Resultats de la cerca

Vida Home polifacètic i d'una gran activitat, fou una personalitat molt destacada del catalanisme en els diversos camps de la cultura a les terres de l’Ebre i, sobretot, a Tortosa Exercí el periodisme com a corresponsal d' El Ateneo de Málaga 1890 L’any 1911 fou nomenat cronista de Tortosa, ciutat on, a més, fundà els setmanaris La Veu de Tortosa 1899 i l’Associació de Premsa de Tortosa 1924 Fou també vicepresident de la Federació de la Premsa Catalanobalear 1931 Destacà el seu interès per l’arxivística, la història i l’arqueologia, camps en què se centrà en la recuperació del patrimoni…

Les revolucions liberals europees foren, també, les revolucions del segle del Romanticisme La llibertat política i econòmica que duia els pobles de les tres Europes i a altres cap al progrés individual i collectiu era, també, la llibertat de les llengües parlades, i escrites Ara bé, les llengües i les escriptures són elements molt dinàmics de la vida social i es troben subjectes, com tot fenomen collectiu, a múltiples influències El català i les llengües llatines amb les seves principals modalitats Napoleó i el Diari de Barcelona El cas de la llengua catalana és semblant a d’…

Vida i obra Publicà les seves primeres poesies a la revista El Vers Valencià de Josep M Bayarri, de qui fou deixeble El 1943 fundà i dirigí els quaderns clandestins Esclat el 1944 fundà, a València, juntament amb Miquel Adlert i Noguerol, l’ Editorial Torre , que tingué una importància cabdal en el redreçament de la llengua i la literatura catalanes de la postguerra al País Valencià entre d’altres publicà els primers llibres de Joan Fuster, Enric Valor, Vicent Andrés i Estellés i Maria Beneyto Com a poeta, evolucionà cap a una poesia de textura intellectualista, a la manera de Josep M López-…

Ha estat la peça més típica de la indumentària tradicional masculina catalana, especialment entre els pastors, la gent de mar i els pagesos del Principat, al nord de l’Ebre, però també a les Balears a Mallorca i, especialment, a Eivissa Durant la segona meitat del s XVIII el seu ús s’estengué entre els pagesos del País Valencià on era coneguda amb el nom de barret i del País de Foix on era anomenada tet , països en els quals perdurà fins a mitjan s XIX És anomenada també gorra en diverses comarques, com l’Urgell, Andorra, els Pallars, la Ribagorça, el Penedès i el Camp de Tarragona Hom pot…

Llicenciat en filosofia i lletres, del 1940 al 1966 compaginà el periodisme amb la docència com a professor de literatura espanyola i de llatí als salesians de Figueres Dedicat sobretot a temes empordanesos, collaborà en un gran nombre de mitjans de comunicació catalans El Noticiero Universal , El Correo Catalán , Tele-exprés , Avui , La Vanguardia , Tele-estel , Presència , Serra d'Or , Punt Diari , Revista de Girona i empordanesos Hora Nova , Setmanari de l'Alt Empordà i Empordà federal , i fou membre fundador del consell de redacció de Canigó  1954 Publicà també els reportatges Els…

Tot i que lingüísticament la comarca és occitana, hom hi utilitzà com a llengua escrita, des de l’edat mitjana, un català més o menys occitanitzat, fins a la generalització, en època recent, del castellà El seu apartament cultural de Gascunya, que la francesització d’aquest país havia ja accentuat, culminà el 1805 amb el traspàs de la jurisdicció eclesiàstica de la vall del bisbat de Comenges al d’Urgell Tanmateix, fou precisament entre el clericat on es manifestà, els primers anys del s XX i com a repercussió de la renaixença catalana, un moviment de revaluació de la llengua local, que…

A catorze anys entrà a formar part, en qualitat de flautí, de la banda del Primer Regiment d’Artilleria, amb seu a Barcelona, on tingué per director J Grassi Posteriorment estudià harmonia i composició amb Ramon Vilanova i cant amb J Devesa i M Testa, a més de fer filosofia a la Universitat de Barcelona, centre on cursà també estètica musical amb FX Llorens i Barba Influït per l’òpera italiana romàntica, compongué l’òpera Ernesto Duca di Scilla , representada al Teatre de la Santa Creu o Principal durant la temporada 1844-45 El 1858 era músic major del Regiment de Barcelona i el 1859 alguns…

Germà gran d’ Antoni , Miquel ,  Bartomeu  i Francesc, es feu càrrec del negoci familiar d’adoberia Conreà la literatura només d’una manera esporàdica Collaborà, amb diversos pseudònims Al-Majori , Fermín i, sobretot, Pau de la Pau , a La Dulzaina , Revista Balear , La Ignorància  i La Roqueta , i també al Calendari Català de FP Briz Escriví alguns poemes en castellà i el 1868 guanyà un accèssit als Jocs Florals de Barcelona La seva poesia, de factura no gaire acurada, té, però, un cert to personal Tanmateix, la seva obra més important és la sèrie de vuit narracions publicades a…

Residí a Madrid, on collaborà en diversos periòdics i dirigí El Campo  i, des de la secció bibliogràfica de Revista de España , prestà una certa atenció a la literatura catalana Per a La Renaixença ressenyà els volums dels Jocs Florals de Barcelona dels anys 1879 i 1880 i, coneixedor del naturalisme, el propugnà com a via de modernització de la novella catalana Amic de Narcís Oller, que el posà en contacte amb Juan Valera, escriví sobre la seva obra a la premsa, la feu conèixer a altres crítics i novellistes castellans i li traduí contes El vailet del pa , El transplantat i La   Papallona…

Formada per intellectuals catalans i xilens, l’actriu Margarida Xirgu n'era la presidenta d’honor i Ricardo Latcham el president executiu Eren vicepresidents de l’entitat Gabriel Amunategui, director de la Biblioteca Nacional, i Francesc Trabal Joan Oliver i Sallarés n'era el secretari i Antoni Pi i Capmany el tresorer, al costat de dotze consellers més, entre els quals Domènech Guansé, Cèsar A Jordana, Xavier Benguerel i J Ferrater i Móra L’escriptor R Latcham n'inaugurà les activitats amb “Semblanza de Ramon Llull”, conferència pronunciada a la Sala Medina de la Bilioteca Nacional, on també…