Resultats de la cerca

Es formà a Sant Carles, on fou especial deixeble d’Ignasi Pinazo Es donà a conèixer, tímidament, a les exposicions locals del 1879, el 1880, el 1881 i el 1883 A la segona —celebrada a la societat El Iris— obtingué una menció especialíssima per l’oli Un frare Exposà a l’Exposición Nacional de Madrid del 1884 i hi guanyà la tercera medalla per La visió de Sant Martí Enquadrat en la pintura de gènere, on no manquen els temes amables i lleugers i alguns altres que voregen les gestes històriques i les exaltacions religioses De la seva dilatada producció cal destacar Una odalisca, Un…

La seva creació respongué al desvetllament intellectual i artístic de la vila, iniciat pels festivals organitzats per Pau Casals i continuat pels Encontres Cinematogràfics Volia contribuir a promoure el desenvolupament econòmic de la contrada, en particular gràcies al turisme, i alhora constituir, a la llarga, una mena d’enciclopèdia sobre el Conflent La part en català hi era, en general, força migrada El seu títol complet era Conflent Hautes Vallées Revue trimestrèlle Arts, Letres, Sciences, Tourisme Bulletin du Groupe de Recherches Historiques et Archéologiques du Conflent Volgué imitar…

Bé que documentada des del III millenni aC, hom ignora a quina família lingüística pertany per a alguns a la caucàsica i, per a d’altres a la dravídica Aquests dubtes obeeixen al fet que la seva morfologia és poc coneguda segons alguns, es tracta d’una llengua aglutinant a causa de l’escassetat de les fonts històriques i a la manca de texts literaris La fase més ben documentada de l’elamita, el qual evolucionà poc en el decurs del temps, és la de les inscripcions reials aquemènides sovint trilingües persa aquemènide, babilònic i elamita Del seu estudi hom dedudeix que era una…

Per influència de l’ús anglès, el nom de badia designa alguns braços de mar badia de Baffin, alguns grans golfs gran badia Australiana i algunes grans masses d’aigües que penetren profundament el continent badia de Hudson En dret internacional, les badies han adquirit relleu com a conseqüència del problema del mar territorial La determinació del límit d’aquest tradicionalment de tres a dotze milles, encara que de vegades s’estén de 120 a 200 milles no ofereix cap dificultat quan la costa és rectilínia, però és difícil de fixar quan la mar forma entrants de penetració profunda La qüestió ha…

RAramon i Serra, Pere Bohigas i MColl i Alentorn en foren els promotors i formaren part del seu primer consell de govern És adherida a la Federació Internacional d’Associacions d’Estudis Clàssics, a l’Associació Internacional d’Estudis Bizantins, a l’Associació Espanyola de Ciències Històriques i a l’Associació Internacional d’Estudis Asturians Consta de membres numeraris —doctors o llicenciats en les disciplines objecte d’estudi—, així com honoraris —fins ara Anselm MAlbareda, PBosch i Gimpera, ADuran i Sanpere, Salvador Galmés, Ll Nicolau d’Olwer i Carles Riba— celebra sessions…

El llogaret de Forn és situat a l’antic terme de Fígols d’Organyà, prop del veïnat de Caferna En el seu terme hi ha les restes, molt minses i cobertes per la vegetació, de l’església de Sant Miquel i Sant Esteve, sufragània de la parròquia de Fórnols De l’església no es tenen noticies històriques, tan sols un parell de documents esmenten el lloc Un d’ells data del 1015, que es ven una terra situada “ in comitatu Orgilitano, in apendicio de Forno, in loco ubi dicitur Mainadel… ” l’altre, de l’any 1032, pel qual els comtes Ermengol i Constança vengueren un alou situat al terme de…

Malauradament no es coneixen notícies històriques d’aquesta església anteriors al segle XV Tanmateix, és molt probable que Santa Magdalena de l’Espelt s’alcés en època romànica, ja que el castell de l’Espelt és conegut des de l’any 996 La fortalesa de l’Espelt va ser senyorejada per la Seu de Vic des del segle XI fins al 1318 La primitiva advocació de l’església de l’Espelt fou santa Maria, i així consta en la primera referència al temple de l’any 1472 Al segle XVI, però, ja va prendre la denominació actual Fou sufragània de Sant Pere d’Òdena fins el 1877, que…

Del petit enclavament d’Enfesta, entre els termes de Castellfollit i Calonge, es tenen molt poques notícies històriques El lloc d’Enfesta és documentat des de l’inici del segle XIV, per la qual cosa és molt probable que l’església de Santa Maria tingui orígens romànics La capella d’Enfesta és una sufragània tradicional de la parròquia de Santa Fe de Calonge, vinculada a la canònica de Sant Vicenç de Cardona almenys des del 1040 Malgrat la reforma dels límits diocesans del 1957, aquest lligam amb Calonge ha propiciat que Santa Maria d’Enfesta hagi romàs al bisbat de Vic tot i…

Les referències històriques sobre aquesta església són molt tardanes Tanmateix, és possible que tingui un origen molt antic Això es pot deduir del fet que el lloc de Picamoixons, en un primer moment anomenat Rocabruna, sigui documentat des de l’any 1171, que Guillem de Torroja, arquebisbe de Tarragona, i el rei Alfons I feren donació a Pere de Vilagrassa i la seva esposa del lloc de Rocabruna perquè el poblessin i hi edifiquessin una fortalesa L’església de Sant Salvador de Picamoixons fou fins al segle XIX una sufragània de la parròquia de Sant Joan de Valls L’any 1772 fou…

Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1896, on també estudià dret Fou professor d’història i metafísica a la Universitat d’Oñati, d’on fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres i, posteriorment, vicerector i rector de la universitat Integrat en el moviment catòlic social, escriví algunes novelles d’ambient popular, com Pedro Juan y Juan Antonio , publicada el 1904 en La Revista Social , de la qual fou collaborador La seva relació amb la premsa fou molt estreta, i també treballà per a La Hormiga de Oro i arribà a ser redactor en cap del Diario Catalán Entre les…