Resultats de la cerca

Nascut durant el setge de Perpinyà, a deu anys ingressà a la cort de Joan II com a patge Del 1479 al 1481 residí a França, potser al servei d’un gran senyor, i aquest darrer any inicià la vida militar al servei de Ferran II i prengué part en la guerra de Granada entre el 1485 i el 1491 estigué al servei dels comtes i ducs de Cardona el 1491, potser a conseqüència d’un desengany amorós, professà en l’orde de sant Francesc, a Lleida, i finalment es traslladà a Barcelona La seva obra literària, editada a Barcelona el 1528 pel seu cosí Miquel Berenguer de Barutell, és redactada, en…

Situada a l’extrem SW del comtat de Girona, originàriament comprenia les parròquies d’Arenys, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Hortsavinyà i Vallmanya i gran part de les de Sant Pere de Pineda o de Riu i de Santa Maria de Pineda A la primera meitat del s XIV sorgí el nucli de Calella , i a la fi del XV els d' Arenys de Mar , Canet de Mar i Sant Pol de Mar , que esdevingueren universitats independents Comprenia també les cases aloeres de Canet, Menola, Camós i Pineda Des de la primera meitat del s XI pertanyia al llinatge dels Sesagudes, dit després de Montseny El…

El 1600 Alexandre de Bournonville mort el 1656, comte d’Hennin i ambaixador de l’emperador i per a qui el rei de França creà el ducat de Bournonville , es casà amb Anne de Melun, marquesa de Risbourg Llur fill i hereu, Alexandre de Bournonville , per a qui Felip IV de Castella creà el principat de Bournonville , fou lloctinent de Catalunya el seu germà, Jean François de Bournonville , marquès de Risbourg, fou mestre de camp a Catalunya, on contragué un primer matrimoni 1659 amb Maria de Perapertusa, hereva dels vescomtes de Jóc fill de la segona muller fou Miquel-Josep de Bournonville i de…

Llurs descendents, senyors efectius d’Argos i Nàuplia, es continuaren titulant sempre ducs d’Atenes i feren diversos intents —infructuosos— per recuperar el ducat, ocupat pels catalans Llur net Gualter III d’Enghien , mort el 1381 fill i successor de Sohier I d’Enghien , mort escapçat el 1367, negocià, vers el 1369, sense resultat, el seu casament amb Constança de Randazzo, filla del duc català Joan I d’Atenes, per tal d’unir ambdues famílies rivals, i el 1373 cercà, també sense fruit, una aliança amb Venècia El seu oncle Lluís I d’Enghien mort el 1394, comte de Conversano i batlliu d’Acaia…

La majoria dels autors catalans dels segles XVI i XVII presentaven el Principat com un país que excellia en recursos naturals, produccions agrícoles i industrials, població, etc I era raríssim, encara que es tractés de descripcions tan breus com la de Dionís Jeroni de Jorba 1589, que deixessin d’esmentar la sal de Cardona, l’abundor i la bona qualitat de la qual servia per a exemplificar aquestes visions sovint massa falagueres Aquests autors remarcaven que el Principat gaudia d’una situació privilegiada pel que feia a la sal A més de Cardona, se’n produïa sobretot al territori de Tortosa i…

La seva estirp documentada és Mattia Gaetani, o Caetani , d’Anagni mort vers el 1190 El seu fill Roffredo I Gaetani es casà amb Emilia Patrasso, neboda del papa Alexandre IV De llurs fills, Benedetto I Gaetani fou cardenal, i després papa, amb el nom de Bonifaci VIII , i Roffredo II Gaetani mort el 1296 fou senador de Roma i rebé 1295 de Carles II de Nàpols el comtat de Caserta El fill d’aquest, Pietro II Gaetani mort el 1308, vengué Caserta el 1308 i rebé del seu oncle, el papa, les senyories de Sermoneta 1297 i de Ninfa 1300 i el càrrec de marquès de la Marca d’Ancona Fou pare de Roffredo…

L’estirp provada 1287 del llinatge és Jacques de Croÿ , senyor de Croÿ o Crouy Somme De totes les seves línies només ha subsistit la dels prínceps de Solre, esdevinguda primogènita el 1767 i dividida en diverses branques residents a Westfàlia, Bohèmia, França, Bèlgica i Àustria A la mort de Jean de Croÿ batalla d’Azincourt, 1415, el llinatge es dividí en dues línies, fundades pels seus dos fills Antoine de Croÿ mort el 1475, senyor de Chièvres i conseller del duc Felip el Bo de Borgonya, que continuà la línia primogènita, i Jean de Croÿ mort el 1473, que fundà la línia de Chimay Antoine de…

Queda repartida entre els departaments francesos de Dordonya i Olt i Garona És formada per altiplans calcaris, poc elevats de 100 a 300 m, coberts per sediments sorrencs i argiles procedents del Massís Central, i que presenta, a vegades, un aspecte ondulat És coberta en gran part per boscs de roures i castanyers Els recursos principals són l’agricultura, amb conreus de cereals, fruiters i vinya Producció tradicional del Perigord són les tòfones També hi ha ramaderia i avicultura, en la qual es destaca la cria d’oques i ànecs que ha donat origen a l’elaboració del foie-gras La…

Les pastures 727 ha, les pinedes i la garriga ocupen tant d’espai com el secà 852 ha, on es destaquen oliveres i ametllers, malgrat que les boires perjudiquen aquests darrers El regadiu, molt escàs, és actualment ampliat per un Grup de Colonització No hi ha més indústria que un establiment de materials de construcció de les dues almàsseres cooperatives, creades el 1970, no en resta cap Les vicissituds de la població els darrers anys han estat molt pronunciades després d’un màxim 1289 h el 1897 hi hagué la forta baixa del 1910 1098 h, a causa de l’emigració, recuperada al cap de deu anys amb…