Resultats de la cerca
Es mostren 1748 resultats
Ricard Opisso i Sala

Ricard Opisso, dibuix de Ramon Casas
Disseny i arts gràfiques
Esport general
Dibuixant i caricaturista.
Autodidacte, treballà un temps al costat d’Antoni Gaudí, a les obres de la Sagrada Família Freqüentà la taverna artística els Quatre Gats i publicà el seu primer dibuix a la revista modernista Luz 1898 També exposà a l’establiment de Pere Romeu i publicà a la portada del setmanari Quatre Gats 1899 Començà amb gran empenta, seguint els estils de Toulouse-Lautrec i Steilen També publicà a Joventut i Pèl & Ploma durant el 1901 L’any 1903 entrà a la redacció de Cu-Cut , on feu nombrosos dibuixos “esquitxats”, que han quedat com els millors de la seva extensa obra El 1906 viatjà a París, on…
,
República de Sud-àfrica 2010
Estat
Malgrat l’èxit del Mundial de futbol, que va permetre mostrar al món una Sud-àfrica avançada i amb una gran capacitat d’organització, el president Jacob Zuma va ser contestat per una part important de la base social del seu partit, el Congrés Nacional Africà CNA, en el poder des del 1994 Les vagues de funcionaris, que van paralitzar els serveis públics al mes d’agost, i les crítiques del principal sindicat, la Confederació de Sindicats de Sud-àfrica COSATU, i de la influent Lliga de la Joventut del CNA, el van afeblir en el si del partit, que en la conferència del 2012 ha de…
Frederic Pujulà i Vallès
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Esperantista i escriptor.
Residí a Cuba d’infant En tornar, estudià dret a Barcelona i publicà contes i articles a La Senyera , de Palamós, El Federalista , L’Avenç , etc, i fou redactor de Joventut S’identificà amb els ideals del modernisme i el federalisme El 1902 publicà Francisco Pi i Margall i la peça teatral Titelles febles En Creuant la plana morta 1903 defensà l’autonomisme El 1904 aparegueren el relat La Ella d’en Vademecum i el drama El geni , escrit amb Emili Tintorer El seu teatre s’inscriu en els corrents vitalistes i regeneracionistes del modernisme El 1905 estrenà Dintre la gàbia i entrà…
,
pop
Música
Denominació genèrica d’un tipus de música sorgida als països anglosaxons a partir de la segona meitat del segle XX.
Vinculada al protagonisme social de la joventut, es caracteritzà des d’un principi pel seu caràcter informal i popular d’on prové el nom, l’eclecticisme, que l’ha portat a manllevar elements de tradicions molt diverses com el blues , el jazz , la música folklòrica, etc, i l’àmplia difusió De límits imprecisos, el pop comprèn o és associat a diversos gèneres musicals com ara el rock-and-roll la variant més suau del qual ha donat lloc a l’anomenat pop-rock , el folk, el country , la música disco, etc
Centre Radical de Catalunya
Partit polític
Partit constituït al setembre de 1990 per membres del comitè provincial de Barcelona del Centre Democràtic i Social [CDS], que se n’havien separat uns quants mesos abans, encapçalats per Armand Ródenas i Barrera. Aquest, advocat, exmilitant de Centristes de Catalunya-UCD i diputat al Parlament de Catalunya pel CDS (1989-1992), fou el “president nacional” de la nova formació i José Antonio Parra el secretari.
La seva branca juvenil es deia Joventut Radical de Catalunya Sota un programa crític amb l’hermetisme i la burocratització dels partits, compromès amb una “defensa radical de la llibertat” i una “acció política diferent”, i favorable a “una fiscalitat no repressiva”, el CRC es presentà a les eleccions municipals de 1991 a Barcelona, però hi obtingué un resultat ínfim 294 vots Al juny de 1993, Ródenas i una dotzena més de militants s’incorporaren al Partido Popular , per tal de reforçar-ne el perfil centrista, i el CRC deixà d’existir
Jacinto Valledor y la Calle
Música
Compositor probablement castellà.
Fou segon director de música del Teatro de la Cruz madrileny 1789-90 i un notable compositor de tonadillas La Biblioteca Municipal de Madrid en conserva una gran quantitat, entre les quals destaquen La cantada vida y muerte del general Malbrú , El apasionado , El desafío de las majas y los soldados i El italiano fingido El musicòleg J Subirà situa la figura de Valledor en el que ell anomena el període de creixement o joventut de la tonadilla 1757-70 i en el de maduresa i apogeu del gènere 1771-90
peneplà
Geomorfologia
Gran superfície planera amb molt poques desnivellacions.
Els interfluvis del peneplà, planers i poc elevats, dominen les valls corresponents amb un pendent molt suau El peneplà és de fet el resultat de l’acció erosiva sobre una vasta estructura rocallosa, és a dir, la conseqüència final de tot un cicle d’erosió que, segons la teoria de Davis —creador del terme— comporta tres fases o estadis essencials joventut, maduresa, senilitat En un peneplà hom troba relleus residuals com els monadnocks , originats per causa de llur major resistència a l’erosió härtling o perquè es troben bastant allunyats de les valls importants fernling
marista
Cristianisme
Membre de l’institut de Germans Maristes de l’Ensenyament, congregació de germans de vots simples fundada el 1817 pel sacerdot francès Marcellin Champagnat.
L’institut, aprovat per Pius IX el 1863, té com a finalitat l’educació cristiana de la joventut El 1970 tenia 9 052 religiosos, establerts en 84 estats 858 cases, amb 416 184 alumnes La primera comunitat dels Països Catalans, per on s’introduïren a l’Estat espanyol, fou la de Girona, el 1887 La seva expansió fou molt ràpida Des del 1910 tenen un seminari i casa de fundació a l’antic monestir premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes Tenen actualment cases als Països Catalans, dividides en les províncies de Catalunya i de Llevant
Maria Isabel Zamora Gómez
Voleibol
Jugadora, entrenadora, àrbitre i dirigent de voleibol.
Jugà al Club Voleibol Joventut Viladecans i el Club Voleibol Sant Boi, del qual formà part de la junta directiva i dirigí la seva escola esportiva El 1998 tornà al Viladecans per fer d’entrenadora i, posteriorment, accedí a la vicepresidència del club Al mateix temps, assolí el títol estatal d’àrbitre Des del 2008 presideix la Federació Catalana de Voleibol i és la primera dona que ocupa aquest càrrec També forma part de la directiva de la Federació Espanyola de Voleibol i del Consell Esportiu de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya
Pavelló dels Països Catalans
Esport general
Pavelló poliesportiu de Badalona.
Construït pel Club Joventut de Badalona per substituir l’antic Pavelló de la Plana, fou inaugurat el 30 de setembre de 1972 Amb capacitat per a 5000 persones, totes assegudes, l’equip verd-i-negre hi jugà fins el 1991, en què es traslladà al Pavelló Olímpic de Badalona El 1992 acollí la competició de boxa dels Jocs Olímpics de Barcelona L’Ajuntament de Badalona n’adquirí la propietat l’any 1996 i canvià el seu nom pel de Pavelló dels Països Catalans Com a installació municipal és utilitzada per diferents entitats de la ciutat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina