Resultats de la cerca
Es mostren 1452 resultats
Grup Alimentari Guissona
Alimentació
Agronomia
Grup agroalimentari.
Fou fundat el 1958 amb el nom d’Agropecuària de Guissona per un grup de professionals del sector agrari de la comarca de la Segarra, encapçalats pel veterinari Jaume Alsina Calvet, amb l’objectiu d’obtenir ingressos complementaris als incerts guanys de l’agricultura Amb els anys, anà tancant el cicle productiu complet, des de la cria d’aviram o bestiar fins a la seva transformació càrnia, a la construcció de granges o el subministrament de pinsos i l’assistència veterinària L’entitat esdevingué la societat mercantil Corporació Alimentària Guissona al desembre del 1999 amb l’aportació d’actius…
Altres illots menorquins
L’illa d’Es Porros, a ponent del cap de Cavalleria, resta totalment exposada a l’acció de la tramuntana i a una Intensa influència marina Yves Hennechart Altres illots menorquins 23, entre els principals espais naturals de Menorca A la costa menorquina els illots no són gaire abundants N’hi ha un grup dins del port de Maó, alguns a la part central de la costa de Sa Tramuntana, l’illa de l’Aire, al sud-est, i alguns esculls a la costa de migjorn Els del port de Maó Plana, del Rei han estat severament transformats per l’home, i no els resta més que alguns vestigis de la seva vegetació anterior…
Evolució del paisatge al Pla de Barcelona
Mapes de tres moments de la transformació del paisatge entre els segles II aC i el segle XIII S Riera La romanització del Pla de Barcelona no comportà, a escala regional, canvis substancials en el medi fisic Gran Part de la superfície de la plana i de les serralades litorals Marina i Collserola continuaren ocupades per boscos mixtos d’alzina i roure, si bé al sector sud de la plana barcelonina el roure escassejava i l’alzina era dominant Part de les elevacions calcàries del massís del Garraf ja estaven ocupades per comunitats de garric i margalló Si bé durant aquest període s’aprecien els…
música flamenca
Música
Art musical desenvolupat a Flandes.
A la fi de l’edat mitjana, la música flamenca assolí un nivell i una difusió que en feren la més important d’Europa, bé que no limitada pròpiament a Flandes, sinó a tota l’àrea del nord de França, a Valònia i a Flandes música francesa, música valona i fins i tot a Holanda és difícil de destriar, en aquest context, els elements flamencs, car la comunicació i les interrelacions foren contínues Així, hom troba en Guillaume o Wilhelm Dufay misses, motets i cançons molt vinculades al gust francès Johannes Ockeghem, Jacob Obrecht, al segle XV, i Adriaan Willaert, el seu deixeble C de…
Emília-Romanya
Vista del castell de Torrechiara, a Parma (Emília-Romanya)
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia septentrional que comprèn les províncies de Bolonya, Ferrara, Forlì-Cesena, Mòdena, Parma, Piacenza, Ravenna, Reggio de l’Emília i Rímini i és la fusió de les antigues regions de l’Emília i la Romanya.
La capital és Bolonya És situada al S del Po, limitada per la Llombardia i el Vèneto al N, pel Piemont a l’W, per la Toscana i les Marques al S i per la mar Adriàtica a l’E Morfològicament el territori és constituït pel vessant oriental dels Apenins toscans, al peu dels quals s’estén la plana alluvial del Po de Piacenza a l’Adriàtica Els Apenins s’estenen en direcció NW-SE, i l’altitud més important correspon al mont Cimone 2163 m Els rius de la part occidental de la regió són cabalosos, i desguassen al Po uns altres Lamove, Renco desguassen directament a la mar El clima és…
Les mediterrànies del món
Un bioma fragmentat i espars Les condicions climàtiques que defineixen el bioma mediterrani es presenten en una superfície molt reduïda de la biosfera, ja que ocupen només l’1,2% de les terres emergides del planeta Aquesta petita extensió es reparteix per tots els continents i forma cinc àrees disjuntes que es troben entre els 30 i 40° de latitud, tant a l’hemisferi nord com al sud Els límits assignats a cadascuna de les àrees del bioma depenen del criteri emprat en la definició del clima mediterrani La conca mediterrània constitueix la més extensa d’aquestes cinc àrees Ocupa les regions…
lòbul
Anatomia
Part més o menys sortint d’un òrgan, d’un apèndix, d’una víscera, etc., limitada per un sec profund o bé destacada per la seva forma arrodonida.
En les plantes, cal esmentar els lòbuls de les fulles dels pelargonis i les malves En els animals, són importants els lòbuls frontals, parietals, temporals i occipitals del cervell, el lòbul dret, esquerre, quadrat i caudal del fetge, els lòbuls anterior i posterior de la hipòfisi, el lòbul de l’orella porció carnosa inferior del pavelló auricular i els lòbuls de cada pulmó i del cerebel Alguns insectes presenten el lòbul prosternal com a prolongació anterior de la prosternita
Bergantiños
Província
Comarca de Galícia, a la província de la Corunya, que comprèn la conca del riu Allóns i és limitada al nord i a l’oest per l’Atlàntic.
El clima és humit i la vegetació és formada per roures i pins Els sòls són molt rics i constitueixen la base d’una agricultura florent cereals, patates i conreus d’horta Altres recursos són la ramaderia bestiar boví, porcí i cavallí, l’explotació forestal, la pesca i les indústries derivades d’aquesta Els nuclis urbans principals són Carballo, Malpica i Laxe
muntanyes Metal·líferes
Serralada
Cadena muntanyosa de 140 km d’extensió, entre Saxònia (Alemanya) i Bohèmia (Txèquia) i limitada imprecisament per l’Elster, a l’W, i l’Elba a l’E.
Culmina, cap al centre, en el Fichtelberg 1215 m i en el Klínovec 1244 És una contrada rica en pasturatges on antigament segles XII-XV hom explotava mines argentíferes
depressió de l’Ebre

Depressió de l’Ebre
© Fototeca.cat
Depressió
Gran depressió que s’estén al nord-est de la península Ibèrica, de forma lleugerament triangular, limitada pels Pirineus, per la serralada Ibèrica i pel Sistema Mediterrani Català.
La geografia Comprèn una bona part d’Aragó, del País Basc, de Catalunya i les terres castellanes de La Rioja, però la delimitació exacta és funció del criteri que hom empri La més coneguda és la que es basa en criteris litològics, que no coincideix amb la conca de l’Ebre, que inclou les capçaleres muntanyenques Més restringides són les concepcions tectòniques sector central o climatològiques, com l’emprada per Lautensach Encara és més evident la contradicció amb els arguments històrics, per als quals no existeix tal unitat La depressió com a tal existeix des del Terciari Durant el Primari i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina