans Unitat Socialista 1975-76 i Informació Socialista 1978, i l’ús de les sigles PSC l’encarà amb Convergència Socialista de Catalunya La mort de Pallach —substituït en la secretaria general per J Verde i Aldea— afectà durament el partit, el qual, després d’haver obtingut 3 diputats el 1977 dins del Pacte Democràtic per Catalunya , sofrí una greu crisi d’identitat i nombroses pèrdues de sectors nacionalistes abans d’integrar-se 1978 en el nou Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE

Enginyer agrònom, durant el bienni 1968-70 participà en el grup Acció Catòlica Amb el primer govern d’Adolfo Suárez ocupà la cartera d’agricultura i, posteriorment, la vicepresidència Senador per designació reial 1977, vicepresident segon del govern i ministre d’economia, participà en l’elaboració dels pactes de la Moncloa i en els treballs constitucionals Aquests anys fou un dels principals instigadors de l’anticatalanisme al País Valencià Elegit 1979 al Congrés de Diputats per UCD a la circumscripció de València, en no ésser elegit el 1982 s’apartà de la política activa

La relació cronològica adjunta recull, per a les èpoques medieval i moderna, els noms dels diputats que, per raó del seu rang, tingueren preeminència protocollària per damunt dels altres diputats, fet que amb freqüència els dugué a presidir els actes i a encapçalar els documents de la Diputació del General Per aquesta causa es tracta sempre de diputats del Braç Eclesiàstic, a excepció del cas de Joan I d’Empúries —diputat del Braç Militar—, sobre el qual recaigué la preeminència pel fet de pertànyer a la família reial Els diputats que foren escollits més d’una vegada apareixen distingits…

Enginyer industrial i màster en direcció d’empreses per IESE 1969-71 Fou fundador i director d’Estudis 1971-73 de l’Institut Balear d’Estudis de Direcció Empresarial IBEDE i apoderat d’Auxiliar del Comercio y la Navegación AUCONA 1973-77 L’any 1974 fou nomenat conseller de Ciments Molins SA, càrrec del qual s’apartà l’any 1986 per tal d’ocupar les conselleries a la Generalitat de Catalunya El 1976 ocupà la secretaria general de Centre Català i després 1978 la de la Unió del Centre de Catalunya , i fou elegit diputat a Madrid per la coalició centrista el 1979 Més tard, però, es…

Estudià dret i el 1997 fou elegida secretària d’organització de les Joventuts Socialistes d’Andalusia Regidora de l’Ajuntament de Sevilla 1999-2004 i diputada des del 2004 al Parlament d’Andalusia, fou diputada al Congrés dels Diputats 2004-08 i senadora 2011-12 Des del maig del 2012 al setembre del 2013 fou consellera d’Igualtat de la Junta d’Andalusia, sota la presidència de José Antonio Griñán , al qual succeí en el càrrec el 5 de setembre del mateix any i, al novembre, a la secretaria general del PSOE d’Andalusia El gener del 2015 trencà l’aliança de govern amb Izquierda…

També dictamina prèviament a la interposició davant el Tribunal Constitucional de recursos d’inconstitucionalitat, conflictes de competències i recursos en defensa de l’autonomia local, i sobre projectes i proposicions de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya abans que el Parlament els aprovi Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries no tenen caràcter vinculant tret que es trobin en relació amb projectes de llei i proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts a l’Estatut El Consell de Garanties Estatutàries és integrat per nou membres…

Un cop dimitit Josep Irla i Bosch, com a president de la Generalitat, el 7 de maig de 1954, la cambra catalana tornà a reunir-se, per primera i única vegada després de l’1 d’octubre de 1938 a Mèxic La sessió es féu, el 5 d’agost de 1954, a l’edifici ocupat per l’ambaixada de la República Espanyola S'organitzà i es desenvolupà sense representacions oficials ni diplomàtiques i amb absència de mitjans de comunicació A l’esmentada reunió, intervingué Dalmau Costa com a cap cerimonial i Ot Duran d’Ocon com a productor general de Catalunya Estanislau Ruiz i Ponsetí, com a diputat de més edat, n'…

Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1986, cursà un màster de gestió i direcció d’empreses a l’IESE 1993 Afiliat al PSC  1995, partit del qual en el període 2011-16 fou coordinador de grup al ple municipal de Barcelona, i des del 2016 secretari d’organització La seva trajectòria en l’administració pública comprèn el període 1995-2005 com a alcalde de la Roca del Vallès, la direcció general de Gestió d’Infraestructures del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya 2005-09 en l’última etapa de la presidència de Pasqual Maragall i en la presidència de Josep…

Entre els fundadors figuren els escriptors Saunders Lewis i Kate Roberts Té dos òrgans oficials, Y Ddraig Goch ‘El Dragó Roig’, que és la bandera de Galles, en gallès, i The Welsh Nation , en anglès, posteriorment unificats Nacionalista moderat i socialista comunitari, restà un grupuscle fins després de la Segona Guerra Mundial Entrà per primer cop al Parlament britànic el 1974 amb 2 diputats, i fins el 1987 obtingué entre 2 i 3 escons A partir del 1992 la representació a la Cambra dels Comuns ha oscillat entre 3 i 4 passà de 4 escons el 2001 a 3 el 2005, el 2010 i…

Defensà una estratègia revolucionària i de classe basada en la voluntat de connexió amb l’anarcosindicalisme, en el camí d’assolir la Tercera República Només aconseguí una certa presència a la ciutat de Barcelona i als seus voltants El 1932 es dividí entre els partidaris d’apropar-se al Partit Republicà Democràtic Federal de Barriobero i els de fer una Aliança d’Extremes Esquerres amb l’ Extrema Esquerra Republicana , els quals acabaren per separar-se’n Des de 1932 fou visible un progressiu retrocés en l’opinió i en l’afiliació alguns dels seus membres s’integraren en el PRDF de Barriobero d’…