Resultats de la cerca
Es mostren 2677 resultats
Ignasi Ferrer i Carrió
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Escriptor i gramàtic.
Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, hi fou professor substitut 1869-73 després, havent fet el magisteri normal, es dedicà a l’ensenyament en centres com l’Escola Pública Municipal de Barcelona i a l’orientació pedagògica en llibres com Instrucción moral y cívica 1902 Escrivint de primer Farré el primer cognom, collaborà, entre altres revistes, a El Clamor del Magisterio , La Renaixença , Lo Gai Saber , Lo Rat-Penat Calendari Llemosí , La Bandera Catalana , Revista Catalana de Manresa, La Illustració Catalana i Jocs Florals , amb alguns poemes i amb articles sobre…
,
Benet Ferrer i Bolunya
Ceramista.
Es formà a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell 1962-66 i a l’Escola Massana de Barcelona 1966, on exercí de professor des del 1969 Vinculat de molt jove a l’avantguarda, la part més important de la seva obra, consistent en la representació exacta d’objectes quotidians, és d’orientació hiperrealista Dugué a terme també happenings i diverses accions collectives amb participació del públic Es conserva part de la seva obra al Museu d’Història de l’Hospitalet de Llobregat i al Museu d’Art de Sabadell
Felip Cortiella i Ferrer
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Teatre
Dramaturg, poeta, narrador i tipògraf.
D’extracció obrera, fou tipògraf de professió i milità dins l’anarquisme i alhora es manifestà nacionalista català De formació autodidàctica, exercí una tasca important per a elevar el nivell cultural obrer Fundà i dirigí La Compañía Libre de Declamación, el Centre Fraternal de Cultura i també l’Agrupació Avenir, que editava el periòdic Avenir 1905, i les Vetllades Avenir 1902-05, on estrenà diverses obres —sovint traduïdes per ell mateix— d’autors com Mirbeau i Hervieu i donà a conèixer Brieux, Hauptmann, Donnay, Mirbau i l’Ibsen més revolucionari Treballà a la impremta llibreria de L’Avenç…
,
Antoni Brusi i Ferrer
Periodisme
Empresari periodístic.
Fill d’ Antoni Brusi i Mirabent , n’heretà la propietat del Diario de Barcelona , que dirigí 1838-65 i convertí, tot consolidant-lo com a diari conservador i amb l’ajuda de la gestió i els criteris de Joan Mañé i Flaquer , en diari polític d’opinió, coincidint amb la Revolució del 1854 Creà el subtítol De Avisos y Noticias , la qual cosa feu néixer el diari comercial amb publicitat pagada Assajà, amb èxit, una edició de la tarda, més reduïda, i independent de la del matí seguí els progressos del telègraf i donà una informació més actualitzada al diari El 1875 emprà per primera vegada coloms…
,
Andreu Ferrer i Ginard
Folklore
Literatura catalana
Folklorista, editor i músic.
Estudià solfeig, piano, violí i clarinet al convent de Sant Antoni de Pàdua de la seva ciutat natal, i en fou membre de l’orquestra Mestre nacional, exercí al Migjorn Gran Menorca, 1906-15, on fou director de la banda municipal, organista de la parròquia, creà un orfeó i fundà la revista Llum Nova 1912-23 També exercí a Artà 1915-25, on, a partir de la impremta Minerva fundada per ell, hi impulsà les revistes Llevant 1916 i Tresor dels Avis 1922, les quals dirigí fins el seu trasllat a Palma i on publicà nombrosos materials folklòrics Traslladat a Palma l’any 1925, fou membre de l’ Associació…
,
Jaume Ferrer i Parpal
Gramàtica
Literatura catalana
Gramàtic i metge.
El 1836 fou desterrat a Barcelona pel fet d’haver participat en uns aldarulls reivindicatius a Maó, d’on fou regidor municipal en diverses ocasions Defensà el trasllat de la seu episcopal de Ciutadella a Maó Fundà i dirigí el periòdic Es Menurquí 1891, del qual sortiren pocs números Escriví, amb la intenció d’introduir una ortografia fonètica per a ús exclusiu dels menorquins, Diccionario menorquín-castellano 1883-87, Quertille des dielécte menurquí 1888 i Tratado de lectura del dialecto menorquín 1870, obres de molt escassa qualitat filològica
,
Josep Ferrer i Subirana
Literatura catalana
Periodista, poeta i traductor en llengua castellana.
Vida i obra Estudià filosofia a Vic, dret a la Universitat de Cervera i es doctorà a la de Barcelona, en què fouprofessor de dret natural i adoptà l’historicisme jurídic Amb Balmes, Roca i Cornet i Rubió i Ors configurà l’Escola Apologètica Catalana en defensa de la tradició catòlica occidental, alhora que s’interessà per Bentham, Bonald i Guizot i per autors literaris com Chateaubriand i Byron, amb traduccions o amb articles a “La Religión” i “La Civilización”, entre d’altres Fundà els diaris “La Paz” 1838 i “La Corona” 1843, en què collaborà amb proses i versos, amb el pseudònim El Herrador…
Josep Costa i Ferrer
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant caricaturista.
Estudià a l’escola de belles arts de Palma A començament de segle s’installà a Barcelona i collaborà en revistes satíriques catalanes La Tomasa , Cu-cut i especialment L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia , amb els pseudònims de Sancho, Caray d’H i Picarol , amb el qual es féu popular també collaborà a L’Asino de Roma, Frivolidad de Mèxic i Chicago Tribune El 1928, en tornar de Chicago hi havia tingut una botiga d’antiquari, es retirà a Palma, on installà les Galeries Costa Es dedicà a activitats artístiques i d’antiquari i fou el promotor de la urbanització mallorquina Cala d’Or…
Xavier Roca i Ferrer
Literatura catalana
Novel·lista.
Doctor en filologia clàssica i notari, ha publicat les narracions breus El cap de Penteu 1993, premi Josep Pla, L’home dels miracles 1996 i L’art i Miss Arkansas 2003, contes sobre la banalitat i decadència del món contemporani, i les novelles Els dimonis familiars 1994, El cas Petrescu 1998, Un cos perfecte 2000, amb un to caricaturesc sobre la societat urbana, i Les raons de Venus 2007, i la peça teatral infantil Retornal país de Mai Més 1998 Ha traduït Horaci iD Garrett
Vicent Ferrer i Guasch
Pintura
Pintor.
Els anys de batxillerat 1926-34 s’inicià en la pintura de la mà de Narcís Puget Estudià magisteri a Barcelona, estudis que hagué d’interrompre per malaltia i per la Guerra Civil El 1939 es traslladà a Menorca Acabada la guerra, conclogué la carrera de magisteri, i el 1946 els estudis de pintura a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi Del 1962 al 1982 exercí com a catedràtic de dibuix a l’Institut d’Eivissa, activitat que compaginà amb la pintura Evolucionà des d’un postimpressionisme nabí a un tipus particular de pintura metafísica que es basa en la representació dels volums…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina