Resultats de la cerca
Es mostren 648 resultats
Hans Bol
Pintura
Pintor i miniaturista flamenc, actiu a Anvers i a Amsterdam.
És autor de paisatges, on apareixen els motius habituals en Brueghel estacions, kermesses
Justus Lipsius
Filosofia
Nom llatinitzat amb què és conegut Joost Lips, humanista flamenc.
Després d’una estada a Roma 1570, passà al luteranisme i professà a Jena 1572-75 i a la Universitat Calvinista de Leiden 1578 Esdevingut suspecte als reformats, tornà al catolicisme i ensenyà a Lovaina 1592 Estilísticament anticiceronià i conceptualment estoic, exercí una perceptible influència en personalitats com Montaigne i Descartes Escriví, entre altres obres, De constantia 1583, De una religione 1590 i Politicorum sive civilis doctrinae libri VI 1589
Stijn Streuvels
Literatura
Nom amb el qual és conegut Frank Lateur, escriptor flamenc.
Les seves primeres obres palesen influències naturalistes i neoromàntiques Situa els personatges éssers primitius, dominats per les forces de la natura en les regions del sud-oest de Flandes, emprant les variants lingüístiques del neerlandès parlat en la regió flamenca occidental Entre les seves obres cal destacar Dodendans ‘Dansa de la mort’, 1901, De Vlaschaard ‘Camp de lli’, 1907, Werkmensen ‘Obrers’, 1926, De teleurgang van de Waterhoek ‘La ruïna del Waterhoek’, 1927, etc
Guy Verhofstadt

Guy Verhofstadt
© Parlament Europeu
Política
Polític belga.
Llicenciat en dret per la Universitat de Gant, fou secretari de Willy De Clercq, president del Partit Liberal Flamenc PVV President del PVV des del 1982, el 1985 fou elegit diputat, i fou ministre d’Economia del Govern de Wilfried Martens Després de la caiguda del Govern es convertí en el líder de l’oposició El 1991 abandonà el PVV per incorporar-se al Vlaamse Liberalen en Democraten VLD Després de la victòria electoral del VLD en les legislatives del 1999, al juliol esdevingué primer ministre d’un Govern de coalició amb els socialistes i els Verds, en el primer Govern belga…
Jean-Luc Dehaene

Jean-Luc Dehaene
© Parlament Europeu
Política
Polític belga.
Graduat en dret i economia, en 1965-72 milità en el Moviment Obrer Cristià Flamenc ACW, fins que passà als socialcristians flamencs Fou responsable 1979-81 del primer gabinet del democratacristià Wilfried Martens El 1981 fou nomenat ministre d’afers socials i reformes institucionals, càrrec que ocupà fins el 1988, any que obtingué la cartera de comunicacions Al març del 1992 fou designat primer ministre de la coalició socialista-conservadora, en substitució de Martens, càrrec en el qual fou confirmat després de les eleccions anticipades del maig del 1995 Fou el principal…
Fundació "la Caixa"
Música
Entitat creada el 1990 per la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona amb finalitat de mecenatge social i cultural.
L’actual Servei de Música de la Fundació "la Caixa" ha heretat del programa musical de l’antiga Obra Social de la Caixa el Festival de Música Antiga, el Festival de Música Religiosa i el programa "La Caixa a les escoles" L’any 1982 l’Obra Social amplià el seu camp d’actuació amb el Festival de Flamenc i el Festival de Música Romàntica, que posteriorment es van assimilar al Festival de Músiques del Món i a la temporada de música de cambra del Centre Cultural de la Caixa La incentivació de públic amb relació als esdeveniments musicals que porta a terme aquest servei, així com el…
Antoine Busnois
Música
Compositor francès.
Vida És probable que fos alumne de Johannes Ockeghem a Tours, al principi de la dècada del 1460 Cap al 1465 passà a la cort de Borgonya, on ingressà com a cantor de la capella del duc Carles el Calb al desembre del 1467 Després de la mort del duc continuà al servei de la seva filla, Maria de Borgonya, morta el 1482 Busnois romangué a la cort un cert temps, però després es retirà a la parròquia de Sant Salvador de Bruges, on exercí el càrrec de rector cantoriae fins al final de la seva vida Fou autor de dues misses, un credo, un magníficat, deu motets i més de seixanta cançons profanes a tres…
El tapís del Baptisme de Crist
Art gòtic
El Museu de la Catedral de Barcelona conserva un tapís del darrer terç del segle XV en què es representa el baptisme de Crist al Jordà Fa 103 cm d’alçada per 196 cm d’amplada Per les mides, no gaire grans, és possible que aquest tapís hagués estat teixit amb un teler de baix lliç Les mides semblen indicar també que devia ésser utilitzat com a frontal d’altar Va ser restaurat el 1985 pel sistema de reinserció d’ordit i trama El seu ordit és de fils de lli i té una densitat d’entre 5/6/7 fils per cm La trama és de fils de llana i de seda filats conjuntament i la seva densitat és de 10/11/12…
Josep Maria de Sucre i de Grau
Pintura
Literatura catalana
Intel·lectual, poeta, assagista, traductor i pintor.
Vida i obra Per línia paterna fill de nobles, el llinatge dels quals, d’origen flamenc, és certificat des del 1663, i per línia materna entroncat amb la burgesia catalana dedicada a les professions liberals El seu quadravi Carlos de Sucre y Gairedo mort el 1736, marquès de Preux, d’origen flamenc, fou tinent de rei de Barcelona, governador de Cuba i rebesoncle del mariscal Antonio José de Sucre El seu pare, Joan de Sucre i Llopis, ideològicament de tendència republicana, fou procurador dels tribunals i, durant un cert temps, tinent d’alcalde de la vila de Gràcia Fortament influït durant la…
,
Abraham Ortelius
Abraham Ortelius Hispaniae veteris descriptio , mapa de la situació administrativa i territorial de la Península Ibèrica durant l’època romana
© Fototeca.cat
Cartografia
Geografia
Nom llatinitzat d’Abraham Oertel (o Wortel), cartògraf i cosmògraf flamenc.
Publicà un atles, Theatrum Orbis Terrarum 1570, primera edició i que s’anà repetint, amb inclusió de nous mapes, fins l’any 1612, que es publicà la darrera, que comprenia mapes, realitzats amb la collaboració de diversos cartògrafs i geògrafs Una secció d’aquest atles inclou la Hispaniae novae sive magnae, recens et vera descriptio , on figuren mapes del País Valencià i del Principat de Catalunya aquest representat com un territori rectangular, amb les cares estretes a l’Ebre i als Pirineus, i que serví de base a altres cartògrafs cartografia a partir del 1580 i al llarg del s XVII Publicà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina