Relació de presidències i presidents de la Generalitat de Catalunya

La relació cronològica adjunta recull, per a les èpoques medieval i moderna, els noms dels diputats que, per raó del seu rang, tingueren preeminència protocol·lària per damunt dels altres diputats, fet que amb freqüència els dugué a presidir els actes i a encapçalar els documents de la Diputació del General. Per aquesta causa es tracta sempre de diputats del Braç Eclesiàstic, a excepció del cas de Joan I d’Empúries —diputat del Braç Militar—, sobre el qual recaigué la preeminència pel fet de pertànyer a la família reial.

Els diputats que foren escollits més d’una vegada apareixen distingits tipogràficament en cursiva el segon cop i només han estat comptats una vegada entre els 126 presidents de la Generalitat.

Com que, inicialment, el nombre de diputats no fou estable i n’hi hagué diversos per braç, ha estat destacat aquell diputat que detenia un càrrec eclesiàstic superior: aquest és el cas de Berenguer de Cruïlles, un dels quatre membres del Braç Eclesiàstic escollits a la Cort del 1359. A partir de la Cort iniciada a Montsó el 1362, a més, el diputat del Braç Eclesiàstic considerat preeminent passà a residir a Barce-lona.

El període de regència de 1367-75, fruit de la resolució de la Cort de Vilafranca de suspendre els diputats residents a Barcelona, no ha estat tingut en compte en la present relació.

Tampoc no ha estat considerada la diputació que Joan II féu nomenar l’any 1470, a Lleida, en la fase final de la guer-ra civil catalana, i que actuà de manera paral·lela a la Diputació escollida pel procediment establert pels braços.

Pel que fa a l’època contemporània, no han estat recollits els personatges imposats al capdavant de la Generalitat pel Govern espanyol durant la suspensió de l’Estatut i l’empresonament del president Lluís Companys (1934-36). D’altra banda, no s’han especificat els mandats d’aquells presidents que en van tenir diversos, atès que sempre foren correlatius.