Resultats de la cerca
Es mostren 814 resultats
L’escola, la instrucció, l’educació
La transmissió dels valors, dels comportaments i dels sabers Tot i que la transmissió de l’univers moral i cultural a les noves generacions es remunta més enllà del món hellènic, l’escola, tal com s’entén avui, pel que fa a la transmissió de valors, comportaments i sabers, no començà a tenir un paper d’una certa transcendència fins que triomfà el règim liberal i s’institucionalitzà un sistema educatiu La fotografia, que correspon a un estudiant de meitat del segle XX, mostra una imatge que esdevingué típica la de l’infant ben disposat a l’estudi Montse Catalán A les classes…
taxa d’escolarització
Sociologia
Relació del nombre de persones en edat escolar (4-16 anys) que reben educació respecte del conjunt total de persones compreses en aquesta edat.
Figures de calidoscopi
Literatura catalana
Novel·la de Ramon Solsona, publicada l’any 1989.
La retòrica contemporània aplicada a la narrativa ha inventat el terme novella calidoscòpica per a referir-se a l’artefacte narratiu que intenta traslladar a les pàgines d’una novella els jocs de miralls i la fantasia de les figures canviants de l’instrument òptic anomenat calidoscopi Aquest estri consisteix en un tub dins del qual hi ha miralls i fragments de vidres de colors La disposició dels miralls és peculiar i reflecteixen una figura de simetria variada que varia illimitadament cada vegada que el tub s’agita Dins de la narrativa contemporània, s’aplica al treball del novellista que…
tinya
Patologia humana
Malaltia microfítica de la pell, especialment del cuir cabellut.
Dintre les dermatofícies micosis cutànies produïdes pels fongs Dermatophytes , paràsits quasi exclusius de la capa còrnia de l’epidermis i de la beina ceratinitzada dels pèls, hom pot diferenciar clínicament les tinyes localitzades en el cuir cabellut de les epidermomicosis favus cutani, herpes circinat, èczema marginat d’Hebra, etc, localitzades a l’epidermis, i de les oniocomicosis , localitzades a les ungles Les tinyes més importants són els favus o la tinya favosa i les tinyes tonsurants El favus és una tinya poc contagiosa, pròpia en altre temps dels escolars del medi rural, causada per…
pou artesià

Estructura d’un pou artesià
© fototeca.cat
Geologia
Pou en el qual l’aigua que hi ha en profunditat es troba a una pressió hidràulica suficient per a obligar-la a pujar fins a sobrepassar la superfície.
Les capes artesianes es formen en estructures geològiques apropiades, tant en les sinclinals com en les monoclinals Les condicions necessàries perquè es produeixin pous artesians són un aqüífer inclinat i limitat per sobre i per sota per capes que el tanquin hermèticament que les vores de l’aqüífer a la superfície es trobin a una altura suficient per a proporcionar la pressió hidroestàtica necessària pluja suficient per a subministrar l’aigua adequada absència d’altres sortides de l’aigua que no sigui a través dels pous L’aigua, en penetrar a les capes permeables es dirigeix vers els punts…
programa de qualificació professional inicial
Educació
Programa formatiu bàsic i professional, adreçat a joves entre 16 anys i 21 anys que no han assolit el títol de graduat en ESO, i que té per objectiu permetre la incorporació laboral en les millors condicions.
A més, aquests programes ofereixen també la continuïtat de l’itinerari formatiu, especialment en la formació professional específica de grau mitjà, un cop superada una prova d’accés També donen opció, als joves que ho desitgin voluntàriament, de fer una formació complementària per tal d’obtenir el títol de graduat en ESO Es pretén que tots els alumnes assoleixin competències professionals pròpies d’una qualificació de nivell 1 dins l’estructura actual del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals, com també que tinguin la possibilitat d’una inserció sociolaboral…
Suècia 2013
Estat
Els violents disturbis produïts arran de la mort d’un immigrant a mans de la policia a la perifèria d’Estocolm van sacsejar el país l’última setmana de maig Als suburbis de la capital s’han consolidat guetos amb molta població immigrada –entre el 60% i el 80%–, taxes d’ocupació del 40% o fracàs escolar entorn del 25%, que han posat en entredit el model suec de benestar Tot i les previsions de creixement i una taxa d’atur entorn del 8%, segons un informe de l’OCDE, Suècia s’ha convertit alhora en el país on les diferències d’ingressos i la pobresa relativa han augmentat més ràpidament des del…
Josep Franquesa i Gomis

Josep Franquesa i Gomis
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta i assagista.
Com a poeta i crític, es mogué en l’òrbita dels Jocs Florals de Barcelona en fou mestre en gai saber 1883 i membre del cos d’adjunts, mantenidor en set certàmens, secretari 1884 i 1925 i president 1903 Parallelament fundà i dirigí La Illustració Catalana , La Llar i La Familia Cristiana Collaborà en La Renaixença , Joventut , etc, i, de manera preferent, en les empreses editorials i periodístiques de Francesc Matheu Destacà en la defensa dels drets de Catalunya i de la seva llengua intervenint, per exemple, en el Primer Congrés Catalanista 1880, en la discussió de les Bases de Manresa…
,
Josep Aragonès i Ferrer

Josep Aragonès i Ferrer
© Escola Pia
Educació
Cristianisme
Disseny i arts gràfiques
Religiós escolapi, dibuixant.
Biografia Es traslladà a viure a Mataró amb la seva família i entrà com a alumne a l’Escola Pia de Santa Anna Després anà a l’Escola Pia de Moià 17 de setembre de 1893 i hi professà el 18 d’agost de 1895 Inicià la carrera eclesiàstica a la casa central d’estudis d’Iratxe i la continuà a la de San Pedro de Cardeña Passà per diversos collegis Calella 1897-99, Sabadell 1899-1900, Olot 1900-03, Valls, 1903-09, Sabadell 1909-10, Sant Antoni de Barcelona 1910-11, Nostra Senyora de Barcelona 1911-19, Castellar del Vallès 1919-21, Vilanova i la Geltrú 1921-33 i Caldes de Montbui 1933-57 Els anys de…
Pius Sarri i Obradors

Pius Sarri i Obradors
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi.
Assistí a les classes del collegi escolapi de la seva vila natal Ingressà a l’Escola Pia el 16 de setembre de 1894 començant el noviciat i professà el 20 d’agost de 1896 Cursà la carrera eclesiàstica a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de San Pedro de Cardeña Fou ordenat de sacerdot el 20 de desembre de 1902 Ensenyà en els collegis de Balaguer 1901-05, Tàrrega 1905-07, Vilanova i la Geltrú 1907-09 i l’agost del 1909, després de la Setmana Tràgica , fou enviat a Cuba residí a Guanabacoa, San Rafael de l’Havana i Cárdenas El 1915 tornà a Catalunya i fou destinat al collegi de Nostra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina